Sírius: diferència entre les revisions

6 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
 
| consulta = 4-8-2006 }}</ref> Les puntes de difracció i els anells concèntrics són efectes instrumentals.]]
En el 1844, l'astrònom [[Alemanya|alemany]] [[Friedrich Bessel]], reconegut per ser el primer a descobrir la [[paral·laxi]] trigonomètrica en 1838,<ref name=galadi702>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabell; ''Astronomia general: teòrica i pràctica'', pàgs. 702-703.</ref> va deduir en 1844, a partir de les oscil·lacions en el [[moviment propi]] de Sírius, que tenia una companya invisible, la qual cosa va desconcertar a tota la comunitat astronòmica.<ref name=galadi702/><ref name="Bessel1844">{{ref-publicació | bibcode=1844MNRAS...6..136. | títol=On the Variations of the Proper Motions of ''Proció'' and ''Sirius'' | autor=Bessel, F. W.; communicated by Herschel, J. F. W. | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | volum=6 | mes=desembre | data=1844 | pàgines=136—141 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1844mnras...6..136. |ref=harv }}</ref> Gràcies a l'anàlisi de la trajectòria es van poder calcular algunes característiques del sistema Sírius.<ref name=galadi702/> Gairebé dues dècades més tard, el 31 de gener de 1862, l'astrònom i fabricador de telescopis nord-americà [[Alvan Graham Clark]], de l'[[Alvan Clark & Sons]], situada a [[Massachusetts]],<ref name=porcellino61>Porcellino, ''A la recerca dels estels'', pàg. 61.</ref> va ser el primer a albirar la feble estrella companya de Sírius, ara denominada Sírius B i també, col·loquialment, «el Cadell».<ref name=porcellino61/><ref name="Flammarion1877">{{ref-publicació | bibcode=1877AReg...15..186F | títol=The Companion of Sirius | autor=Flammarion, Camille | publicació=The Astronomical Register | volum=15 | exemplar = 176 | mes=August | data=1877 | pàgines=186—189 | ref=harv }}</ref> Curiosament, no buscava distingir la nova estrella, sinó provar les lents del seu nou [[telescopi refractor]] —el major del món de la seva classe llavors, de 480 mm d'obertura, destinat a l'[[Observatori Dearborn]]— i descobrir imperfeccions gràcies a la lluentor de Sírius.<ref name=galadi702/><ref name=porcellino61/><ref>{{ref-web |url=http://www.craig-telescope.co.uk/lens.html |títol=The Craig telescope - The Lens | consulta=26 de març de 2011|autor=Craig Telescope Project |obra= | llengua=anglès }}</ref> A partir de llavors, Sírius deixava de ser una estrella binària astromètrica, [[Id est#F - M|p= e.]], binària però aparentment solitària a simple vista o amb telescopi, per entrar en la categoria d'estrelles binàries orbitals visuals.<ref name=galadi702/>
 
EnL'any 1851 [[Christian August Friedrich Peters|Christian Peters]] havia pogut xifrar el [[període orbital]] de la parella en 50,093 anys, i la seva massa en més de sis vegades la de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], encara que en això últim els seus càlculs es van quedar curts. Així mateix, va constatar una forta [[Excentricitat (matemàtica)|excentricitat]] en la trajectòria orbital de Sírius B i va aportar una [[efemèride]] amb les posicions esperades.<ref>C.A.F. Peters: ''Über die eigene Bewegung des Sirius''. Astronomische Nachrichten Nr. 745, 1—16; Nr. 746, 17—32; Nr. 747, 33—48; Nr. 748, 49—58, Altona 1851 ([http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1851an.....32....1P&data_type=PDF_HIGH&whole_paper=YES&type=PRINTER&filetype=.pdf PDF]). Vegeu també Holberg: ''Sirius ?'', pàg. 57 ss.</ref>
 
EnEl 1915, [[Walter Sydney Adams]], utilitzant un [[telescopi reflector]] d'1,5 m des de l'[[Observatori Mont Wilson]], va observar l'[[Anàlisi espectral|espectre]] de Sírius B i va determinar que era una tènue estrella blanca,<ref name="Adams1915">{{ref-publicació | bibcode=1915PASP...27..236A | títol=The Spectrum of the Companion of Sirius | nomeni=W. S. | cognom=Adams | publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific | volum=27 | exemplar = 161 | mes=desembre|any=1915 | pàgines=236—237 | doi=10.1086/122440 |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1915pasp...27..236A | ref=harv }}</ref> el que va portar als astrònoms a pensar que era una [[nana blanca]], la segona en la història a ser descoberta,<ref name="Holberg2005">{{ref-publicació | cognom=Holberg | nomeni=J. B. | títol=How Degenerate Stars Came to be Known as White Dwarfs | publicació=Bulletin of the American Astronomical Society | data=2005 | volum=37 | exemplar = 2 | pàgines=1503 | bibcode=2005AAS...20720501H | ref=harv }}</ref> o fins i tot la primera segons altres fonts.<ref name=galadi702/><ref name=blume348>Burnham, Dyer, Kanipe; ''Astronomia'', pàg. 348.</ref> Amb els anys ha passat a ser una de les tres nanes blanques «clàssiques», al costat de [[40 Eridani]] i l'[[Estrella de Van Maanen]].<ref name="schatzman">{{Ref-llibre| cognom = I. Schatzman |títol = White Dwarfs |any = 1958 |editorial = Amsterdam: North-Holland}}</ref>
 
El primer mesurament del diàmetre de Sírius A va ser dut a terme per [[Robert Hanbury Brown]] i [[Richard Q. Twiss]] en 1959 a [[Jodrell Bank]], amb l'ajuda del seu [[interferòmetre d'intensitat]] estel·lar,<ref name="Hanbury1958">{{ref-publicació | autor=Brown, R. Hanbury; Twiss, R. Q. | títol=Interferometry of the Intensity Fluctuations in Light. IV. A Test of an Intensity Interferometer on Sirius A | publicació=Proceedings of the Royal Society of London | data=1958 | volum=248 | exemplar = 1253 | pàgines=222—237 | bibcode=1958RSPSA.248..222B | doi=10.1098/rspa.1958.0240 | ref=harv }}</ref> però no va ser sinó fins al 2005 que, amb el [[telescopi espacial Hubble]], es va poder definir la grandària de Sírius B: aproximadament té el mateix diàmetre que la Terra, uns 12 000 km, però amb una massa lleugerament menor a la del Sol.<ref name="Brown2005">{{ref-web | autor=Brown, Dwayne; Weaver, Donna | data=13-12-2005 | url=http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2005/36/text/ | títol=Astronomers Usi Hubble to "Weigh" Dog Star's Companion |editor=NASA | consulta=13 d'octubre de 2007 }}</ref><ref name="McGourty2005">{{ref-notícia | nomeni=Christine | cognom=McGourty | títol=Hubble finds mass of white dwarf | editorial=BBC News | data=14-12-2005 | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4528586.stm | consulta=13 d'octubre de 2007 }}</ref><ref name="Bond2005">{{ref-notícia | nomeni=Peter | cognom=Bond | títol=Astronomers Usi Hubble to 'Weigh' Dog Star's Companion | editorial=Royal Astronomical Society | data=14-12-2005 | url=http://www.ras.org.uk/index.php?option=com_content&task=view&id=897&itemid=2 | consulta=4 d'agost de 2006 }}</ref><ref name="Barstow2007">{{ref-publicació | autor=Barstow, M. A.; Bond, Howard I.; Holberg, J. B.; Burleigh, M. R.; Hubeny, I.; Koester, D. | títol=Hubble Space Telescope spectroscopy of the Balmer lines in Sirius B | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | data=2005 | volum=362 | exemplar = 4 | pàgines=1134—1142 | bibcode=2005MNRAS.tmp..739B | doi=10.1111/j.1365-2966.2005.09359.x | ref=harv }}</ref>
4.828

modificacions