Sírius: diferència entre les revisions

En el 1844, l'astrònom [[Alemanya|alemany]] [[Friedrich Bessel]], reconegut per ser el primer a descobrir la [[paral·laxi]] trigonomètrica en 1838,<ref name=galadi702>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabell; ''Astronomia general: teòrica i pràctica'', pàgs. 702-703.</ref> va deduir en 1844, a partir de les oscil·lacions en el [[moviment propi]] de Sírius, que tenia una companya invisible, la qual cosa va desconcertar a tota la comunitat astronòmica.<ref name=galadi702/><ref name="Bessel1844">{{ref-publicació | bibcode=1844MNRAS...6..136. | títol=On the Variations of the Proper Motions of ''Proció'' and ''Sirius'' | autor=Bessel, F. W.; communicated by Herschel, J. F. W. | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | volum=6 | mes=desembre | data=1844 | pàgines=136—141 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1844mnras...6..136. |ref=harv }}</ref> Gràcies a l'anàlisi de la trajectòria es van poder calcular algunes característiques del sistema Sírius.<ref name=galadi702/> Gairebé dues dècades més tard, el 31 de gener de 1862, l'astrònom i fabricador de telescopis nord-americà [[Alvan Graham Clark]], de l'[[Alvan Clark & Sons]], situada a [[Massachusetts]],<ref name=porcellino61>Porcellino, ''A la recerca dels estels'', pàg. 61.</ref> va ser el primer a albirar la feble estrella companya de Sírius, ara denominada Sírius B i també, col·loquialment, «el Cadell».<ref name=porcellino61/><ref name="Flammarion1877">{{ref-publicació | bibcode=1877AReg...15..186F | títol=The Companion of Sirius | autor=Flammarion, Camille | publicació=The Astronomical Register | volum=15 | exemplar = 176 | mes=August | data=1877 | pàgines=186—189 | ref=harv }}</ref> Curiosament, no buscava distingir la nova estrella, sinó provar les lents del seu nou [[telescopi refractor]] —el major del món de la seva classe llavors, de 480 mm d'obertura, destinat a l'[[Observatori Dearborn]]— i descobrir imperfeccions gràcies a la lluentor de Sírius.<ref name=galadi702/><ref name=porcellino61/><ref>{{ref-web |url=http://www.craig-telescope.co.uk/lens.html |títol=The Craig telescope - The Lens | consulta=26 de març de 2011|autor=Craig Telescope Project |obra= | llengua=anglès }}</ref> A partir de llavors, Sírius deixava de ser una estrella binària astromètrica, [[Id est#F - M|p= e.]], binària però aparentment solitària a simple vista o amb telescopi, per entrar en la categoria d'estrelles binàries orbitals visuals.<ref name=galadi702/>

EnL'any 1851 [[Christian August Friedrich Peters|Christian Peters]] havia pogut xifrar el [[període orbital]] de la parella en 50,093 anys, i la seva massa en més de sis vegades la de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], encara que en això últim els seus càlculs es van quedar curts. Així mateix, va constatar una forta [[Excentricitat (matemàtica)|excentricitat]] en la trajectòria orbital de Sírius B i va aportar una [[efemèride]] amb les posicions esperades.<ref>C.A.F. Peters: ''Über die eigene Bewegung des Sirius''. Astronomische Nachrichten Nr. 745, 1—16; Nr. 746, 17—32; Nr. 747, 33—48; Nr. 748, 49—58, Altona 1851 ([http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1851an.....32....1P&data_type=PDF_HIGH&whole_paper=YES&type=PRINTER&filetype=.pdf PDF]). Vegeu també Holberg: ''Sirius ?'', pàg. 57 ss.</ref>

EnEl 1915, [[Walter Sydney Adams]], utilitzant un [[telescopi reflector]] d'1,5 m des de l'[[Observatori Mont Wilson]], va observar l'[[Anàlisi espectral|espectre]] de Sírius B i va determinar que era una tènue estrella blanca,<ref name="Adams1915">{{ref-publicació | bibcode=1915PASP...27..236A | títol=The Spectrum of the Companion of Sirius | nomeni=W. S. | cognom=Adams | publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific | volum=27 | exemplar = 161 | mes=desembre|any=1915 | pàgines=236—237 | doi=10.1086/122440 |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1915pasp...27..236A | ref=harv }}</ref> el que va portar als astrònoms a pensar que era una [[nana blanca]], la segona en la història a ser descoberta,<ref name="Holberg2005">{{ref-publicació | cognom=Holberg | nomeni=J. B. | títol=How Degenerate Stars Came to be Known as White Dwarfs | publicació=Bulletin of the American Astronomical Society | data=2005 | volum=37 | exemplar = 2 | pàgines=1503 | bibcode=2005AAS...20720501H | ref=harv }}</ref> o fins i tot la primera segons altres fonts.<ref name=galadi702/><ref name=blume348>Burnham, Dyer, Kanipe; ''Astronomia'', pàg. 348.</ref> Amb els anys ha passat a ser una de les tres nanes blanques «clàssiques», al costat de [[40 Eridani]] i l'[[Estrella de Van Maanen]].<ref name="schatzman">{{Ref-llibre| cognom = I. Schatzman |títol = White Dwarfs |any = 1958 |editorial = Amsterdam: North-Holland}}</ref>