El neoclassicisme té com a referències directes el mon clàssic grecoromà. Vignon es va inspirar en la [[Maison Carrée]] de Nimes, obra d’estil romà imperial de l’any 16 aC., malgrat dos canvis significatius, com son les seves dimensions monumentals, i que el pòrtic és octàstil enlloc d’hexàstil. Aquesta tipologia de temple, sobre tot en els pòrtics, és una constant en moltes obres neoclàssiques, com el pòrtic hexàstil del [[Panteó de París]], obra de Jacques Germain Soufflot, anterior en el temps (1757-1790), o el de la [[Gliptoteca de Munic]] (1815-1830), obra de Leo von Klenze, amb pòrtic octàstil i ordre jònic. Es pot parlar parlar d’eclecticisme en la mida que aquest edifici té unes proporcions molt monumentals, no respecta l’escala humana a la manera clàssica i està realitzat amb tècniques i mitjans pròpies del segle XIX ben allunyades dels sistemes constructius clàssics. Igualment, la síntesi de les formes gregues i romanes ens apropa també a l’estètica eclèctica tan utilitzada en la urbanització propiciada des dels estats per embellir les ciutats durant el segle XIX.<ref name=":0" />
