Tot esperant Godot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:
[[Fitxer:4. Cekajki go Godo.jpg|thumb|''Tot esperant Godot'', versió del director macedoni Bore Angelovski, presentada el 1965]]▼
'''''Tot esperant Godot''''' (en [[francès]]: ''En attendant Godot''), de vegades subtitulada ''[[Tragicomèdia]] en 2 actes'', és una obra
</ref>
Jordi Coca va proposar estrenar en català aquesta obra en 1957 però finalment no va ser fins [[1966]] quan es va fer, al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Als anys 60 el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de [[Beckett]], [[Joan Brossa]], [[Manuel de Pedrolo]] i demés autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure d'altres.<ref>''Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX''. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268887 {{ca}}</ref>
L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar. A cada acte hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".
==Estil==
Aquesta trama, que intencionadament no té cap fet rellevant i és altament repetitiva, simbolitza el tedi i la manca de significat de la vida humana, tema recurrent de l'[[existencialisme]]. Una interpretació estesa del misteriosament absent Godot és que representa [[Déu]] (en anglès: God), encara que Beckett sempre ho va negar. Com a nom propi, Godot pot ser un derivat de diferents verbs francesos. Beckett va afirmar que derivava de ''godillot'', que en argot francès vol dir ''bota''. El títol podria llavors suggerir que els personatges estan "esperant la bota".▼
[[Fitxer:Library Walk 24.JPG|thumb|Placa de la LLibreria Nacional de Nova York, amb un tros del text de l'obra]]
Al llarg de la seva producció dramàtica, Beckett va renovar el llenguatge [[teatral]] creant noves relacions entre els diferents elements dramàtics i deslligant el [[gest]] de la [[paraula]], la [[veu]] del [[cos]], o com la [[il·luminació|llum]] pot esdevenir un [[personatge]] més. En aquest muntatge, Beckett encara no dirigia les seves obres però ja va introduir un nou tipus d'acció dramàtica, el temps i l'espai són indeterminats i ahistòrics, la tragèdia es porta tan al límit que resulta còmica per la seva [[caricatura|caricaturització]] i el to és [[grotesc]], [[absurd]] i [[trascendència|trascendent]], com és recurrent a la seva obra.<ref name=saumell/>
==Tema==
El tema de l'obra és la incomunicació. Aquesta trama, que intencionadament no té cap fet rellevant i pressenta el recurs dramàtic de les repeticions, pot simbolitzar el tedi i la manca de significat de la vida humana, tema recurrent de l'[[existencialisme]].
▲
== Sinopsi ==
▲[[Fitxer:4. Cekajki go Godo.jpg|thumb|''Tot esperant Godot'', versió del director macedoni Bore Angelovski, presentada el 1965]]
[[Fitxer:Esperando a Godot, Buenos Aires 1956.jpg|thumb|''Tot esperant Godot'' a Buenos Aires el 1956]]
L'obra està dividida en dos actes. La trama tracta de Vladimir (també anomenat "Didi") i Estragon (també anomenat "Gogo"), que arriben a un lloc al costat d'un camí, al costat d'un arbre, per esperar l'arribada de Godot. Vladimir i Estragon semblen ser vagabunds: la seva roba és esparracada i no els va bé, una altra teoria és que podrien ser refugiats o soldats desplaçats d'un conflicte, com la [[Segona Guerra Mundial]], que acabava d'acabar i que va inspirar molt la dramatúrgia de Beckett. Passen el temps conversant i de vegades discutint.
Linha 17 ⟶ 29:
El segon acte segueix un patró similar al del primer, però quan Pozzo i Lucky arriben, Pozzo s'ha tornat inexplicablement cec, i Lucky, mut. De nou el noi arriba per anunciar que Godot no vindrà, tot i que el noi afirma no ser el mateix nen que el dia anterior havia portat el mateix missatge.
==
* ''Tot esperant Godot'', traducció de [[Joan Oliver]], editorial Proa, 1999. ISBN 9788482567686 {{ca}}
* [http://mural.uv.es/rabalimu/assaget.htm Assaig sobre tot esperant Godot]▼
* Pere Salabert, ''La màquina del teatre: Per a una biografia de la tragèdia'', editorial Punctum, 2013. ISBN 9788494069468 {{ca}}
* [http://www.madridteatro.eu/index.php?option=com_content&view=article&id=1776:tot-esperant-godot-resena1999-critica&catid=61:critica&Itemid=16 Crítica de la obra (castellà)]▼
==Referències==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
▲* [http://mural.uv.es/rabalimu/assaget.htm Assaig sobre tot esperant Godot] {{ca}}
▲* [http://www.madridteatro.eu/index.php?option=com_content&view=article&id=1776:tot-esperant-godot-resena1999-critica&catid=61:critica&Itemid=16 Crítica de la obra
{{Commonscat|Waiting for Godot}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Tot Esperant Godot}}
| |||