Giuseppe Mazzini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{incomplet|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:Ashurst Venturi Emile - G. Mazzini nel 1846.jpg|thumb|right|300px240px|Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846).]]
 
'''Giuseppe Mazzini''' ([[Gènova]], [[22 de juny]] del [[1805]] – [[Pisa]], [[10 de març]] del [[1872]]) va ser un patriota, polític i filòsof italià.
 
Linha 6 ⟶ 7:
== Biografia ==
 
Fill de Giacomo Mazzini, metge i professor d'[[anatomia]] originari de [[Chiavari]] i personatge políticament actiu en el temps de la [[República Lígur]] i en època napoleònica, i de Maria Drago, dona d'una gran bellesa física i d'una intel·ligència vivaç, el [[1820]], amb només quinze anys, va ser admès a la [[Universitat de Gènova]]; en un primer moment va començar els estudis de [[medicina]], però després va passar als de [[dret]]. Al cap de sis anys, el [[1826]], va escriure el seu primer assaig literari, ''Dell'amor patrio di Dante'', publicat el [[1837]]. El [[6 d'abril]] del [[1827]] es va llicenciar ''in utroque jure''.<ref>Locució llatina que significa «en tots dos drets». Es feia servir en les primeres universitats europees per indicar que un estudiant s'havia llicenciat en [[dret civil]] i en [[dret canònic]].</ref> El mateix any es va fer membre d'una societat [[carbonaris|carbonària]], de la qual va ser secretari per la regió de [[Valtellina]].
 
[[Fitxer:Genova-Statua Mazzini-IMG 3378.JPG|thumb|right|350px240px|Monument a Giuseppe Mazzini, al costat del Palazzo Doria Spinola, seu de la Prefectura, a la Piazza Corvetto de Gènova.]]
 
La seva activitat revolucionària el va obligar a refugiar-se a [[Marsella]], on el [[1831]] va organitzar un nou moviment polític anomenat la [[Jove Itàlia]]. El lema de l'associació era «Déu i poble», i tenia l'objectiu d'unir els diferents Estats italians en una sola república, única condició possible per a l'alliberament del poble italià dels invasors estrangers. Aquest objectiu republicà i unitarista s'havia d'aconseguir per mitjà d'una insurrecció popular. Mazzini va crear altres moviments polítics per l'alliberament i la unificació d'altres Estats europeus: la Jove Alemanya, la Jove Polònia i, finalment, la [[Jove Europa]].
 
[[Fitxer:Genova-Statua Mazzini-IMG 3378.JPG|thumb|right|350px|Monument a Giuseppe Mazzini, al costat del Palazzo Doria Spinola, seu de la Prefectura, a la Piazza Corvetto de Gènova.]]
La Jove Europa va ser la principal concreció del seu pensament favorable a la llibertat de les nacions, i li va permetre estendre el desig de llibertat del poble (que es faria realitat amb la República) a totes les nacions europees. La Jove Europa es va crear el [[1834]] a prop de [[Berna]], d'acord amb revolucionaris d'altres països. Aquest moviment també donava molta importància a la promoció dels drets de la dona, com testimonia l'obra de moltes mazzinianes, com ara Giorgina Saffi, muller d'[[Aurelio Saffi]], un dels col·laboradors més estrets de Mazzini i l'hereu del mazzianisme polític.
 
[[Fitxer:Giuseppe_Mazzini_bust_in_Cremona.jpg|thumb|right|240px|Busto en bronze de Mazzini en los ''Jardins Públicos [[Joan Pau II]]'', en [[Cremona]], [[Itàlia]].]]
 
Mazzini va perseguir el seu objectiu amb una constància inflexible, fins i tot a l'exili i davant tota mena d'adversitats. Així i tot, malgrat la seva perseverança, la importància de les seves accions va ser més ideològica que no pas pràctica. Després del fracàs del motí del 1848, durant el qual Mazzini va encapçalar la breu experiència de la [[República Romana (1849)|República Romana]] juntament amb Aurelio Saffi i [[Carlo Armellini]], els nacionalistes italians van començar a veure el rei del [[Regne de Sardenya-Piemont|Regne del Piemont-Sardenya]] i [[Camillo Benso di Cavour|Camillo Benso, comte de Cavour]], com a guies del moviment de reunificació. Això volia dir separar la unificació d'Itàlia de la reforma social i política propugnada per Mazzini. Cavour va tenir l'habilitat d'establir una aliança amb França i de conduir una sèrie de guerres que portarien al naixement de l'Estat italià entre el [[1859]] i el [[1861]], però la naturalesa política del nou Estat era molt lluny de la República mazziniana.