El seu regnant és conegut per uns registres oficials anomenats "genut" o "llibre dels dies" trobats al temple de [[Tod]]. Altres edificis d'Amenemhet II també tenen part d'aquests annals, que descriuen dia a dia el procés de portar el palau; una part molt important d'aquests annals foren descoberts a [[Mit Rahina]], a [[Memfis]], que especifica detalladament les donacions fetes als temples, la llista d'estàtues i edificis, informes de les expedicions militars i comercials i fins i tot activitats del rei comocom la cacera. Els documents donen informació de bona part de la dinastia.
Va intercanviar regals amb altres dirigents de la Mediterrània i joies egípcies amb el seu nom inscrit s'han trobat a tombes reials a [[Biblos]] (especialment a la del príncep local Ipshemuabi), així com còpies fenícies de joies egípcies. Els prínceps de Biblos portaven el títol egipci de nomarca o comte i a les seves inscripcions feien referència als deusdéus egipcis. D'altra banda al Temple de [[Montu]] a [[Tod]] s'han trobat capses de bronze amb el nom del faraó contenint copes de plata d'origen fenici i egeu, i amulets de lapislàtzuli i [[segell cilíndric|segells cilíndrics]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], coses que podien ser regals intercanviats o tributs (la plata en aquell temps era més rara i per tant més apreciada que l'or). També s'han trobat restes de productes egipcis a [[Cnosos]] i poteria minoica (anomenada [[kamares]]) s'ha trobat a [[Lahun]] i a [[Abidos]]. Cal esmentar també l'increment a Egipte de noms d'origen llevantí, probablement corresponents a servents; als documents de Mit Rahina s'identifica la ciutat síria de [[Tunip]] com un dels llocs amb elels quequè els egipcis comerciaven. Els tractats que tenia Egipte amb els diversos estats eren selectius i no tots els governs de Palestina i Síria tenien les mateixes relacions amb Egipte.
D'altra banda el [[Península del Sinaí|Sinaí]] romania territori beduí. En temps d'Amenhotep II un grup d'egipcis va entrar al Sinaí per explotar alguna mina, i dues campanyes es van dirigir dues campanyes contra ciutats emmurallades de les quequè no s'esmenta el nom, poblades per ''Aamuaamu'' (asiàtics), i es van fer 1.554 presoners (alguns dels quals segurament després foren servents a Egipte).
Els [[nomarca|nomarques]] fins llavors eren simples governadors designats pel faraó, però Amenemhet II va permetre que aquestes funcions tornessin a esdevenir hereditàries. Alguns nomarques van agafar títols pretensiosos, de vegades imitant els de la cort reial. Tot i així el rei no va deixar que minvés la lleialtat a la corona i a canviacanvi dels favors del rei aquest els exigia la protecció de les fronteres i la direcció de les expedicions reials en les quequè actuaven amb la seva gent però com a delegats del rei. A més es creu que es va iniciar una pràctica, després generalitzada, de quèque els fills dels nomarques havien de ser enviats a la capital, on rebien educació, i després eren enviatenviats a diferents missions o càrrecs de manera que normalment no podien tornar al [[nomós]], i quan el govern d'algun quedava vacant es nomenava un nomarca nou sense relació amb l'anterior.
