Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{Infotaula patrimoni cultural
 
| nom = Santa Maria d'Arenys
{{Església
| nomimatge = 066 Església de Santa Maria d'Arenys.jpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| imatge = Santa Maria d'Arenys.jpg
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| peu =
| estatlat_dec = 41.580529
| long_dec = 2.549429
| província = Província de Barcelona
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| comarca = Maresme
| municipilloc = Pl. de l'Església. [[Arenys de Mar]] (Maresme)
| construït = XVI, XVIII, XIX Mitjan
| localitzacio = A la riera al centre de la vila
| arquitecte = [[Joan de Tours]], Joan i Dionís de Torres
| coordenades = {{coord|41|34|50|N|2|32|57|E|type:landmark|display=inline,title}}
| arquitectura = Gòtic tardà, barroc
| altitud =
| designació1 = BCIN
| diocesi = Bisbat de Girona
| designació1_tipus = Monument històric
| construccio =
| designació1_id = BCIN: 8-MH-ZA<br />BIC: RI-51-0004216<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=11 11]
|estil = [[Barroc]]
| estil-fdesignació1_data =
| documentat =
|començament = 1584
|consagració = [[28 de juliol]] de [[1686]]
|acabament = 1628
| categoria = Església parroquial
| festivitat =
| arquitecte = [[Joan de Tours]]
| llargaria =
| amplaria =
| material =
| estat d'ús =
| planta =
| data_pla =
| claustre =
| data_cla =
| campanar =
| data_cam =
| portalada =
| data_por =
| retaule =
| data_ret =
| altres =
| data_alt =
| img_alçat =
| img_planta =
| intervencio1 =
| intervencio1_any =
}}
L''''església de Santa Maria d'Arenys''' ([[Arenys de Mar]]) és una [[Esglésiaesglésia (arquitectura)|església]] parroquialdel municipi d'[[Arenys de Mar]] que pertany al [[Bisbat de Girona]]. Es troba al centre de la població, prop de la Rambla o Riera d'Arenys. Va néixer com una secessió de la parròquia de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]] ([[Arenys de Munt]]) l'any [[1575]], encara que no fou independent del tot fins al [[1781]]. Va ser consagrada el [[28 de juliol]] de [[1686]] i posada sota el patronatge de la [[Mare de Déu Assumpta]], la imatge de la qual presideix el retaule de l'altar major. És una obra declarada [[bé cultural d'interès nacional]].
 
== Descripció exterior ==
==Història==
L'església de Santa Maria d'Arenys de Mar, edifici d'una sola nau amb capelles laterals, és una barreja curiosa d'estils. L'estructura dels murs és renaixentista ("a la romana"), però la coberta de la nau i de les capelles és de volta ogival, gòtica, com era molt freqüent a l'època. La façana barroca amb coronament mixtilini és centrada per la portada, pròpia d'un barroc tardà emmarcada per columnes de fust llis i per decoració de caire rococó. És obra del 1755 del mestre Fortià Anglada. Entre 1777 i 1789 es féu una ampliació lateral a manera de creuer i es construí la capella dels Dolors, segons projecte de l'arquitecte Joan Mas i sota la direcció de Joan Olivé. A mitjan segle XIX, es construí la capella del Santíssim. La façana és flanquejada pel campanar de planta quadrada que esdevé octogonal i que és c oronat per un templet afegit el 1911, i, a l'altre costat, pel comunidor, amb coberta inclinada de ceràmica vidriada.<ref name="patmapa"/>
 
===Antecedents La façanana ===
A partir de [[1755]], sota la direcció del mestre d'obres vigatà Fortià Anglada, es va allargar la nau de l'[[església (arquitectura)|església]] i es va aixecar una nova [[façana]]. És declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional per un Decret del [[1976]].
Fins al [[segle XVI]], [[Arenys de Mar]] era el barri de Ribera d'[[Arenys de Munt]]. De fet, a finals del [[segle XIV]], el veïnat de mar ja constituïa una comunitat diferenciada de la de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], i com que les seves necessitats també eren diferents, hi naixé el desig de regir-se pel seu compte. En aquell temps, les poblacions anaven lligades al terme de cada parròquia, de manera que, per independitzar-se, havien de tenir una [[església (arquitectura)|església]] pròpia.
 
Hi destaca la notable portalada barroca, amb obertura rectangular flanquejada per columnes compostes que sostenen un entaulament mixtilini. Damunt la llinda hi esculpit l'[[escut d'armes|escut]] de la vila. Corona la composició una fornícula, envoltada de volutes barroques, amb una imatge de la [[Mare de Déu]].
Així és com, els de la ribera, sol·licitaren el permís per bastir una església parroquial, adduint la problemàtica de la llunyania respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]] i, també, la dificultat de desplaçar-s'hi per la llera de la [[Riera d'Arenys]], una via difícil de transitar quan plovia. D'altra banda, argumentaren raons com ara el perill sovintejat que representava la [[Pirateria marítima|pirateria]], cosa que els impedia allunyar-se del poblat per tal d'estar alerta constantment.
 
La [[rosassa]] es col·locà el [[1757]] aprofitant les dovelles de l'antiga. L'actual, del [[1893]], és de vidres de colors amb l'[[escut d'armes|escut]] d'Arenys al mig, envoltat dels símbols dels [[evangeli]]stes, tal com va voler Joan Roura i Preses, el benefactor que la va pagar. Darrerament ha estat restaurada.
L'[[11 de juliol]] de [[1574]] convocaren, a tocs de campana, els caps de casa de la ribera de mar. Presidida pel [[batlle municipal|batlle]] d'[[Arenys de Munt]] i d'[[Arenys de Mar]]), Antic Tries, l'assemblea reunida a la torre de defensa de la platja (coneguda com La Fortalesa), acordà, entre altres qüestions, de demanar permís per bastir una església parroquial. Era el primer cop que es reunia la [[universitat]] amb només els homes del barri marítim (amb el consentiment del Governador General del [[Vescomtat de Cabrera]]). Després, els síndics elegits, presidits pel batlle natural, transmeten la sol·licitud al [[bisbe de Girona]], fra [[Benet de Tocco]], el qual es desplaçà fins a Sant Martí, on comprovà que la riera era un torrent que ''discorre quan plou, que el poblament havia augmentat considerablement'' (ja hi havia 140 cases) i que, per tant, les pretensions dels arenyencs de la ribera eren acceptables.
 
===Construcció El portal Xic ===
En el lateral de l'església, al carrer de l'Església hi ha el portal xic. De dimensions bastant més reduïdes que la portalada principal, damunt la llinda hi ha una fornícula amb una imatge de [[Sant Elm]] (la [[capella (arquitectura)|capella]] que es trobava abans en aquest lloc estava dedicada a aquest sant). La imatge fou costejada per Josep Pons i Vilà. El portal xic també varià el seu lloc amb les ampliacions del [[església (arquitectura)|Temple]].
El [[18 de març]] de [[1575]], el bisbe fra [[Benet de Tocco]] donà llicència per bastir una església al veïnat de mar, qui es faria càrrec de les despeses, amb [[fonts baptismals]], [[cementiri]] i [[tabernacle]]. Amb tot, el [[rector]] havia de ser el de la parròquia matriu de Sant Martí, amb potestat per nomenar un [[Vicari (eclesiàstic) |vicari]] que residiria al barri de la ribera.
 
=== Campanar ===
Es bastí la nova església, dedicada a [[Maria, mare de Jesús|Santa Maria]], tot aprofitant i ampliant la [[capella (arquitectura)|capella]] de [[sant Elm]]. Cal dir que la nova [[església (arquitectura)|església]], que naixia com a sufragània de la de Sant Martí, en dependria fins al [[1781]] (encara que els municipis se separaren civilment amb la sentència arbitral del [[Vescomte de Cabrera]] el [[1599]]). En realitat no se sap del cert si el [[església (arquitectura)|Temple]] es construí al costat de la capella dedicada a [[sant Elm]] (tal com indicà el [[bisbe]]), o es bastí al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se en aquella època.
El [[campanar]] és de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta. A començament del [[segle XX]] s'hi sobreposà una torratxeta d'estil indefinit per a la [[campana]] major, on destaquen els pinacles del terradet i el cercle d'esveltes pilastres que sostenen una exòtica cúpula acampanada sobre un entaulament [[classicista]]. El [[1618]] s'hi col·locà un [[rellotge de sol]], substituït el [[1636]] per un de corda.
 
L'any [[1633]], el mestre Calsa de [[Barcelona]], construí dues campanes, la grossa i la dels quarts. Els treballs de foneria els realitzà a [[Arenys de Mar]] amb coure de [[Roses]] i estany de [[Barcelona]] i [[Mataró]]. La [[campana]] de les [[hores]] (o del sometent), és sostinguda per uns ferros que són una meravella del forjat, rematats amb uns caps humans impressionants.
Així doncs, aquesta és la segona església parroquial d'[[Arenys de Mar]], començada a construir el [[1584]] pel mestre [[Joan de Tours]], i acabada pels seus fills Joan i Dionís Torres l'any [[1628]]. En el contracte es pactà la construcció en l'estil [[renaixentista]] anomenat aleshores a la romana, si bé la coberta, tant de la nau com de les capelles, seguí encara l'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].
 
Les despeses, incloent-hi el transport, els motlles i la llicència del [[Bisbat de Girona]] per a la benedicció arribaren a 416 lliures, 1 sou i 8 diners. Les campanes es van fondre i refer en diverses ocasions.
A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre [[dòric]]. Aquesta diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures i la gòtica de claus de volta, arcs i nervadures no provoca la contradicció detonant que caldria esperar d'un acoblament d'estils tan divergents, sinó que mostren un bellíssim apariament.
 
=== Bandereta ===
Bon punt fou enllestida l'obra de l'[[església (arquitectura)|església]], es derrocà l'antiga capella que havia fet de temple parroquial i que havia estat dins de l'església nova. Llavors es féu el trasllat del [[Santíssim]] i les [[fonts baptismals]]. Entre el [[1636]] i el [[1638]], el prestigiós escultor arenyenc [[Antoni-Joan Riera]] projecta l'altar major d'estil renaixentista, amb motius geomètrics, on destaca l'escut d'Arenys en marbre blanc. Però un cop acabat el sòcol, els treballs queden interromputs. El [[1646]] s'hi instal·là l'[[orgue]].
Al campanar de Santa Maria d'Arenys, hi oneja la Bandereta. A la Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'[[Arenys de Mar]] (un renyonera damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]]). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la [[Localitat|vila]]). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de [[sant Elm]] (patró de pescadors, mariners i navegants).
 
Des de temps molt antics, al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el [[Cementiri de Sinera]]) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Quan el [[1599]] les viles es van separar, els prohoms de la vila es reuniren i acordaren de col·locar la Bandereta al terradet del [[campanar]]. Segons la [[llegenda]], les noies que es volien casar al cap de l'any donaven tres voltes al terrat amb la bandera abans d'hissar-la.
;Ampliacions
 
=== Comunidor ===
L'any [[1755]], el Temple fou allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil [[barroc]], pel mestre Fortià Anglada. Del [[1777]] fins al [[1789]] s'hi feren eixamplaments laterals a manera de creuer, la supressió de les sagristies de les dues bandes del [[presbiteri]] i una nova ampliació darrere l'[[absis]], dirigint l'obra l'arquitecte Joan Mas.
El comunidor, acabat el [[1631]], és una peça destacable del conjunt arquitectònic. Adaptat sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu, ofereix una silueta inconfusible que, potser, és una de les parts més característiques i originals d'aquest monument. Antigament, quan s'apropava una [[tempesta]] tocaven les campanes i el [[rector]] hi sortia a llegir el [[breviari]] amb frases en [[llatí]] per conjurar la tempesta.
 
== Descripció interior ==
No es consumà, però, tot el projecte, ja que a la banda esquerra no començà sinó a continuació de la capella del Roser -avui de la Mercè- i es prescindí d'un [[cimbori]] en forma de mitja taronja, inclòs en el plànol. Poc després s'acaba la capella que era autònoma i pròpia de la seva Congregació. A mitjan [[segle XIX]] es construí la capella del [[Santíssim Sagrament]].
L'element més destacat de l'església i que justifica la seva declaració com a monument és, però, el retaule major, obrat entre 1706 i 1711 per l'escultor vigatà Pau Costa, i que amb el de Cadaqués (obrat pel mateix Costa) i el del Miracle de Riner, és un dels retaules barrocs conservats més importants de Catalunya. El retaule és col.locat sobre un bastiment renaixentista, obra (1636) de l'escultor local Antoni Joan Riera, i fou policromat i daurat el 1711-12 per Erasme Vinyals, daurador de Barcelona, i el seu fill Fèlix. El retaule presenta de manera compartimentada i didàctica, deutora encara de l'estructuració narrativa del gòtic i el renaixement, escenes de la vida de la Mare de Déu (la Visitació, l'Adoració dels Mags, la Presentació de la Mare de Déu i la Nativitat), inspirades en gravats del pintor italià Carlo Maratta. Als extrems hi ha quatre fornícules, dues per banda, amb imatges de sants de devoció popular (Sant Josep, Sant Francesc de Paula, Sant Pere i Sant Pau). Al centre, de dalt a baix, les imatges del Pare Etern, de Sant Zenó, patró de la vila, i dins el seu cambril la Mare de Déu que segueix models italians. Els diferents cossos són separats per columnes cilíndriques revestides de gruixudes garlandes enroscades en hèlix, de marcat accent decorativista.<ref name="patmapa"/>
 
===Consagració Pica baptismal ===
La pica baptismal, del [[1575]], és procedent de la primera església que hi hagué a [[Arenys de Mar]]. Hi ha la inscripció: ''"Sebastià Doy i Miquel Riera - Sendichs"''. Aquests dos síndics elegits el [[1574]] són els que van demanar llicència al [[bisbe de Girona]] per bastir l'església actual. La primera inscripció al llibre de baptismes ([[1 de gener]] de [[1576]]) s'obre amb la partida d'Elvira Fortuny. I la primera sepultura al [[cementiri]] de la sagrera de la Plaça de l'Església ([[26 de setembre]] de [[1576]]) s'obrí també amb Elvira Fortuny.
 
=== Retaule major===
El [[28 de juliol]] de [[1686]] el [[bisbe de Vic]], fill d'[[Arenys de Mar]], [[Antoni Pascual i Lleu|Antoni Pascual]], consagrà el Temple. La crònica diu que:
L'element més destacat de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys, que justifica la seva declaració com a monument és, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del [[barroc]] català.
 
El [[1636]], l'escultor [[Antoni-Joan Riera]], fill d'[[Arenys de Mar]], recentment tornat del [[regne de Castella]], on havia treballat molts anys com [[escultor]] i [[arquitecte]], projectà el basament per al retaule major, amb motius geomètrics, emprant [[jaspi de Tortosa]], i hi afegí dos bells relleus amb, l'[[escut d'armes|escut]] de la [[Localitat|vila]] esculpit en [[marbre]]. Durant molts anys, la universitat ([[ajuntament]]) i els Obrers de la vila intentaren de tirar endavant la construcció del [[retaule]], que resultava una obra inacabable.
''"Tan bon punt apuntava l'alba aquell [[28 de juliol]], ja una multitud de veïns sortien de casa i es dirigien al Temple. A les 6 del matí, precedits de músiques i d'aclamacions, entraven a l'església els Obrers de la Parròquia, el Gremi de Mariners, la guarda de la Torre de Mar, les administracions, les clergues de la vila i els de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], els bisbes de [[Vic]] i de [[Girona]] i, tancant la comitiva, els Jurats vestits de festa. Tot seguit començà una cerimònia llarga i variada. El Prelat ungia l'ara de l'Altar Major i les columnes del Temple marcades amb una creu litúrgica. Els clergues cantaven salms i versets. La música omplia de notes el circuit, les nuvolades d'encens, formant gracioses espirals que es dilataven i es perdien, i aital en el temple de Salomó, la majestat del Senyor omplia l'espai, i els fidels veien davallar aquell foc místic, i postrats a terra, adoraven [[Déu]] i li cantaven lloances."''
 
Al tombant del [[segle XVIII]], [[Arenys de Mar]] és una de les localitats més florents de la [[costa]]. El [[1706]] s'ho va emprendre pel seu compte la poderosa [[Comunitat de Preveres de Santa Maria d'Arenys]], la qual es concertà amb l'escultor de [[Vic]], [[Pau Costa]], i es desmuntà la part de retaule construïda anteriorment. Es pactà davant [[notari]], que per un preu de 600 [[doblers barcelonins]] el retaule estaria acabat abans de [[1714]].
Acabada la cerimònia es reuniren els Jurats, Homes de Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat i acordaren de celebrar cada any la festa de la Consagració el vespre de la vigília del dia [[30 de juny]] (Sant Marçal). Així, cada any s'il·luminaria el campanar i, al mig de la Riera, es cremaria una bóta enquitranada (així faria més flama) que proporcionaria el Gremi de Sant Elm. En desaparèixer el gremi, la tradició continua, tot i que actualment la bóta no és enquitranada i es crema junt amb les palmes de Rams i altres andròmines.
 
Així, de [[1706]] a [[1711]], en plena [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], es construeix el retaule major, una de les joies del [[barroc]] [[català]]. Obra de l'escultor de [[Vic]], [[Pau Costa]], és dedicat a l'[[Assumpció]] de la [[Mare de Déu]]. Fou costejat en gran part pel poble, i va ser daurat amb fines làmines d'[[or]], i després policromat pels mestres barcelonins, Erasme i Fèlix Viñals. La peça mostra diversos passatge de la vida de [[Maria, mare de Jesús|Maria]], envoltats de [[sant]]s i [[àngel]]s. I en un lloc preeminent hi ha [[sant Zenó]], [[sant patró]] d'[[Arenys de Mar]].
El fet que es cremi una bóta s'explica perquè, o fou l'última andròmina que quedà després de la construcció de l'església, o bé, perquè dins una bóta era on es guardaven els diners per costejar les obres.
 
[[Pau Costa]] es va inspirar, tant en la imatge de l'[[Assumpció]] de Maria com en els relleus de la [[Nativitat]], la [[Presentació]], la [[Visitació]] i l'[[Epifania]], en gravats del pintor pontifici [[Carlo Maratta]]. Un dels mèrits a favor de Pau Costa és d'haver aprofitar dignament el basament preexistent del retaule. I és que l'austeritat [[renaixentista]] d'Antoni-Joan Riera lliga perfectament amb el retaule de Pau Costa.
===Fets històrics===
 
== Història ==
El 1694, les tropes de [[Lluís XIV]], ocupen [[Girona]], el [[bisbe]] d'aquesta ciutat es trasllada durant tres anys a Arenys amb tota la [[Cúria eclesiàstica|cúria]], convertint-se així la població en seu episcopal.
=== Context ===
Fins al [[segle XVI]], [[Arenys de Mar]] era el barri de Ribera d'[[Arenys de Munt]]. De fet, a finals del [[segle XIV]], el veïnat de mar ja constituïa una comunitat diferenciada de la de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], i com que les seves necessitats també eren diferents, hi naixé el desig de regir-se pel seu compte. En aquell temps, les poblacions anaven lligades al terme de cada parròquia, de manera que, per independitzar-se, havien de tenir una [[església (arquitectura)|església]] pròpia.
 
Així és com, els de la ribera, sol·licitaren el permís per bastir una església parroquial, adduint la problemàtica de la llunyania respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]] i, també, la dificultat de desplaçar-s'hi per la llera de la [[Riera d'Arenys]], una via difícil de transitar quan plovia. D'altra banda, argumentaren raons com ara el perill sovintejat que representava la [[Pirateria marítima|pirateria]], cosa que els impedia allunyar-se del poblat per tal d'estar alerta constantment.
El 1834, la població, que té una poderosa Comunitat de Preveres, ha estat erigida seu arxiprestal.
 
L'[[11 de juliol]] de [[1574]] convocaren, a tocs de campana, els caps de casa de la ribera de mar. Presidida pel [[batlle municipal|batlle]] d'[[Arenys de Munt]] i d'[[Arenys de Mar]]), Antic Tries, l'assemblea reunida a la torre de defensa de la platja (coneguda com La Fortalesa), acordà, entre altres qüestions, de demanar permís per bastir una església parroquial. Era el primer cop que es reunia la [[universitat]] amb només els homes del barri marítim (amb el consentiment del Governador General del [[Vescomtat de Cabrera]]). Després, els síndics elegits, presidits pel batlle natural, transmeten la sol·licitud al [[bisbe de Girona]], fra [[Benet de Tocco]], el qual es desplaçà fins a Sant Martí, on comprovà que la riera era un torrent que ''discorre quan plou, que el poblament havia augmentat considerablement'' (ja hi havia 140 cases) i que, per tant, les pretensions dels arenyencs de la ribera eren acceptables.
El 1906 hi té lloc el nomenament de [[Francesc de Pol i Baralt]] com a [[bisbe de Girona]].
 
=== Construcció ===
==Exterior==
El [[18 de març]] de [[1575]], el bisbe fra [[Benet de Tocco]] donà llicència per bastir una església al veïnat de mar, qui es faria càrrec de les despeses, amb [[fonts baptismals]], [[cementiri]] i [[tabernacle]]. Amb tot, el [[rector]] havia de ser el de la parròquia matriu de Sant Martí, amb potestat per nomenar un [[Vicari (eclesiàstic) |vicari]] que residiria al barri de la ribera.
 
Es bastí la nova església, dedicada a [[Maria, mare de Jesús|Santa Maria]], tot aprofitant i ampliant la [[capella (arquitectura)|capella]] de [[sant Elm]]. Cal dir que la nova [[església (arquitectura)|església]], que naixia com a sufragània de la de Sant Martí, en dependria fins al [[1781]] (encara que els municipis se separaren civilment amb la sentència arbitral del [[Vescomte de Cabrera]] el [[1599]]). En realitat no se sap del cert si el [[església (arquitectura)|Temple]] es construí al costat de la capella dedicada a [[sant Elm]] (tal com indicà el [[bisbe]]), o es bastí al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se en aquella època.
===La façana===
 
Així doncs, aquesta és la segona església parroquial d'[[Arenys de Mar]], començada a construir el [[1584]] pel mestre [[Joan de Tours]], i acabada pels seus fills Joan i Dionís Torres l'any [[1628]]. En el contracte es pactà la construcció en l'estil [[renaixentista]] anomenat aleshores a la romana, si bé la coberta, tant de la nau com de les capelles, seguí encara l'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_11 | títol=Santa Maria d'Arenys | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=29 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
A partir de [[1755]], sota la direcció del mestre d'obres vigatà Fortià Anglada, es va allargar la nau de l'[[església (arquitectura)|església]] i es va aixecar una nova [[façana]]. És declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional per un Decret del [[1976]].
 
A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre [[dòric]]. Aquesta diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures i la gòtica de claus de volta, arcs i nervadures no provoca la contradicció detonant que caldria esperar d'un acoblament d'estils tan divergents, sinó que mostren un bellíssim apariament.
Hi destaca la notable portalada barroca, amb obertura rectangular flanquejada per columnes compostes que sostenen un entaulament mixtilini. Damunt la llinda hi esculpit l'[[escut d'armes|escut]] de la vila. Corona la composició una fornícula, envoltada de volutes barroques, amb una imatge de la [[Mare de Déu]].
 
Bon punt fou enllestida l'obra de l'[[església (arquitectura)|església]], es derrocà l'antiga capella que havia fet de temple parroquial i que havia estat dins de l'església nova. Llavors es féu el trasllat del [[Santíssim]] i les [[fonts baptismals]]. Entre el [[1636]] i el [[1638]], el prestigiós escultor arenyenc [[Antoni-Joan Riera]] projecta l'altar major d'estil renaixentista, amb motius geomètrics, on destaca l'escut d'Arenys en marbre blanc. Però un cop acabat el sòcol, els treballs queden interromputs. El [[1646]] s'hi instal·là l'[[orgue]].
La [[rosassa]] es col·locà el [[1757]] aprofitant les dovelles de l'antiga. L'actual, del [[1893]], és de vidres de colors amb l'[[escut d'armes|escut]] d'Arenys al mig, envoltat dels símbols dels [[evangeli]]stes, tal com va voler Joan Roura i Preses, el benefactor que la va pagar. Darrerament ha estat restaurada.
 
===El portalAmpliacions Xic===
L'any [[1755]], el Temple fou allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil [[barroc]], pel mestre Fortià Anglada.<ref name="patmapa"/> Del [[1777]] fins al [[1789]] s'hi feren eixamplaments laterals a manera de creuer, la supressió de les sagristies de les dues bandes del [[presbiteri]] i una nova ampliació darrere l'[[absis]], dirigint l'obra l'arquitecte Joan Mas.
En el lateral de l'església, al carrer de l'Església hi ha el portal xic. De dimensions bastant més reduïdes que la portalada principal, damunt la llinda hi ha una fornícula amb una imatge de [[Sant Elm]] (la [[capella (arquitectura)|capella]] que es trobava abans en aquest lloc estava dedicada a aquest sant). La imatge fou costejada per Josep Pons i Vilà.
 
No es consumà, però, tot el projecte, ja que a la banda esquerra no començà sinó a continuació de la capella del Roser -avui de la Mercè- i es prescindí d'un [[cimbori]] en forma de mitja taronja, inclòs en el plànol. Poc després s'acaba la capella que era autònoma i pròpia de la seva Congregació. A mitjan [[segle XIX]] es construí la capella del [[Santíssim Sagrament]].
El portal xic també varià el seu lloc amb les ampliacions del [[església (arquitectura)|Temple]].
 
===CampanarConsagració===
El [[28 de juliol]] de [[1686]] el [[bisbe de Vic]], fill d'[[Arenys de Mar]], [[Antoni Pascual i Lleu|Antoni Pascual]], consagrà el Temple. La crònica diu que:
El [[campanar]] és de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta. A començament del [[segle XX]] s'hi sobreposà una torratxeta d'estil indefinit per a la [[campana]] major, on destaquen els pinacles del terradet i el cercle d'esveltes pilastres que sostenen una exòtica cúpula acampanada sobre un entaulament [[classicista]]. El [[1618]] s'hi col·locà un [[rellotge de sol]], substituït el [[1636]] per un de corda.
 
''"Tan bon punt apuntava l'alba aquell [[28 de juliol]], ja una multitud de veïns sortien de casa i es dirigien al Temple. A les 6 del matí, precedits de músiques i d'aclamacions, entraven a l'església els Obrers de la Parròquia, el Gremi de Mariners, la guarda de la Torre de Mar, les administracions, les clergues de la vila i els de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], els bisbes de [[Vic]] i de [[Girona]] i, tancant la comitiva, els Jurats vestits de festa. Tot seguit començà una cerimònia llarga i variada. El Prelat ungia l'ara de l'Altar Major i les columnes del Temple marcades amb una creu litúrgica. Els clergues cantaven salms i versets. La música omplia de notes el circuit, les nuvolades d'encens, formant gracioses espirals que es dilataven i es perdien, i aital en el temple de Salomó, la majestat del Senyor omplia l'espai, i els fidels veien davallar aquell foc místic, i postrats a terra, adoraven [[Déu]] i li cantaven lloances."''
L'any [[1633]], el mestre Calsa de [[Barcelona]], construí dues campanes, la grossa i la dels quarts. Els treballs de foneria els realitzà a [[Arenys de Mar]] amb coure de [[Roses]] i estany de [[Barcelona]] i [[Mataró]]. La [[campana]] de les [[hores]] (o del sometent), és sostinguda per uns ferros que són una meravella del forjat, rematats amb uns caps humans impressionants.
 
Acabada la cerimònia es reuniren els Jurats, Homes de Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat i acordaren de celebrar cada any la festa de la Consagració el vespre de la vigília del dia [[30 de juny]] (Sant Marçal). Així, cada any s'il·luminaria el campanar i, al mig de la Riera, es cremaria una bóta enquitranada (així faria més flama) que proporcionaria el Gremi de Sant Elm. En desaparèixer el gremi, la tradició continua, tot i que actualment la bóta no és enquitranada i es crema junt amb les palmes de Rams i altres andròmines. El fet que es cremi una bóta s'explica perquè, o fou l'última andròmina que quedà després de la construcció de l'església, o bé, perquè dins una bóta era on es guardaven els diners per costejar les obres.
Les despeses, incloent-hi el transport, els motlles i la llicència del [[Bisbat de Girona]] per a la benedicció arribaren a 416 lliures, 1 sou i 8 diners. Les campanes es van fondre i refer en diverses ocasions.
 
El 1694, les tropes de [[Lluís XIV]], ocupen [[Girona]], el [[bisbe]] d'aquesta ciutat es trasllada durant tres anys a Arenys amb tota la [[Cúria eclesiàstica|cúria]], convertint-se així la població en seu episcopal. El 1834, la població, que té una poderosa Comunitat de Preveres, ha estat erigida seu arxiprestal. El 1906 hi té lloc el nomenament de [[Francesc de Pol i Baralt]] com a [[bisbe de Girona]].
;Bandereta
Al campanar de Santa Maria d'Arenys, hi oneja la Bandereta. A la Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'[[Arenys de Mar]] (un renyonera damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]]). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la [[Localitat|vila]]). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de [[sant Elm]] (patró de pescadors, mariners i navegants).
 
Des de temps molt antics, al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el [[Cementiri de Sinera]]) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Quan el [[1599]] les viles es van separar, els prohoms de la vila es reuniren i acordaren de col·locar la Bandereta al terradet del [[campanar]]. Segons la [[llegenda]], les noies que es volien casar al cap de l'any donaven tres voltes al terrat amb la bandera abans d'hissar-la.
 
===El Comunidor===
El comunidor, acabat el [[1631]], és una peça destacable del conjunt arquitectònic. Adaptat sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu, ofereix una silueta inconfusible que, potser, és una de les parts més característiques i originals d'aquest monument.
 
Antigament, quan s'apropava una [[tempesta]] tocaven les campanes i el [[rector]] hi sortia a llegir el [[breviari]] amb frases en [[llatí]] per conjurar la tempesta.
 
==Interior==
===La pica baptismal===
La pica baptismal, del [[1575]], és procedent de la primera església que hi hagué a [[Arenys de Mar]]. Hi ha la inscripció: ''"Sebastià Doy i Miquel Riera - Sendichs"''. Aquests dos síndics elegits el [[1574]] són els que van demanar llicència al [[bisbe de Girona]] per bastir l'església actual.
 
La primera inscripció al llibre de baptismes ([[1 de gener]] de [[1576]]) s'obre amb la partida d'Elvira Fortuny. I la primera sepultura al [[cementiri]] de la sagrera de la Plaça de l'Església ([[26 de setembre]] de [[1576]]) s'obrí també amb Elvira Fortuny.
 
===El retaule major===
L'element més destacat de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys, que justifica la seva declaració com a monument és, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del [[barroc]] català.
 
El [[1636]], l'escultor [[Antoni-Joan Riera]], fill d'[[Arenys de Mar]], recentment tornat del [[regne de Castella]], on havia treballat molts anys com [[escultor]] i [[arquitecte]], projectà el basament per al retaule major, amb motius geomètrics, emprant [[jaspi de Tortosa]], i hi afegí dos bells relleus amb, l'[[escut d'armes|escut]] de la [[Localitat|vila]] esculpit en [[marbre]]. Durant molts anys, la universitat ([[ajuntament]]) i els Obrers de la vila intentaren de tirar endavant la construcció del [[retaule]], que resultava una obra inacabable.
 
Al tombant del [[segle XVIII]], [[Arenys de Mar]] és una de les localitats més florents de la [[costa]]. El [[1706]] s'ho va emprendre pel seu compte la poderosa [[Comunitat de Preveres de Santa Maria d'Arenys]], la qual es concertà amb l'escultor de [[Vic]], [[Pau Costa]], i es desmuntà la part de retaule construïda anteriorment. Es pactà davant [[notari]], que per un preu de 600 [[doblers barcelonins]] el retaule estaria acabat abans de [[1714]].
 
Així, de [[1706]] a [[1711]], en plena [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], es construeix el retaule major, una de les joies del [[barroc]] [[català]]. Obra de l'escultor de [[Vic]], [[Pau Costa]], és dedicat a l'[[Assumpció]] de la [[Mare de Déu]]. Fou costejat en gran part pel poble, i va ser daurat amb fines làmines d'[[or]], i després policromat pels mestres barcelonins, Erasme i Fèlix Viñals. La peça mostra diversos passatge de la vida de [[Maria, mare de Jesús|Maria]], envoltats de [[sant]]s i [[àngel]]s. I en un lloc preeminent hi ha [[sant Zenó]], [[sant patró]] d'[[Arenys de Mar]].
 
[[Pau Costa]] es va inspirar, tant en la imatge de l'[[Assumpció]] de Maria com en els relleus de la [[Nativitat]], la [[Presentació]], la [[Visitació]] i l'[[Epifania]], en gravats del pintor pontifici [[Carlo Maratta]]. Un dels mèrits a favor de Pau Costa és d'haver aprofitar dignament el basament preexistent del retaule. I és que l'austeritat [[renaixentista]] d'Antoni-Joan Riera lliga perfectament amb el retaule de Pau Costa.
 
==Vegeu també==
* [[Martí Amagat i Matamala]]
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Església de Santa Maria d'Arenys de Mar|Santa Maria d'Arenys}}
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_16562 | títol=Santa Maria d'Arenys | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}
* [http://www.arenysdemar.com/ret.cata.htm Descripció detallada del retaule]
* [http://www.xtec.net/~lfloris El retaule major de Santa Maria d'Arenys de Mar]
* "El retaule de Santa Maria Assumpta d'Arenys de Mar, pas a pas" ISBN 978-84-612-3781-4 de juliol 2008
 
 
{{ORDENA:Santa Maria D'Arenys}}
[[Categoria:Esglésies del Maresme|Maria Arenys]]
[[Categoria:Patrimoni monumental d'Arenys de Mar]]
[[Categoria:Edificis d'Arenys de Mar]]
[[Categoria:Esglésies del Maresme|Maria Arenys]]
[[Categoria:Monuments històrics del Maresme]]
115.081

modificacions