Castell de Guissona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Guissona; Afegida Categoria:Edificis de Guissona usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 29:
L'antiguitat remota de [[Guissona]] no ha deixat d'oferir punts polèmics, car algun erudit ha pretès d'identificar amb Guissona la ibèrica «Aeso», mentre que l'opinió d'arqueòlegs actuals l'aprecien com la «Iesso» de les Taules de Ptolomeu, reservant per a Isona aquell nom. Del que hom no pot dubtar, en tot cas, és que l'indret gaudia ja de predicament durant l'època romana, puix que esdevingué capçalera del «Municipium Iessonensis», categoria de municipi que a la Catalunya occidental només tingueren Lleida, Isona i Segarra.
 
La reconquesta cristiana de Guissona — llegim al·lusió a la vila i al castell— anà a càrrec del [[bisbe d’Urgell]] (sant) [[Ermengol d'Urgell|Ermengol]]. L'acció reconqueridora va ésser duta a terme poc abans de l'any 1024, vers el 1016 en opinió del P. Sanahuja. L'historiador Lladonosa explica que vers el quinquenni 1020-1024 el bisbe Ermengol havia ja organitzat la part superior de la [[Ribera de Sió]], amb Guissona com a centre natural i punt de conjunció dels comtats de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]], enmig de terres despoblades i amb restes d'antigues construccions [[Art visigòtic|visigòtiques]] i [[Arquitectura romana antiga|romanes]]. És molt probable —afegeix— que en aquest extens territori persistís en bona part població mossàrab en contacte assidu amb els cristians del nord. Guissona s'anirà desenvolupant, sobretot a partir de l'any 1035, en ésser colonitzada la riba del [[Llobregós]], sobre [[Oliola]], i fins al seu desguàs a [[Ponts (Lleida)|Ponts]].
 
Vers el segle XIV el poble de Fluvià, amb el seu castell o torre, començà a esllanguir-se i en el fogatjament del 1365-1370, dins la vegueria de Cervera, hi consten 35 llocs a Fluvià i Tapioles i al «Loch de Guissona», qui és del dit Bisbe (d'Urgell) hi consten 134 focs.