Merv: diferència entre les revisions

Durant tot aquest període Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan" (Herrmann 1999). al segle XII existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels que rebien el pagament en natura o en espècies.

 

 

Però la decadència total es va produir al [[segle XIII]] amb l'arribada del [[mongols]], a cavall i ben armats. El gener de [[1221]], el fill de [[Genguis Khan]], [[Tului]], va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el setè dia, quan va tenir les [[catpulta|catapultes]] a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d'edificis foren derruïts. A la ciutadella que domina les runes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles. [[Alà-ad-Din Juwayní]] diu que els artesans foren separats i la resta de la població, incloent dones i nens, foren assassinats; cada mongol havia de matar 300 o 400 persones i van estar matant fins a la nit. [[Ibn al-Athir]] xifra els morts en 700.000 i alguns historiadors eleven la xifra de morts a l'entorn del milió incloent milers de refugiats de fora de Merv que s'havien acollir a les muralles de la ciutat,<ref> Djuwayni parla de 1.300.000 morts</ref> i encara que segurament no foren tants, fou una de les matances més grans de la història. Al segle XIV [[Mustawfi]] va trobar la ciutat quasi totalment en ruïnes.