Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

Va succeir el seu pare, Tekix ([[1200]]-[[1220]]). Va seguir una política anti califal i va fer front als [[gúrides]]. Ràpidament va conquerir l'Afganistan als gúrides on regnava [[Muhammad de Ghor]] ([[1163]]-[[1203]]). Aquells havien conquerit [[Herat]] el [[1775]] o [[1176]] i això els havia enfrontat des de llavors als khwarizm-xah; el primer gran combat fou a l'[[Amu DaryaAmudarià]] ([[1204]]) en què els gúrides van obtenir la victòria i van assolar Khwarazm. Ala al-Din Muhammad va demanar ajut a al ''gurkhan'' dels [[kara-khitai]], el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan karakhànida Uthman ([[1200]]-[[1212]]), senyor de [[Samarcanda]]. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els gúrides a [[Hazarasp]] ([[1204]]). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a [[Andhakui]] a l'est de [[Balkh]] (setembre-octubre del [[1204]]). A la mort de Muhammad de Ghor el [[1206]], Ala al-Din va recuperar [[Herat]] i va entrar a la mateixa [[Ghor]] (desembre del [[1206]]).

Després d'això Genguis Khan va creuar l'[[Amu DaryaAmudarià]] el [[1221]] cap a l'[[Afganistan]] i [[Gran Khorasan|Khorasan]] perseguint les forces del ''khwarizmxah''. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. Al Khorasan Genguis khan va enviar al seu fill [[Tului]] que va ocupar per capitulació la ciutat de [[Merv]] on la major part de la població fou assassinada. ([[febrer]] del [[1221]]) en una matança presidida per Tului, de la que només es van salvar 400 artesans; el mausoleu del soldà seljúcida [[Sandjar]] fou cremat i el sepulcre violat. La tradició diu que un clan nòmada oghuz que pasturava per la regió va emigrar cap Àsia Menor on va rebre terres del soldà seljúcida de Rum i va acabar establint l'[[imperi Otomà]].