Dinastia jànida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com '''dinastia > com a '''dinastia |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià) |
||
Línia 1:
La '''dinastia jànida''' ('''djànida''') o dels '''jànides''' ('''djànides''') fou una nissaga que va governar el [[khanat de Bukharà]] del [[1599]] al [[1785]]. El seu nom derivava de ser descendents de Djan ibn Yar Muhammad de la casa de khans d'Àstrakhan, per lo que també fou coneguda com a '''dinastia astrakhànida''' o dels '''astrakhànides'''. Djand davant el avanç dels russos va fugir cap a Bukharà ([[1556]]) i es va casar amb la germana del khan [[shaybànida]] Abd Allah II ibn Iskander; el [[1599]], mort un any abans Abd Allah II, i en mig de les lluites successòries (Abdul Mamun 1598 i Pir Muhammad 1598-1599) Djan va assolir el poder a Bukharà i el seu fill Baki Muhammad el va succeir el [[1603]] fins a la seva mort el [[1605]].
La dinastia va continuar i es va fer més forta sota Imam Kuli Khan (1611-1650), que amb gran [[crueltat]] va imposar la pau interna i va obtenir el suport dels líders religiosos i dels caps tribals, va rebutjar als mogols de [[Xa Jahan]] que volien recuperar el país, però no va aconseguir recuperar [[Gran Khorasan]], i [[Khwarizm]] ([[Khivà]]) va trencar lligams; va abdicar el [[1650]] per fer la peregrinació a [[la Meca]]. El khanat estava llavors dividit entre el territori propi del khan, i un sub khanat pel seu hereu, que regia les províncies al sud de l'[[
Ubayd Allah I (1702-1705) va intentar posar fi a la noblesa tribal i restablir un poder centralitzat però no ho va aconseguir. A partir de Abu l-Fayd (o Abu'l Faid, 1705-1747) amb l'ocupació de Bukharà per [[Nadir Shah]] de Pèrsia (1740-1747) de la que per set anys Abu l-Fayd fou vassall, i la desintegració regional, el khan va esdevenir un titella en mans dels ataliks de la tribu Mangit, i objecte de forts atacs dels [[kazakhs]] (1723 a 1729) que fugien dels [[dzungars]] i van envair la vall de Zarafshan. A partir de [[1753]] els Mangit van exercir tot el poder; el darrer Khan Abu l-Ghazi era merament nominal i va restar al tron fins al [[1789]]; l'atalik, que va agafar el títol d'emir, tenia tot el poder.
| |||