Khorasan (província del Califat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià) |
||
Línia 9:
Alguns senyors locals es revoltaren en els següents anys cridant en ajut als heftalites, als [[Turcs Occidentals]], als sogdians i fins i tot als xinesos; a la cort xinesa s'havia refugiat el pretendent sassànida i els emperadors a més exercien una mena de protectorat a l'[[Àsia Central]]. La guerra civil entre [[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Muawiya I]] (656-661) va debilitar el control àrab de la regió que depenia del govern de Bàssora. El 661 Muawiya I va nomenar governador de Bàssora i l'Orient (fins a 664) a Abdallah ibn Amr al-Hadrami que de fet exercia per segona vegada el càrrec però aquesta vegada no va anar al Khorasan on va enviar un subgovernador. També estaven dins el seu govern el [[Sistan]] i [[Zabulistan]] on va enviar al general Abd al-Rahman ibn Samura on es va arribar a [[Kabul]] i fou conquerida [[Balkh]]<ref>Ho diu [[al-Baladhuri]] </ref> que s'havia revoltat, i on fou destruït el gran temple budista de Nawbahar.
El 665 el govern de Bàssora i Orient va passar a Ziyad ibn Abih. En aquest "Orient" s'incloïa el Khorasan i Sistan, i províncies més llunyanes com [[Transoxiana]], [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Zabulistan]], Makran i [[Sind]]. Eren les tropes de Bàssora i en especial de la tribu de [[kays]], [[Banu Tamim]] i [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]], les que portaven el pes de la lluita. Fins al govern de Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra (697-701) que era [[Iemenites (califat)|iemenita]], no hi van participar tropes dels [[Azd]] del Iemen que es van establir al Khorasan. Els governadors de Bàssora havien d'estar a l'[[Iraq]] que era una província turbulenta, i a Khurasan, i molt sovint també a Sistan, s'hi enviaven subgovernadors. Ziyad va ordenar la submissió de les poblacions locals i heftalites del Tukharistan, i ho va aconseguir al-Rabi ibn Ziyad (671-673) i el seu fill Obeidallah ibn al-Rabi (que va operar a Balkh i fins a l'[[
Els últims decennis omeies van veure sovint conflictes tribals i revoltes. El 734 va esclatar la gran revolta d'al-Harith ibn Suraydj; en aquest moment un historiador diu que hi havia a la regió quaranta mil musulmans. El darrer governador omeia fou [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748) va haver d'enfrontar al final l'aixecament de la ''dawa'' abbàssida (abans [[hashimiyya]]) centrada a Merv, sota la direcció d'[[Abu Muslim]] (que va agafar la direcció del moviment el 746). Abu Muslim fou governador de Khurasan del 748 al 755, però legalment un rebel fins a la proclamació dels [[abbàssides]] el 750. Molts khurasanians van emigrar a l'oest per entrar al servei de la nova dinastia abbàssida. Abu Djafar Abdallah (després califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]]) va governar la provincial del 806 al 813 i amb el seu suport va poder accedir al poder a tot el califat contra el seu germà [[al-Amin]].
| |||