Kimaks: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Zhetysu +Jetissú) |
||
Línia 3:
El nom derivaria de les dues tribus Imi i Imek, que tenien el nom pel riu Imi a la vall del Argun ("Plata"), afluent de l'Amur. Marquart suggereix la etimolia de Kimäk Iki Imäk (Dos Imaks). No es coneix cap tribu individual anomenada kimak o kimek i sempre que s'esmenta es refereix a les dues. Els xinesos es refereixen a ells com els Yueban.
Entre 155 i 166 els [[Xianbei]] ([[Hsien-pei]]) van organitzar el seu estat amb terres que havien estat dels [[xiongnu]]. Després els dinglings, futurs [[kiptxaks]], foren expulsats cap a les muntanyes Sayan. Les més poderoses tribus dels xiongnu conegudes pels xinesos com "Huns Forts", es van dirigir a l'oest i units o aliats a [[tocaris]], [[iranians]], [[ugrians]] i [[caucàsics]] van arribar a Europa amb el nom d'[[huns]] i van dominar als [[alans]] i als [[got (poble)|gots]] d'[[Ucraïna]]. Al segle II els [[txubans]] o "Huns Dèbils" es van establir a [[Muntanyes Tarbagatai|Tarbagatai]], i més tard es van estendre a [[
Una part dels chuüe es va barrejar ambs els göktürks (turcs celestials), els primers turcs, i van formar la tribu shato, que vivia al sud de [[Dzungària]] a l'oest del [[Baikal]]. Els turcs es van dividir en [[Turcs Occidentals|Occidentals]] i [[Turcs Orientals|Orientals]] i al primer [[kakhan|kakhanat]] (kaghanat) les tribus chuy (chuban) van tenir una posició privilegiada i eren membres amb vot de la confederació igual que els [[nushibi]]; els shato es van separar dels chuüe a la meitat del segle VII i encara existeixen com a grup ètnic.
Després de la dissolució del kakhanat [[Turcs Occidentals|Turc Occidental]] el 743 una parte de les tribus chuy va romandra dins l'estat successor, el [[khanat Uigur|kakhanat Uigur]] (740-840), i la resta va ser independent sota un Shad Tutuk khan. En el període uigur les tribus chuy van forjar la tribu coneguda a les fonts àrabs i perses com els kimaks. El cap de la confederació Kimak portava el títol de ''Shad Tutuk'', que vol dir "Príncep Governant”. A la meitat del segle VIII els kimaks ocupaven el territori entre el [[riu Ural]] i el Emba i entre la [[mar d'Aral]] i les estepes de la [[mar Càspia]], a la regió de
A la meitat del [[segle XI]] els [[cumans]] (kiptxak) es van separar dels kimäk i van emigrar cap a Europa on les cròniques russes els assenyalen per primer cop el [[1054]]. Els kimäks van passar a dependre dels [[kirguís]], i al [[segle XII]] dels [[kara-khitai]], fins que el [[1208]] van passar als mongols i van desaparèixer com a grup separat.
| |||