Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sir Darya +Sirdarià)
Línia 119:
El [[1212]] Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-xah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia karakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.
 
Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de khwarizmxah però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kutxtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sir DaryaSirdarià cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.
 
El 1215 Ala al-Din va completar la conquesta de l'Afganistan ocupant [[Gazni]]. Fou llavors segurament quan Ala al-Din va agafar el títol de sultà.
 
El [[1217]] Ala al-Din va fer una passejada militar triomfal a la [[Pèrsia]] i va rebre l'homenatge dels [[atabeg]]s o governadors turcs independents i hereditaris que governaven a les diverses províncies perses, especialment els [[salghúrides]] de [[Fars]]. Va pujar fins [[Hulwand]] als [[Zagros]] a la frontera amb els dominis [[abbàssides]] i enfrontat amb el califa va estar a punt de marxar contra [[Bagdad]]. L'atabeg d'[[Azerbaidjan]], país al que Ala al-Din no havia entrat, es va reconèixer com a vassall espontàniament. En aquest moment l'imperi dels khwarizm-xah dominava entre el [[Sir DaryaSirdarià]], el [[Pamir]] i el [[Waziristan]] a l'est, i l'Azerbaidjan, [[Luristan]] i [[Khuzestan ]] a l'oest, incloent la Transoxiana, Afganistan i quasi tota Pèrsia.
 
== Crisi interna ==
Línia 133:
 
=== L'atac dels mongols ===
El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtix]]. A la tardor [[Genguis khan]] va arribar a Qayaligh al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; després se li van unir Suqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels uigurs. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línia del [[Sirdarià]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per [[Otrar]], on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], fills del gran khan;<ref> la ciutat fou capturada només després d'un llarg setge </ref> una altra divisió sota comandant de [[Joci]],el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sirdarià i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djend]] (porop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt [[Sir DaryaSirdarià]], a l'oest de [[Taixkent]] i van assetjar [[Khodjend]], on era governador Timur ''malik'', que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el propi [[Genguis Khan]] amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de [[1220]]); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metòdicament però la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violència i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruïda per un incendi que Djuweyni pensa que fou involuntari.
 
De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig més fàcil). Un part dels pobladors foren morts però els considerats útils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Mongòlia. La guarnició turca, que s'havia passat voluntàriament als mongols, fou tot i així massacrada. En canvi el clergat musulmà no va oferir resistència i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, però només quedava gent per omplir un barri.