Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sir Darya +Sirdarià) |
||
Línia 16:
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[Amudarià|Jihun]] (Amudarià) per reprimir al khan governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut.<ref> L'Enciclopèdia de l?islam explica que va anar en ajut del khan, ja vell, l'autoritat del qual defallia </ref> Després d'un setge vigorós la ciutat es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors (fins que el 1132 va posar al tron a Mahmud, el tercer fill d'Arslan Khan Muhammad i de Terken Khatun, germana de Sandjar).<ref name="early" /> El 1131 va morir Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i els seus germans Masud, Toghril II i Saldjuk van disputar la successió al jove fill del difunt, Dawud I o [[Daud I ibn Mahmud]] i el van derrotar però no es van posar d'acord en quin dels tres seria sultà i van sotmetre la qüestió a Sandjar que va designar a Toghrul II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, el qual es va fer de fet amb el poder (1131–1134); Sandjar va derrotar a Masud ibn Muhammad (Masud ibn Muhàmmad) el 1132 a Dinawar; però la mort de Toghril va donar pas al seu germà Masud (1134–1152).
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, ISBN 81-208-1409-6</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[
===Rivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
| |||