Bamian: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Bamiyan Valley |
|||
Línia 7:
El peregrí Huan-Chuang (Xuanzang) la descriu en la seva obra i l'assenyala com un gran centre budista. amb més de 10 monestirs i un miler de monjos; la vila reial estava en un penya-segat que dominava la vall, al sud-oest de les gran estàtues de [[Siddharta Gautama|Buda]] que haurien estat construïdes al segle VI mentre a les coves properes, amb nombrosos frescos, s'hi va treballar entre el segle V i el VIII. La dinastia local era heftalita o kushana però vassalla del ''yabghu'' dels [[Khanat dels Turcs|Turcs]] (després [[Khanat dels Turcs Occidentals|Turcs Occidentals]]). La dinastia regnava encara al segle VIII, quan van arribar els àrabs, i seguia sent budista.
Al-Yakubi informa de la dinastia local i diu que els seus sobirans portaven el títol de ''sher'' (''shir'' o ''shar'') que erròniament traduí com a "lleó" però en realitat vol dir "rei" i deriva de l'antic persa ''khshathriya''. A partir del segle IX van adoptar el islam com a religió. Segons [[Yakuti]], Bamian formava part del [[Tukharistan]], i [[al-Tabari]] diu que un estranger originari de Bamian regnava el [[737]] a [[Khuttal]] al nord de l'[[Amudarià|Oxus]]. [[Al-Istakhri]] li assigna les ciutats de [[Parwan]], [[Kabul]] i [[Gazni]].
Els prínceps locals van gaudir d'una posició rellevant a la cort [[abbàssida]]. Al-Tabari diu que un sher de Bamian havia estat nomenat governador abbàssida del [[Iemen]] el [[844]]. Un gran temple de Buda que hi havia a Bamian, amb nombrosos ídols, fou destruït el [[871]] pel saffàrida [[Yakub ibn al-Layth]]. Probablement la dinastia fou vassalla dels [[samànides]] i finalment eliminada pels gaznèvides en temps de [[Mahmud de Gazni]] ([[997]]-[[1030]]).
Una branca dels [[gúrides|shansabànides]] de Gur ([[Ghor]]) va regnar a Bamian del [[1155]] al [[1215]]. Els dominis d'aquesta branca dels [[gúrides]] abraçaven tot el [[Tukharistan]] i algunes zones al nord de l'[[Amudarià|Oxus]] i avançaven cap al nord-est fins a les fronteres de [[Kashgar]]. Al segle XIII va passar al [[khwarizmshah]] de [[Khwarizm]], regne al que fou annexionat vers el [[1215]] per [[Ala al-Din Muhammad]]. El seu fill [[Djalal al-Din Manguberti]] en fou nomenat governador igual que de Gazni.
El [[1221]] Genguis Khan va creuar el [[Hindu Kush]] per anar a assetjar Bamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i net preferit de Genguis. Fou aquest qui va comunicar a Txagatai la notícia i la va prohibir plorar; la ciutat fou destruïda fins als fonaments i no es va fer botí ni presoners, tot fou destruït i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat maleït (Mo Balik = Vila de la Desgracia, o Mo Kurghan, Fortalesa de la Desgracia) i 40 anys després restava deserta i segurament no es va repoblar fins més d'un segle més tard, després del [[1338]] a un lloc a uns 3 km. La vila antiga estava situada segurament a l'entorn de la fortalesa de Gulgula, les ruïnes de la qual es conserven a uns 3 km al sud-est de la ciutat.
| |||