Al-Mútadid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de el -> del [[897 |
|||
Línia 7:
Va enfrontar a l'emir d'[[Amida (Armènia)|Amida]], [[Ahmed ben Isa ben Shaikh|Ahmad ibn Isa ibn Shaykh al-Shaybani]]: el 893 va ocupar [[Mossul]] que estava en poder del [[shaybànida]] i el 899 li va arrabassar Amida, on ara governava [[Muhammad ben Ahmed ben Isa al-Shaybani]], el fill i successor. Va donar suport al cap taghlabita [[Hamdan ibn Hamdun]] amb el que involuntàriament va afavorir la pujada dels [[hamdànides]]. Per un acord amb els [[saffàrides]] (892/893) aquestos foren confirmats a [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i [[Fars]], però [[Rayy]] i el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] ([[Isfahan]] i [[Hamadan]]) quedava sota control directe abbàssida. No obstant el califa no es va poder sostenir a Rayy que va haver d'entregar als saffàrides el [[897]] i va canviar diverses vegades de mans; a Isfahan el [[dulàfida]] Ahmad ibn Abd al-Aziz va morir el 894/895 i la successió fou disputada pels seu germà Bakr ibn Dulaf ibn Abd al-Aziz i el seu fill Umar ibn Ahmad ibn Abd al-Aziz que finalment es va imposar després de força temps de lluita; els dos que se sàpiga foren lleials al califa. Al pujar al poder el darrer dulàfida al-Harith, el califa va decidir recuperar el Jibal, i va poder derrotar a al-Harith el 897/898; el dulàfida va morir a causa d'una caiguda de cavall durant la batalla i Isfahan va passar al califa.
Des del [[897]] o [[898]] els [[càrmates]] van començar revoltes a petita escala a la regió del [[Sawad]] a la zona de [[Kufa]], que es van incrementar després del 899 quan el cap càrmata [[Abu Said al-Djannabi]] es va apoderar del [[Bahrain]] o [[al-Hassà]] (la costa oriental d'Aràbia). El 898 el califa va nomenar al [[saffàrida]] [[Amr ibn al-Layth]] governador de [[Transoxiana]] o [[Mawara al-Nahr]] a petició pròpia, on l'emir samànida [[Ismail I ben Ahmad]] (892-907) estava en rebel·lió contra el califa; però quan va intentar exercir els seus drets, Ismail el va derrotar a la riba de l'[[Amudarià|Oxus]] prop de [[Balkh]] (abril del 901) i el va fer presoner sent enviat al califa abbàssida, que tot i que nominalment era el seu delegat a la zona, no estava descontent de veure al saffàrida humiliat. Després d'estar presoner un any fou executat el [[20 d'abril]] del [[902]] (just després de la mort de'al-Mñutadid). Els samànides van ocupar [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i es van estendre cap a [[Tabaristan]] dels [[Dinastia zaidita del Tabaristan|zaydites]], [[Gilan]] i [[Daylam]] (dominades pels [[djustànides]]), regions que van saquejar durant dos anys, en els que van arribar a ocupar [[Qazwín]] i [[Rayy]] (dominis djustànides). El 900 els càrmates van aconseguir una gran victòria sobre les tropes abbàssides manades per al-Abbas ibn Amr al-Ghanawi i van ocupar la capital del Hadjar.
El visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb va morir el 901 i el va substituir el seu fill [[Abu l-Husayn al-Kasim ibn Ubayd Allah]]. Fin el 899 les finances de l'Iraq van estar en mans de la família [[Ibn al-Furat (família)|Banu l-Furat]], però llavors foren substituïts per la família rival dels [[Djarràhides|Banu l-Djarrah]]. L'exèrcit va restar tot el regnat en mans del general Badr.
| |||