Khujand: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Ametlles, per que es > Ametlles, perquè es |
|||
Línia 5:
El [[329 aC]] Alexandre el Gran va fundar a un lloc que se suposa proper a l'actual ciutat, la ciutat d'[[Alexandria Ultima]] o [[Alexandria Escate|Alexandria Eschate]] (Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη). Aquesta zona va formar part de l'imperi persa o de la seva zona d'influència.
Al començar l'edat mitjana la ciutat apareix enmig dels districtes d'[[Ilaq]] i d'[[Usruixana]], sense que es pugui determinar a quin dels dos pertanyia, ja que se l'esmenta a vegades a l'un i a vegades a l'altra; els seus fets en general van estar més lligats a la vall de Fergana, situada a l'est. Quan els àrabs hi van arribar al segle VIII Khudjand tenia una dinastia local de ''maliks'' que depenia dels ''maliks'' o prínceps de Fergana. Els àrabs la van ocupar el 722 quan Sad ibn Amr al-Harashi la va atacar en persecució dels sogdians hostils que s'hi havien refugiat; el conqueridor va massacrar als habitants. No se sap si la van conservar però si fou així la van perdre al cap de poc temps a mans de la dinastia local sogdiana que tenia el suport de Su-lu el kaghan dels [[Turcs Occidentals]] (Bilghe Khan? 716-734). Al començament del segle IX la població de Khudjand, Ushrusana, [[Caghaniyan]], [[Ferganà]] i altres llocs es va unir a la revolta de [[Rafi ibn al-Layth]] (806-809). De la dinastia local no se'n torna a parlar. Al segle X la ciutat tenia una ciutadella (''kuhandis'') i una vila interior (''madina'') amb un suburbi (''rabad'') on residia el senyor local anomenat ''dar al-imara''. El districte s'estenia al sud cap a [[Washgird]] i [[Caghaniyan]] fins a les muntanyes Buttaman i separava els cursos superiors del Sirdarià i l'[[Amudarià|Oxus]]. Al districte hi havia una altra població de certa importància, Kand o Kand-i Badjham (Kand de les Ametlles, perquè es produïa aquest fruit sec) que seria la moderna Kan-i Badam a uns 60 km a l'est de Khudjand. Aquesta època va veure el naixement d'alguns ulemes famosos, entre els quals [[Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi]], astrònom i matemàtic.
La ciutat va passar als [[karakhànides]] o [[Ilek khans]] a l'inici del segle XI. A partir de 1015 o 1016 hi va encunyar moneda Arslan Khan Muhammad ibn Ali, originalment khan karakhànida de [[Talas]]. Després la ciutat fou fronterera entre el khanat karakhànida de [[Kashgar]] i [[Balasagun]] a l'est i el khanat karakhànida de [[Transoxiana]] a l'oest. El [[1137]] els [[kara-khitai]] van derrotar al karakhànida Mahmud ibn Muhammad a Khudjand. La ciutat va passar als kara-khitai i després del 1211 a [[Khwarizm]]. L'usurpador del khanat kara-khitai, [[Kutchlug]], fou derrotat el [[1218]] pel general mongol [[Djebe]], i el khanat fou ocupat pels mongols, però Khudjand que pertanyia aleshores al [[khwarizmshah]] va resistir inesperadament sota el seu governador Timur Malik, quan ja Samarcanda havia estat conquerida ([[1220]]); els assetjants eren 20.000 mongols i 50.000 auxiliars; finalment Timur Malik va abandonar la ciutadella i va fugir pel riu per arribar a Khwarizm.
| |||