Iskandar (Xibànides): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sir Darya +Sirdarià) |
|||
Línia 4:
El [[1552]] la branca de Janibeg, va ser dispersada; [[Nawruz Ahmad]] de [[Taixkent]] i Burgan Sultan, un nét d'Ubaid Al·là, i altres prínceps van donar suport a Muhammad Yar Sultan i van envair Miankal; Rustem Khan, amb el seu fill Uzbeg Sultan, van quedar presoners a [[Bukharà]]; Iskandar Khan va abandonar Kermineh i es va traslladar a [[Andkhuy]]; Kermineh tanmateix va resistir i després d'un setge de 12 dies i Abd al-Latif i Nawruz Ahmad es va retirar respectivament a [[Samarcanda]] i Taixkent. El nét de Janibeg, Abd Al·là ibn Iskandar, va conservar així el petit khanat de Kermineh per al seu pare, però el mateix 1552 es va apoderar de [[Kesvi]] que pertanyia a Khudai Berdi, el fill d'[[Abu Said Khan]], i va amenaçar el districte de [[Karshi]]. Per prevenir el conflicte Khudai Berdi Khan va bescanviar el seu feu amb Kilish Kara Sultan, fill de Kisten Kara Sultan, un cosí d'Abd Al·là que governava [[Sagraj]]. No obstant Abd Al·là tenia poc respecte tant pel seu cosí com per altres parents més llunyans i aviat es va apoderar de Karshi, i també va ocupar la ciutat de [[Xahrisabz]] que pertanyia a Gashim Sultan d'[[Hissar]]. Això va trobar l'oposició de Nawruz,, que el 1553 va reunir un fort exèrcit a [[Taixkent]] i [[Khodjend]] i va marxar contra Abd Al·là assetjant Xahr-i Sabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que ara governaven conjuntament a Bukharà i llavors Abd Al·là va cridar en ajut al seu oncle [[Pir Muhàmmad I]] de [[Balkh]]. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Al·là li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del seu nebot, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Al·là i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de [[Xahrisabz]], i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Al·là es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era [[Kilef]] a la regió de Balkh.
El 1554 Nawruz va marxar contra Miankal, en poder de Iskandar, el pare d'Abd Al·là, i per tant de la branca de Janibeg. Iskandar va fugir a Balkh i la resta de prínceps de la casa de Janibeg es van refugiar amb Abd Al·là a Karshi. Nawruz va entrar a Miankal i va repartir els territoris entre els seus parents: Kermineh fou per el seu fill Dost Muhammad Sultan; [[Dabusi]] per a Abdul Sultan (fill d'Abd al-Latif Khan); i Shahr-i Sabz per Gashim Sultan, fill de Burunduk Sultan d'Hissar. Llavors va enviar al seu fill [[Baba Sultan]] contra Abd Al·là a Karshi; va combatre amb aquest i el va derrotar; el oncle d'Abd Al·là, Rustem Khan, va morir a la lluita, i el propi Abd Al·là va haver de fugir amb les seves tropes i creuar l'[[Amudarià|Oxus]] per arribar a Balkh.
A la mort de [[Nawruz Ahmad]] el [[1556]], el [[kuriltay]] va elegir a [[Pir Muhàmmad]] de [[Balkh]] com a ''khakan'' per ser el degà dels prínceps uzbeks [[xibànides]]. El seu nebot [[Abd Al·là ibn Iskandar]] va abandonar [[Chechket]] i [[Maymana]] on havia establert residència, i es va traslladar a [[Miankal]]. Dost Muhammad, el fill de Nawruz que regnava a [[Kermineh]], va haver de fugir i Abd Al·là va ocupar també [[Xahrisabz]] a Gashim Sultan, i va ajudar a Kedai Sultan ibn Abd al-Latif i a Jivan Merdi Ali Khan fill d'Abu Said Khan, a ocupar [[Samarcanda]] que estava en mans dels fills de Nawruz Ahmad. Abd Al·là va cedir Kermineh al seu pare Iskandar i el 1557 va conquerir [[Bukharà]] i va esdevenir el khan més poderós.
| |||