Melina Merkuri: diferència entre les revisions

Va ser una de les més conegudes oponents a la dictadura militar que va patir [[Grècia]] als anys setanta, la coneguda com '''Junta dels Coronels'''. Aquesta dictadura va durar des del 1967 fins al 1974. A Merkuri li va ser retirada la ciutadania grega, greuge al que ella contestà: ''Jo vaig néixer grega i moriré grega. El senyor [[Styllianos Pattakos]] va néixer sent un [[feixisme|feixista]] i morirà sent un feixista''. Aquesta frase ella la recordà a la seva autobiografia titulada oportunament ''Jo vaig néixer grega'', que publicà l'any 1971. Quan la democràcia va tornar a Grècia, Merkuri va poder tornar al seu país natal i es va convertir en membre del Parlament en el partit [[Moviment Socialista Panhel·lènic]]. El 1981 es va convertir en la primera dona en ocupar el càrrec de Ministre de Cultura de Grècia. Va ser-ho durant dosdues legislatures i tornà al càrrec entre els anys 1993 i 1994 any de la seva mort.

Com a Ministre de Cultura, va proposar l'ideal de la [[Capital Europea de la Cultura]]. Atenes va ser escollida com la primera ''Ciutat Europea de la Cultura'' l'any 1985. Merkuri va lluitar per la tornada dels '''Marbres d'Elgin''', els quals formen part d'una de les col·leccions del [[Museu Britànic]]. Aquests marbres van ser espoliatsextrets de la l'[[Acròpolis]] pel britànic Comte d'Elgin. Però els esforços de Melina van ser infructuosos. Encara avui dia Grècia reclama tots els tresors arqueològics que li van ser expoliatsllevats en el passat.