Kanat de Crimea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Nom en català
Línia 53:
 
[[Mehmed II Giray]] ''Semiz'' (el Gros, 1577-1584), per tal de recuperar Kazan i Astrakhan, es negà a ajudar als turcs contra els perses, i per això es va aliar amb els polonesos i lituans i amb papa [[Gregori XIII]] tot insinuant una possible conversió al catolicisme, raó per la quel fou expulsat del regne.
[[Fitxer:KokFlag Bayraqof the Crimean Tatar people.PNGsvg|thumb|Bandera del poble tàtar de Crimea (no confondre amb l'ensenya del khanat, que és la de més amunt)]]
== Inestabilitat i decadència ==
[[İslâm II Giray]] (1584-1588) iniciaria una etapa d'inestabilitat política, sobretot quan el seu germà [[Ğazı II Giray]] (1588-1596 i 1596-1608), fou expulsat pel seu germà [[Fetih I Giray]] (1596). El 1591 va atacar Moscou, però fracassà, i durant la campanya turca contra [[Hongria]] el 1592-1606 hagué de fornir les tropes del soldà, però no sense protestes. Tanmateix, el territori crimeu escapà a les incursions, i l'administració fou normalitzada. Les rutes i les factories comercials eren segures, i el dret islàmic civil s'hi aplicava en justícia, matrimonis i successions, barrejat amb l'adat. El comerç de cavalls i els interessos de canvi de la moneda estrangera eren controlats oficialment. El ''Divan'' actuava com a tribunal suprem, i el país fou dividit en 48 circumscripcions judicials a les planures i en 19 a les muntanyes, on, llevat en els casos de pena capital, les sentències podien ser pronunciades sense apel·lació "en la mesura en què elles eren conformes a la llei". Però malgrat això, la corrupció hi jugava un paper destacat.