Benedetto Menni: diferència entre les revisions

Angelo Ercole Menni va néixer el [[1841]] en una família de petits comerciants. De vida sòbria i austera, va estudiar a la ''Università degli studi'' de Milano. Als dinou anys va deixar el seu treball en un banc per auxiliar als ferits de la [[batalla de [[Magenta]] i, després de l'experiència, va decidir d'ingressar en l'orde dels [[Germans de Sant Joan de Déu]], prenent el nom de religió de '''Benet'''. L'1 de maig de [[1860]] entrà a servir a l'hospital de [[Lodi]] i el [[14 d'octubre]] de [[1866]] fou ordenat sacerdot a [[Roma]].

L'abril de [[1867]] fou enviat a [[Espanya]], on els Germans de Sant Joan de Déu havien nascut, per restaurar-hi l'orde, suprimit arran de les lleis [[anticlericalisme|anticlericals]] de [[1835]]-[[1836]]. Sense mitjans econòmics, obté la protecció de la mecenes de Barcelona [[Dorotea de Chopitea]] i el [[1868]] funda a [[Barcelona]] una casa-asil per a nens pobres i malalts, el primer del seu tipus a tot l'Estat. L'esclat de la [[revolució de 1868]] fa que hagi de marxar a Marsella, d'on anirà a [[Navarra]], on els germans hospitalaris atenen els ferits de la [[tercera guerra carlina]], tant al front com en un hospital que es funda llavors a [[Pamplona]].

En 1877 fundaràva fundar un hospital psiquiàtric a [[Ciempozuelos]], prop de [[Madrid]], dotat d'equipament modern i on s'aplicaren els mètodes terapèutics més innovadors del moment, ja que es volia canviar la visió que es tenia llavors dels trastorns mentals com a inguaribles i incomprensibles. El consell de Menni sobre aquest malalts era: "«Tenir-ne cura com dels nens, però tractant-los com a persones"».