Sura (Alcorà): diferència entre les revisions

Totes les sures estan precedides per la ''[[bàsmala]]'', una fórmula ritual que diu: "En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós" (''bi-smⁱ L·lahⁱ r-Rahmanⁱ r-Rahimⁱ'') excepte la novena (''At-Tawba'', ''La retractació''). La majoria dels exegetes del Llibre, entre ells [[Uthman ibn Affan]],<ref>Uthman va ser un dels primers ''[[sahaba]]'' (un contemporani del Profeta que el va conèixer en estat de Fe o ''[[iman]]'') que va esdevenir el tercer "[[califa ben guiat]]" i sota el regne del qual es va redactar l'Alcorà en la seva forma definitiva.</ref> pensen que aquesta excepció es deu al fet que el seu contingut està connectat a la sura anterior, ''Els botins de guerra'', i que en temps de Muhàmmad aquestes sures s'anomenaven ''Les dues que van juntes'' (''Al-Qaribatan''), fins al punt que hi havia discrepància sobre si calia diferenciar-les. D'altra banda, [[Alí ibn Abi-Tàlib]]<ref>Alí, cosí i gendre del Profeta, es convertí a l'islam de petit i va ser el quart "califa ben-guiat" de l'islam.</ref> assegura que la ''bàsmala'' és una garantia de seguretat, mentre que aquesta sura conté aleies que parlen de la lluita i per això no comença amb aquesta fórmula. La ''bàsmala'' no compta com a versicle, és a dir que no està numerada excepte en l'''Al-Fàtiha''.

 

Les ''[[al-muqàttaat|muqàttat]]'' (en àrab مقطعات‎, literalment "les tallades", "les fragmentades", "les trossejades"<ref>{{Ref-llibre|cognom = Castells Criballes|nom = Margarida|títol = Diccionari Àrab-Català|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Enciclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-412-1546-7|cognom2 = Cinca Pinós|nom2 = Dolors|any = 2007|citació = s.v. "قطع"‎}}</ref>) són unes "lletres enigmàtiques" aïllades que apareixen combinades de manera diferent a l'inici de 29 sures. El seu sentit no està clar i molts musulmans les consideren com un missatge diví secret.<ref name="Asad-Surah-App2">{{Harvnb|Asad|1980|loc=Appendix II.}}</ref> També se les anomena ''fawātih'' (فواتح), 'les que obren', ja que formen el versicle d'obertura de les seves sures respectives.