Biagio Assereto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Panotxa ha mogut Assereto Biagio a Biagio Assereto
+ enllaços interns
Línia 1:
'''Biagio Assereto''' fou un almirall [[República de Gènova|genovès]]
Nascut a [[Recco]] fill d'un ferrer. Fou observat per [[Francesco Spinola]], senyor de la ciutat, qui el va prendre de [[patge]]. En 1423 es va traslladar a [[Gènova]] per iniciar una carrera militar. Com a [[almirall]] de la República, va liderar una flota per ajudar a [[Joana II de Nàpols]] en 1425, va capturar el florentí Ferruccio Verro el 1426 i va fer retrocedir Domenico Campofregoso i els seus aliats florentins el setembre 1427.
 
Nascut a [[Recco]] fill d'un ferrer, fou seguit per [[Francesco Spinola]], el senyor de la ciutat, qui el va prendre de [[patge]]. En 1423 es va traslladar a [[Gènova]] per iniciar una carrera militar. Com a [[almirall]] de la República, va liderar una flota per ajudar a [[Joana II de Nàpols]] en 1425, va capturar el florentí Ferruccio Verro el 1426 i va fer retrocedir Domenico Campofregoso i els seus aliats florentins el setembre 1427.

En [[1435]] va dirigir una petita flota de [[Gaeta]] en el rescat de Francesco Spinola, assetjat per [[Alfons el Magnànim]], i va obtenir la victòria en la [[Batalla naval de Ponça (1435)|batalla naval de Ponça]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scalamonti |nom=Francesco |títol=Transactions of the American Philosophical Society. Vol. 86, pt. 4: Vita viri clarissimi et famosissimi kyriaci anconitani |url=http://books.google.es/books?id=Fx8LAAAAIAAJ&pg=PA163&dq=Francesco+Spinola+1435&hl=ca&sa=X&ei=i9k2VOaEA8LhsATM5YHoDQ&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Francesco%20Spinola%201435&f=false |llengua=italià |editorial=American Philosophical Society |data=1996 |pàgines=163 |isbn=0871698641}}</ref> Malgrat la seva negativa a continuar la guerra contra la [[Corona d'Aragó]], a causa de la falta de tropes per envair el [[Regne de Nàpols]], va rebre el feu de Serravalle Scrivia i, de [[Filippo Maria Visconti]], el càrrec de governador de Milà.
 
Més tard va ser comissari ducal de Parma i el comandant de l'exèrcit milanès en la guerra contra Venècia. A Casalmaggiore va derrotar l'almirall venecià Andrea Quirini el juliol de 1448. Més tard va servir Francesco Sforza en 1450, però, dos anys més tard, va abandonar qualsevol càrrec públic i es va retirar a Serravalle per dedicar-se a la literatura. Entre els seus amics es van incloure Enea Silvio Piccolomini, el futur papa Pius II.