Irma la douce: diferència entre les revisions

{{infotaula pel·lícula

| so = Robert Martin

| muntatge = [[Daniel Mandell]]

| música = André Previn

| rati imdb = 7.5

| imatge =

| nom imatge = Pòster de la pel·lícula

| imdb = 57187

}}

 

 

A [[París]], Nestor Patou, un ingenu guàrdia urbà, acaba de ser destinat al barri de les Halles. És sorprès per la presència matinal de nombroses dones que deambulen pel carrer Casanova.<ref>El «carrer Casanova» és imaginari, però existeix un carrer Danielle-Casanova a la riba dreta de París, però no situada al barri de les Halles.</ref> Interroga una minyona morena que pretén passejar el seu gos. Veient-la entrar amb un home a l’hotel Casanova davant el qual estava s’hi estava, comprèn que ella i les altres noies són prostitutes. Alerta la seva comissaria perquè es faci un registre a l’hotel. El seu cap, que es trobava entre els clients detinguts, està furiós, i Nestor és despatxat de la policia. El nou aturat, de pas pel carrer Casanova, troba de nou la noia, anomenada «Irma la dolça». Però Hipolit, defensor d’aquesta, veient la seva mantinguda perdre el seu temps en xerrameques, arriba brutalment per interrompre la seva conversa. En la baralla que té lloc a continuació, i a favor de felices circumstàncies, Nestor en surt vencedor. Irma llavors només té ulls per a ell i desitja que sigui el seu nou protector. Profundament enamorat d’ella, Nestor voldria que canviés d’ofici, però Irma es deu al seu treball de «prostituta de mare a filla», el seu orgull que és que, pel fruit de la seva feina, l’home que manté sigui el més elegant i el més envejat del barri. Amb l’ajuda del bistrotier Moustache, Nestor posa a punt un pla perquè Irma només tingui un sol client que li asseguri els seus ingressos habituals. Es maquilla com a «Lord X», un anglès impotent, que retribueix Irma perquè li presti només una orella compassiva a les seves desgràcies. Però Nestor té moltes dificultats per assegurar cada alba el seu difícil treball d’home per tot al mercat, d’amagat d’Irma que es comença a interrogar sobre les causes del seu cansament.

== Premis i nominacions ==

=== Premis ===

 

=== Nominacions ===

 

== Temes i context ==

Du bidon, car je sens

Battre mon palpitant

</ref> de la comèdia musical, envoltada de clients que exclamen amb ella «Dis donc! », és una referència directa a l’obra d’origen, però la pel·lícula no implica cap cançó i no pot per tant ser considerada com [[pel·lícula musical]]. No obstant això, aquesta realització de [[Billy Wilder]] va allargar l’immens èxit obtingut per la comèdia musical que va ser interpretada durant anys a [[París]], [[Londres]] i [[Broadway]].

 

== Referències ==

{{Referències}}

{{Portal|Cinema}}

* [http://www.cinemotions.com/modules/Films/fiche/5520/Irma-la-Douce.html ‘‘Irma la douce’’ a Cinémotions]

 

{{Wilder}}

[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1963]]

[[Categoria:Pel·lícules dirigides per Billy Wilder]]