Biagio Assereto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
+ enllaços interns
Línia 5:
En [[1435]], durant la [[Conquesta del Regne de Nàpols]] va dirigir una petita flota de [[Gaeta]] en el rescat de Francesco Spinola, assetjat per [[Alfons el Magnànim]], i va obtenir la victòria en la [[Batalla naval de Ponça (1435)|batalla naval de Ponça]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scalamonti |nom=Francesco |títol=Transactions of the American Philosophical Society. Vol. 86, pt. 4: Vita viri clarissimi et famosissimi kyriaci anconitani |url=http://books.google.es/books?id=Fx8LAAAAIAAJ&pg=PA163&dq=Francesco+Spinola+1435&hl=ca&sa=X&ei=i9k2VOaEA8LhsATM5YHoDQ&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Francesco%20Spinola%201435&f=false |llengua=italià |editorial=American Philosophical Society |data=1996 |pàgines=163 |isbn=0871698641}}</ref> Malgrat la seva negativa a continuar la guerra contra la [[Corona d'Aragó]], a causa de la falta de tropes per envair el [[Regne de Nàpols]], va rebre el feu de Serravalle Scrivia i, de [[Filippo Maria Visconti]], el càrrec de governador de Milà.
 
Més tard va ser comissari ducal de Parma i el comandant de l'exèrcit milanès en la [[Guerres de Llombardia|guerra contra Venècia]], derrotant en febrer de [[1439]] un estol venecià protegit per [[Erasmo de Narni|Gattamelatta]] que es va transportar de l'[[Adige]] al llac [[Garda]] per terra amb l'objectiu d'aixecar el [[Setge de Brescia|setge milanès de [[Brescia]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mallett |nom=M. E. |cognom2=Hale |nom2=J. R. |títol=The Military Organisation of a Renaissance State: Venice C. 1400 To 1617 |url=http://books.google.es/books?id=ffa4sBMWFTIC&pg=PA98&dq=Biagio+Assereto+1426&hl=ca&sa=X&ei=BBQ4VK7WFMXoaIW6gdgB&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Biagio%20Assereto%201426&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2006 |pàgines=98-99 |isbn=0521032474}}</ref> i el el juliol de 1448 va derrotar l'almirall venecià Andrea Quirini a [[Casalmaggiore]]. Més tard va servir Francesco Sforza en 1450, però, dos anys més tard, va abandonar qualsevol càrrec públic i es va retirar a Serravalle per dedicar-se a la literatura. Entre els seus amics es van incloure Enea Silvio Piccolomini, el futur papa Pius II.
 
Va morir a Serravalle en 1456.