Expansió de l'Univers: diferència entre les revisions

Errors ortogràfics i tipogràgics
m (Corregit: respecte l'altre > respecte a l'altre)
(Errors ortogràfics i tipogràgics)
La descoberta de l'expansió de l'univers data de la primera meitat del segle XX i es va fer en diverses etapes.
 
A principi del segle XX es van veure objectes difusos amb el tlescopitelescopi que es van designar sota el terme gèricgenèric de [[nebulosa|nebuloses]] i d'altra banda es veien galàxies (conjunts d'estrelles exteriors a la Via Làctia) El 1914 [[Vesto Slipher]] mostrà que una certa part d'aquestes «nebuloses» presentaven una tendència sistemàtica a allunyar-se. El 1920 un debat científic sobre les nebuloses posà en desacord als astrònoms [[Harlow Shapley]] i [[Heber Doust Curtis]], sobre el caràcter extragalàctic de certes nebuloses en particular la [[Galàxia d'Andròmeda]] sense arribar a un acord per manca de prou dades. Va ser a partir de [[1925]] quan [[Edwin Hubble]] va observar les [[Cefeida|cefeides]] gràcies al telescopi Hooker de 2,5 metres del Mont Wilson. Mitjançant la relació període-luminositatlluminositat der [[Henrietta Leavitt]], calculà la distància de moltes nebuloses i provà la seva naturalesa extragalàctica.
 
[[Georges Lemaître|Lemaître]] el 1927 establí que les solucions cosmològiques sortides de la relativitat general són en expansió, i en conseqüència els objectes presenten velocitats d'allunyament proporcionals a les seves distàncies. Anys més tard Hubble establí la Llei de Hubble entre velocitat i recessió de diverses galàxies provant a la llarga el fenomen de l'expansió encara que descobrí el fenomen en brut no va poder interpretar-lo.<ref>Voir [[Jean-Pierre Luminet]], ''L'Invention du Big Bang'' (2004) ISBN 2020611481, pages 108 et 109</ref>
7

modificacions