Diferència entre revisions de la pàgina «Pols còsmica»

m
Portal astronomia AWB
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-n sigut identificats +n estat identificats))
m (Portal astronomia AWB)
{{enconstrucció}}
[[Fitxer:Porous chondriteIDP.jpg|300px|thumb|right|Partícula de pols còsmica]]
La '''pols còsmica''' és un tipus de [[pols]] composta per partícules en l'espai on hi ha algunes [[molècules]] de 0,1 fins a 100 [[micra|micres]] de grandària. La pols còsmica es classifica segons la seva ubicació astronòmica, diferenciant entre [[pols intergalàctica]], [[pols interestel·lar]], pols [[Medi interplanetari|interplanetària]] (com el [[núvol zodiacal]]) i [[pols circumplanetària]] (com en un [[anell planetari]]).
 
La pols còsmica també es pot detectar directament utilitzant una varietat de mètodes i llocs de recollida. A la Terra, en general, cauen una mitjana de 40 [[tones]] diàries de material extraterrestre.<ref>{{cite conference|author=Leinert C.; Gruen E.|title=Interplanetary Dust|booktitle=Physics and Chemistry in Space (R. Schwenn and E. Marsch eds.)|year=1990|publisher=Springer-Verlag|pages=204--275}}</ref>
A la Terra es poden recollir mostres de pols còsmica utilitzant plaques col·lectores sota les ales dels planejadors [[Estratosfera|estratosfèrics]] de la [[NASA]], en els gels perpetus de la Terra ([[Grenlàndia]] i [[Antàrtida]]) i en els sediments d'aigües profundes. [[Don Brownlee]] de la Universitat de Washington a [[Seattle]] constata de manera fidedigna la naturalesa extraterrestre de partícules de pols recollides en la [[dècada del 1970]]. Una altra font és la dels [[Meteorit|meteoritsmeteorit]]s, que contenen pols d'estrelles. Els grans de pols d'estrelles són sòlides peces refractàries d'estrelles pre-solars. Són reconeguts per les seves composicions [[Isòtop|isotòpiques]] extremes, que només poden ser composicions isotòpiques en els estels evolucionats, abans de qualsevol barreja amb el medi interestel·lar. Un cop abandonen l'estrella es refreden i condensen.
 
Per agafar mostres de pols còsmica es construeixen naus espacials amb detectors de pols. Les grans velocitats orbitals de partícules de pols en l'espai interplanetari (normalment 10 a 40 &nbsp;km/s) presenta el problema de capturar les partícules intactes. En canvi, els detectors ''in-situ'' de pols són generalment dissenyats per mesurar els paràmetres associats amb l'impacte d'alta velocitat de les partícules de pols en l'instrument, i després derivar les propietats físiques de les partícules (en general la massa i la velocitat) a través dels laboratoris de calibratge (és a dir, que afecten les partícules accelerades amb propietats conegudes en una rèplica de laboratori del detector de pols). Amb els anys els detectors de pols han mesurat, entre altres, l'impacte de la llum del flaix, el senyal acústic i l'impacte de ionització. Recentment, l'instrument de pols en [[Pols còsmica#Stardust|Stardust]] captura partícules intactes de baixa densitat d'[[aerogel]].
 
Detectors de pols van volar en les missions espacials de la [[HEOS-2]], [[Helios (sonda)|Helios]], [[Pioneer 10]], [[Pioneer 11]], [[Giotto (sonda)|Giotto]] i [[Galileo (sonda)|Galileo]], en l'[[òrbita]] de la Terra al voltant de [[LDEF]], [[EURECA]], i els satèl·lits [[Gorid]], també s'han utilitzat la [[Voyager 1 i 2]] com [[sondes de Langmuir]] per a la mostra directa de pols còsmica. En l'actualitat els detectors de pols estan volant en la [[Ulisses (sonda)|Ulisses]], [[Cassini-Huygens]], la [[Proba]], [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], [[Stardust]], i la [[nau espacial]] [[New Horizons]]. La pols recollida a la Terra o a l'espai per les missions espacials de retorn és analitzada pels científics de pols en els seus respectius laboratoris de tot el món. Una de les instal·lacions d'emmagatzematge de pols còsmica que existeix és la [[JSC]] de la NASA a [[Houston]].
 
{{ORDENA:Pols Cosmica}}
 
[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astrofísica]]
81.407

modificacions