Arabisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 27:
== Diferències entre idiomes ==
[[Germà Colón]] ha determinat les diferències en la incorporació d'arabismes en el català, el castellà i el sicilià, comparant els mots començats en A- de la traducció del diccionari d'[[Elio Nebrija]]. El resultat és que castellà és l'idioma que té més arabismes d'aquests tres. El català al principi del segle XVI tenia un 53% dels arabismes del castellà i el sicilià, el 22,2%. De la llista comparada per Colón, el català compartia amb el castellà 26 noms comuns i el sicilià, només 8. Els petits diccionaris generals del francès recullen vers 400 arabismes i el [[Trésor de la langue française informatisé]] recull prop de 500 lexemes francesos amb un element aràbic (sense els derivats). No es pot dir, però, que el català en tengui més que el francès, perquè [[Joan Coromines]] al [[Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana]] va recollir 518 lexemes de noms comuns d'origen aràbic en català, per 796 en castellà (la quantitat d'arabismes del català representa un 65% dels del castellà; i els del francès, un 62,8% dels del castellà). Actualment, però, només un 2% del lèxic bàsic català és format per arabismes, contra un 15% del mateix lèxic del castellà.<ref>{{
El català comparteix també arabismes amb el portuguès, bastants de comuns amb el castellà (aixovar / ajuar / enxoval; albarà / albarán / alvará; alcalde / alcalde / alcalde), però, com hem vist, el català en té menys que aquestes llengües, com el francès i menys que l'italià. Malgrat això, el català té una sèrie d'arabismes exclusius (per exemple, alfàbia, garbell, engalzar, farnaca, tòfona, traüllar; engiponar, entabanar, nafrar, tafaner, caliu, enxaneta, rajola i d'expressions com "a betzef", «a la babalà», literalment «a la providència de Déu»; «en doina», i «de gaidó» i «de gairell»...). A més a més, alguns arabismes del català procedeix d'una variant diferent que la que ha donat lloc als del portuguès i del castellà (aljub / algibe, barnús / albornoz). En el cas de les diferències d'accentuació, la causa pot ser que alguns arabismes del català són més antics que els del castellà (alfàbrega / albahaca). En altres casos paraules catalanes i les castellanes o portugueses tenen un origen dialectal diferent dins l'àrab (alambí/alambique, barrina / barrena, xarop / jarabe). En alguns casos no trobam simples variants sinó paraules diferents ([[almodí]] / alhóndiga, catifa / alfombra / alfombra; rajola / azulejo).
| |||