Edifici històric de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Monuments de l'Eixample de Barcelona|BCIN}} |
|||
Línia 1:
{{Edifici
| nom = Edifici històric de la Universitat de Barcelona
| imatge = PlacaUniversitat.jpg
| mida_imatge = 250px
| peu =
| tipus_edifici =
| coordenades = {{coord|41|23|11.59|N|2|9|50.35|E|type:landmark|display=inline,title}}▼
| cronologia =
| localització =
▲| coordenades = {{coord|41|23|11.59|N|2|9|50.35|E|type:landmark|display=inline,title}}
| coordenades =
| construcció = [[segle XIX]]
| estil = [[neoromànic]], [[neogòtic]], [[rundbogenstil]].
Linha 12 ⟶ 16:
| conservació = En bon estat
}}
L''''edifici històric de la
▲L''''edifici històric de la [[Universitat de Barcelona]]''', anomenat inicialment '''edifici de la Universitat Literària''', va ser construït entre 1863 i 1892/93 per l'arquitecte [[Elies Rogent i Amat]] i inicià l'activitat docent l'any 1871.<ref name="bassegoda">[[Joan Bassegoda i Nonell]], [http://www.raco.cat/index.php/Espais/article/viewFile/91185/166888 L'arquitectura barcelonina entre 1870 i 1980]</ref> Situat a la [[plaça de la Universitat]], va acollir durant gairebé un segle la majoria de les facultats i escoles universitàries de la ciutat, dividides entre el pati de Lletres i el pati de Ciències.
==Història==
[[Fitxer:Universidad-Literaria-Barcelona.jpg|thumb|left|L'arquitecte [[Elies Rogent]] i els seus col·laboradors, en una foto de 1865.|300px]]
L'edifici fou construït per l'arquitecte català [[Elies Rogent i Amat]] entre els anys [[1862]] i 1892-93 i fou uns dels primers edificis col·locats
[[Fitxer:Façana de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.jpg|thumb|dreta|Façana principal de l'edifici|300px]]
Linha 24 ⟶ 26:
Les primeres classes s'iniciaren l'any [[1871]],<ref name="bassegoda"/> poc després del retorn de la universitat a Barcelona després de la seva supressió arran de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] ([[1714]]).<ref>[http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/Historia.html Història de la UB]</ref> Fins llavors, des de l'any [[1842]] (data en què es reinstaura la universitat a Barcelona després de 128 anys d'exili a [[Universitat de Cervera|Cervera]]), la universitat estava situada a l'antic [[Convent del Carme (Barcelona)|convent del Carme]], prop de [[la Rambla]].<ref>[http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1835-1859/1835-1859.html Història de la UB 1835-1868]</ref>
La [[Facultat de Medicina (UB)|Facultat de Medicina]], que formava part de la mateixa universitat, estava situada a l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] fins que l'any [[1906]] es va inaugurar l'edifici de la nova facultat dins les instal·lacions de l'[[Hospital Clínic]].<ref>[http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1859-1900/1859-1900.html Història de la UB 1868-1906]</ref> L'[[Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona]] va estar ubicada en aquest edifici entre [[1874]] i [[1927]].<ref>[http://www.etseib.upc.edu/docs/subfons/descripci_del_subfons_de_letseib.pdf Arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Història del productor]</ref> En canvi, les escoles tècniques d'enginyeria estaven a les instal·lacions de l'anomenada [[Escola Industrial]], al carrer Urgell.
La procés constructiu de la Universitat es divideix en dos projectes, un data de l'any 1860 i situava el nou edifici al mateix espai del [[Convent del Carme (Barcelona)|convent del Carme]], cosa que Rogent critica i proposa a canvi, situar-la al nou [[Eixample de Barcelona]], de la qual s'acaba d'acceptar el projecte. El segon projecte, de l'any 1861 ja situa la Universitat a l'Eixample. Aquest nou espai permet ampliar l'edifici que serà finalment de 10.836 m2 amb 129 metres de llargada i 84 de profunditat. Gràcies a aquestes noves dimensions, Rogent reordena el projecte però el plantejament general segueix sent el mateix que el del projecte de l'any 1860. Aquesta nova reordenació permet l'arquitecte plantejar una distribució més lògica tenint sempre molt en compte l'ús i la funcionalitat dels espais. Alguns dels canvis del segon projecte respecte al primer, són l'ampliació del claustre al primer pis, el canvi de pilars per columnes, i la modificació de l'escala principal que passa a ser col·locada d'una manera més centrada, donant-li més importància, i la divideix en dues branques que la dirigeixen cap als dos cossos laterals de l'edifici.
Linha 38 ⟶ 40:
A sobre del vestíbul és on trobem el Paranimf, centre neuràlgic i símbol representatiu de l'edifici, del qual parlem més endavant.
Els [[claustre
El pati de Lletres, a l'ala esquerra (banda [[Llobregat]], la que dóna al [[carrer d'Aribau]]) de l'edifici, acollia a la planta baixa la [[Facultat de Dret (UB)|Facultat de Dret]] i, al primer pis, el que s'anomenava [[Facultat de Filosofia i Lletres (UB)|Filosofia i Lletres]] (després dividida en [[Facultat de Filosofia (UB)|Filosofia]], [[Facultat de Geografia i Història (UB)|Geografia i Història]], [[Facultat de Filologia (UB)|Filologia]], etc.) i també l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]].
Linha 55 ⟶ 57:
==Estil arquitectònic==
[[Fitxer:UB i Lebon.jpg|left|thumb|300px|Edifici històric de la Universitat de Barcelona i la [[Companyia de Gas Lebon]] al capvespre.]]
Entès com a edifici d'estil neoromànic, l'edifici és l'exemple paradigmàtic de l'arquitectura del [[segle XIX]], segle de recerca d'una identitat cultural nacional i pròpia del moment. És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpia obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'[[Escola de Llotja de Barcelona]], la influència de l'obra de [[Francesco Milizia]] i la seva relació amb el grup de [[Natzarenisme|Natzarens]] catalans.<ref>[[#rogent|Elies Rogent i la Universitat]], pàg. 124</ref> L'obra de Milizia; Principii d'Architectura Civile, recull el pensament més avançat del [[segle XVIII]], que denuncia la pràctica classicista en l'arquitectura, eleva l'[[arquitectura gòtica]] com a alternativa al desfasat [[classicisme]], i elabora tota una teoria sobre l'adequació organitzativa de l'espai a l'ús al que són destinats els edificis. Aquest últim punt que tracta Milizia és el que podem veure tractat per Rogent a l'edifici de la Universitat.▼
Un altre aspecte important a tenir en compte al parlar de l'estil d'aquest edifici, és el descobriment que fa Rogent durant el seu viatge l'any [[1855]] a [[França]] i a [[Alemanya]], on a [[Munic]] descobreix el [[Rundbogenstil]] (estil d'arc de punt rodó) una combinació de l'arquitectura del primer [[Renaixement]] italià i l'arquitectura medieval, que el marcarà significativament i que utilitzarà clarament en la construcció de la Universitat. A Munic, els principals edificis projectats seguint el Rundbogenstil que Rogent veu i estudia detalladament són la [[Biblioteca estatal de Baviera]], la [[Universitat de Munic]] i el pavelló de cantonada del Max Josephstift a la Ludwingstrasse.▼
▲És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpia obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'[[Escola de Llotja de Barcelona]], la influència de l'obra de [[Francesco Milizia]] i la seva relació amb el grup de [[Natzarenisme|Natzarens]] catalans.<ref>[[#rogent|Elies Rogent i la Universitat]], pàg. 124</ref>
En resum doncs, l'edifici de la universitat és complex de definir, però l'[[eclecticisme]], la influència de l'arquitectura medieval catalana i la influència del primer [[Renaixement
▲Un altre aspecte important a tenir en compte al parlar de l'estil d'aquest edifici, és el descobriment que fa Rogent durant el seu viatge l'any [[1855]] a [[França]] i a [[Alemanya]], on a [[Munic]] descobreix el [[Rundbogenstil]](estil d'arc de punt rodó) una combinació de l'arquitectura del primer [[Renaixement]] italià i l'arquitectura medieval, que el marcarà significativament i que utilitzarà clarament en la construcció de la Universitat. A Munic, els principals edificis projectats seguint el Rundbogenstil que Rogent veu i estudia detalladament són la [[Biblioteca estatal de Baviera]], la [[Universitat de Munic]] i el pavelló de cantonada del Max Josephstift a la Ludwingstrasse.
▲En resum doncs, l'edifici de la universitat és complex de definir, però l'[[eclecticisme]], la influència de l'arquitectura medieval catalana i la influència del primer [[Renaixement]] italià són les característiques bàsiques d'estil d'aquest edifici.
==Restauracions i reformes==
L'edifici va quedar força abandonat a principis del [[segle XX]] i durant els anys just anteriors a la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) el Patronat de la Universitat Autònoma es va fer càrrec d'algunes remodelacions. [[Josep González]] i [[Francesc Perales]] van ser-ne els arquitectes encarregats, que van dur a terme sobretot remodelacions als espais exteriors, a algunes aules, i al soterrani on es van crear nous espais com un bar. També es van fer algunes remodelacions a la biblioteca i es van canviar les portes de fusta massisses del vestíbul per unes portes de vidre. Durant la guerra civil l'edifici va patir algunes destrosses a causa dels bombardejos. Entre el 1939 i el 1945 doncs, es van arreglar els desperfectes; [[Josep Domènech Mansana]] fou l'arquitecte que va reformar l'aula magna i és també d'aquest moment la creació de la capella.
==Referències==
{{
== Enllaços externs ==
Linha 81 ⟶ 74:
* [http://www.ub.edu/museuvirtual/visitavirtualEH/ Visita virtual a l'Edifici Històric]
{{Monuments de l'Eixample de Barcelona|BCIN}}
{{ORDENA:Edifici Historic De La Universitat De Barcelona}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
[[Categoria:Monuments històrics de Barcelona]]▼
[[Categoria:Edificis del districte de l'Eixample]]
[[Categoria:Edificis neogòtics de Catalunya]]
[[Categoria:Universitat de Barcelona]]
▲[[Categoria:Monuments històrics de Barcelona]]
| |||