Lesguians: diferència entre les revisions

Els '''Lesguians''', també anomenats '''Lesgins''', '''Lèsgics''', '''Lèzgics''', '''Lezgs''', o '''Lezgians''' (la paraula '''kurin''' per designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el pobla en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu als raions d'Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del [[Daguestan]], i als raions de Kuba, Nukha i Semakha, al nord dde l'[[Azerbaidjan]] i que parla el [[lesguià]], una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.

Segons dades del darrer cens soviètic del 1989, n'hi havia 257.300 a [[Rússia]], dels quals 204.370 vivien al [[Daguestan]], i uns 178.000 a Azerbaidjan. Són musulmans sunnites de l'escola xafïita, llevat els dde l'Azerbaidjan, que són xiites.

Després de la caiguda de la [[Unió soviètica]], i pel que fa als lesguians del Daguestan, compten amb el partit [[Savdal]] (Unitat) fundat el juliol del 1990 a [[Derbent]] i dirigit pel general Kochimanov i [[Ruslan Ashuraliev]], que reclama la unificació dels pobles lèsguics. Els dde l'Azerbaidjan fundaren ''Samur'', partit lèsguic format el 1991, rival de l'anterior, dirigit per [[Ali Musaev]], partidari d'unir tots els pobles lesguians a Azerbaidjan; el juliol del 1992 patrocinà la formació d'un Partit Democràtic Lesguià dde l'Azerbaidjan. I d'altra banda, ''Alpan'' és un partit lesguià fundat el 1995 per [[Amiran Babaev]], partidari de la unificació dels territoris lesguians a Azerbaidjan i Daguestan. Són un dels pobles fundadors el [[1989]] de la [[Confederació de Pobles del Càucas Nord]].