Alamut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Dais de Daylam a Alamut (dais suprems ismaïlites - nizarites) (1090-1256): {{Principal|Daï|Ismaïlites|Ismaïlites|Nizarites|Fortalesa d'Alamut}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan, - d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan) |
||
Línia 25:
A Muhammad el va succeir ([[1162]]) el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de [[Daï]] i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat) o Hudjdja ([[8 d'agost]] de [[1164]]). Va abolir la [[xaria]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill Nur al-Din Muhammad II que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat fins que al final fou atacat pel [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]]. En aquest temps els ismaïlites de Síria dirigits per [[Rashid al-Din Sinan]] van gaudir pràcticament d'independència i va tractar amb [[Saladí]], els croats, els [[nusayrites]] de la muntanya i els estats [[aiúbides]], però a la seva mort el [[1193]] l'autoritat d'Alamut, mai discutida, va tornar a ser exercida amb fermesa.
Djalal al-Din Hasan III va succeir al seu pare Muhammad II el [[1210]] i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus súbdits d'acceptar la xara i al califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]. Els ismaïlites el van obeir. Aliat a [[Muzaffar al-Din Uzbeg]]
Abans de [[1231]] Muhammad III es va enfrontar a [[Djalal al-Din Manguberti]]. Els mongols van provar de destruir l'estat i van enviar [[Hulagu]] amb aquesta missió quan fou enviat a Pèrsia. Encara que van fracassar a Gerdkuh va ocupar totes les fortaleses del Kuhistan i Kumis. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortesà el [[1255]]; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar [[Setge d'Alamut|acostant-se a Alamut]]. El seu fill Khurshah, esperant misericòrdia, es va rendir al desembre del [[1256]] i els mongols van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); totes les fortaleses es van rendir excepte Gerdkuh i Lamasar. Les fortaleses de Síria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per [[Bàybars I]] d'[[Egipte]].
| |||