Revisió del 23:40, 22 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants ← Edició anterior		Revisió del 23:11, 11 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan, - d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan) Edició següent →
Línia 3: == La ciutat == La ciutat és famosa per les seves estores (les més clàssiques de Pèrsia) i la seda. Hi ha la tomba del xeic [[Safi Al-Din Ardabili\|Safî ad-Dîn]], epònim dels [[safàvides]], considerada [[Patrimoni de la Humanitat]]. Està situada a 35 km de la frontera dde l'[[Azerbaidjan]] a 1263 metres d'altura, en una plana al peu de la muntanya [[Sabalan]] o Savalan (àrab Sablan) de 4.811 metres; té la [[mar Càspia]] a 70 km. El clima es fred fins i tot a l'estiu i la zona se semi àrida. La pluja és de 380 mm/any. Per la part sud de la vila passa el riu Balikhlu o Baliksu (també Čay; el nom vol dir "Riu amb molts peixos) afluent del [[Karasu]]. La ciutat disposa de diverses universitats: Universitat de Ciències Mèdiques, Universitat Mohaghegh Ardabili, Universitat Islàmica Azad; Universitat Payam Noor, i Universitat Soureh. L'aeroport d'Ardabil és del tipus públic regional; el seu codi IATA és ADU, i el codi ICAO és OITL. Línia 13: Peroz l'hauria fet residència d'un ''[[marzban]]'' o governador provincial (persa: مرزبان) amb autoritat a l'Azerbaidjan. Un marzban efectivament hi residia a la conquesta àrab, quan fou obtinguda per tractat.<ref>al-Baladhuri </ref> Era la principal ciutat de la zona. Un governador àrab, al-Ashath, hi va establir la seva residència en temps del califa [[Alí ben Abi Tàlib]]. La residència dels governadors va oscil·lar amb [[Maragha]]. El [[730]] fou ocupada temporalment pels [[khàzars]] que van arribar fins al Diyar Bakr i la Djazira fins que el príncep omeia Maslama ibn Abd al-Malik els va poder rebutjar. Al final del període omeia s'esmenta una certa activitat kharigita. Fou un dels centres afectats per la revolta de [[Babak]] i una de les bases des dels que aquest fou combatut per Afshin al-Sadj i Bogha al-Kabir, fins a la derrota final el 839; fou després governada per Abd Allah ibn Abd al-Rahman que la va defensar contra el rebel governador dde l'Azerbaidjan Munkadjur al-Usrusani un parent d'Afshin. Posteriorment va ser part del territori dels [[sadjides]] i al segle X fou una la seva residència (Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad, emir del 901 al 928, la va fer la seva capital, i s'hi va traslladar des de Maragha). Els "rus" hi van fer alguna incursió a la primera meitat del segle X. La primera moneda que porta el nom de la ciutat està datada el [[899]]. Un exèrcit del califa dirigit pel general Munis es va presentar a la rodalia d'Ardabil el 919/920 i va derrotar el sadjida Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad i el va fer presoner però tres anys després fou restaurat; el seu successor quan va morir el 928 (en lluita contra els càrmates) fou un nebot, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin, que fou assassinat per un dels seus esclaus a Ardabil. Llavors la major part dde l'Azerbaidjan va passar a domini de la dinastia daylamita dels musafàrides. Després del 937/938 la possessió de la ciutat fou disputada entre el kurd Daysam ibn Ibrahim, antic servidor dels sadjides, i el daylamita de Gilan Lashkari ibn Mardi, un seguidor del ziyarid Wushmgir. La ciutat fou partidària de Daysam ibn Ibrahim contra Marzuban, i per això segurament es van enderrocar les muralles, cosa que de retruc va provocar la seva decadència al llarg del segle X (mentre pujava Tauris o Tabriz). El 941/942 el musafàrida Marzuban ibn Muhammad ibn Musafar se'n va assegurar el domini igual que el de Tabriz (Tauris) i Ardabil fou la seva capital fins que va morir el 957/958; les muralles foren desmantellades el 942 pels propis habitants incloent els rics i els notables, però por orde de l'emir. El 943/944 els rus van baixar per la costa arribant al Mughan i Arran, i van saquejar la ciutat musafàrida de Bardhaa i potser van arribar fins a Ardabil (a un parell de dies de marxa des de la mar Càspia). El 1209 Ardabīl fou saquejada pels georgians i es diu que van matar a dotze mil residents. Yakut la va visitar el 1220 just abans de ser saquejada pels mongols i sembla que s'havia recuperat i prosperava. Va ser conquerida pels mongols el [[1220]]. Els habitants foren massacrats, així com els dels llogarets propers; la ciutat va quedar en ruïnes i durant dos-cents anys no se'n torna a parlar. Al final del segle XIII s'hi va establir el xeic Safi Al-Din Ishak (el fundador de la confraria sufita origen dels safàvides) i fou el centre de l'orde dels sufís; el [[1499]] el seu descendent Ismail va tornar a Ardabil del seu exili a [[Lahidjan]] al [[Gilan]] i va fundar la dinastia safàvida, sent poc després coronat com a xa ([[1501]]). Poc després (1503/1504) la capital es va traslladar a Tabriz (capturada al príncep ak koyunlu Alwand) però Ardabil va esdevenir la necròpolis de la dinastia. El 1514, després de la greu derrota persa de Caldiran, la capital va passar a Qazwin. Fou visitada per Pietro della Valle el [[1619]], per Adam Odelarius el [[1637]], per J. B. Tavernier (vers 1650), per Jan Struya (1671) i per Corneille Le Brun el [[1703]]. Va tenir com a governador entre 1549 i 1562 a Sam Muhammad, germà de Tahmasp I. A partir del 1656/1657 va esdevenir kassa o territori de la corona. Línia 88: * Haj Baba Khan-e- Ardabili, heroi de la revolució constitucional * Ismail I, fundador de la dinastia safàvida * [[Jafar Pishevari]], fundador i president del Govern Popular dde l'Azerbaidjan sota influència de la Unió Soviètica, al final de la II Guerra Mundial * Rahman Dadman, ministre * Sayyid Hossein Ardabili, revolucionari del moviment constitucional

Ardabil: diferència entre les revisions