Revisió del 12:20, 16 jul 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Correcció: espais que falten darrere de punt ← Edició anterior		Revisió del 23:16, 11 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan, - d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan) Edició següent →
Línia 27: Aprofitant les absències de Tamerlà, es va apoderar de Tabriz algunes vegades i va fer presoner a Atlamish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq) i un dels caps de l'exèrcit timúrida, que va enviar a Egipte ([[1395]]), però quan Tamerlà va envair [[Anatòlia]] oriental ([[1400]]) Qara Yússuf va haver de refugiar-se amb el sultà otomà [[Baiazet I]]; aquest asil fou l'excusa de Tamerlà per envair els dominis otomans. Quan Tamerlà va entrar a territori otomà, Qara Yússuf va fugir ([[1402]]) i va marxar a l'Iraq on va ajudar al seu gendre Ahmad ibn Uways a reprimir una revolta del seu fill; Qara Yússuf, que havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra el gran sultà i a l'Iraq, es va apoderar d'[[Erzincan]] i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder aprofitant la retirada de Tamerlà; però quan va demanar suport a Ahmad aquest no li va enviar.<ref>els djalayàrides li havien de donar per tornar a recuperar els seus antics dominis (en reciprocitat per l'ajuda que ell els havia donat a la guerra civil)</ref> Qara Yússuf va decidir utilitzar les seves forces per envair els dominis djalayàrides i va atacar [[Bagdad]] ([[1403]]). Tamerlà va marxar cap a la regió, va derrotar a Qara Yússuf, i va entrar a Bagdad per tercer cop. Tan Ahmed com Qara Yússuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador [[mameluc]] Shaykh, que va comunicar la seva arribada al Sultà, que es va sentir molt incòmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i més tard va ordenar executar-los, orde que el governador Shaykh va desobeir. El [[1405]] Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis, aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus néts Muhammad Umar de Mazanderan i Djibal, i [[Abu Bakr Mirza]] dde l'Azerbaidjan i Arran, Irak Arabí i Anatòlia oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr Mirza en una decisiva batalla a [[Nakhitxevan]] ([[15 d'octubre]] de 1406) i va dominar tota l'Anatòlia oriental ([[1406]]). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de [[Tabriz]] el [[13 d'abril]] de [[1408]] ocupant llavors Azerbaidjan, Sultaniyya i Hamadan. El [[1409]] va ocupar Mardin als [[ortúquides]]. Mentre Ahmad ibn Uways el djalayàrida va poder recuperar Bagdad, Iraq i el Khuzistan. Però per gelosies Ahmad i Qara Yússuf es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; la batalla decisiva es va lliurar a Asad, prop de Tabriz, el [[30 d'agost]] de [[1410]]; Ahmad fou derrotat i executat; Erzindjan fou conquerida a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten; després va entrar a Iraq on els antic dominis d'Ahmad ibn Uways foren progressivament units als de Qara Yússuf. Estant a Damasc Ahmad i Qara Yússuf van convenir en repartir-se l'imperi de Tamerlà a la mort d'aquest, i Iraq Arabí seria per Ahmad i Azerbaidjan per Qara Yússuf; Pir Budak, fill de Qara Yússuf nascut a Damasc, fou considerat fill adoptiu d'Ahamd. Shaykh va alliberar als seus dos presoners, els va donar provisions i va deixar sortir del país a Ahmad aprofitant que Tamerlà havia retornat a Transoxiana ([[1404]]). Es va quedar amb Qara Yússuf i amb les forces combinades del governador i l'emir turcman, van marxar a Egipte; seguint els consells de Qara Yússuf, Shaykh va guanyar la primera batalla però a la segona fou derrotat quan van desertar els seus emirs, i va haver de retornar a Damasc només amb una petita tropa formada principalment pels turcmans de Qara Yússuf ([[1404]]). El [[1405]] Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis i aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus néts Muhammad Umar de [[Mazanderan]], i [[Abu Bakr Mirza]] dde l'[[Azerbaidjan]], [[Arran]], [[Irak Arabí]] i [[Anatòlia]] oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Va rebre el suport de l'emir de [[Bidlis]] Shams al-Din que li va donar els aprovisionaments que li mancaven. L'emir [[Izz al-Din Shir]] de [[Van]] i [[Emirat de Hakkâri\|Hakkari]], lleial als timúrides fou derrotat igual que Doladay, governador de la fortalesa d'[[Awnik]], i finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr Mirza en una decisiva batalla a [[Nakhitxevan]] ([[15 d'octubre]] de [[1406]]) i va dominar tota l'Anatòlia oriental ([[1406]]). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de Tabriz el [[13 d'abril]] de [[1408]] ocupant llavors Azerbaidjan, [[Sultaniyya]] i [[Hamadan]]. El [[1409]] va ocupar [[Mardin]] a l'[[ortúquida]] al-Malik al-Salih. Una expedició enviada contra Qara Yússuf pel sultà timúrida Shah Rukh d'[[Herat]] va fracassar. Mercès aquestos esdeveniments, Ahmad ibn Uways, el djalayàrida, va poder recuperar [[Bagdad]] i es va apoderar de tot l'[[Iraq]] i el [[Khuzistan]]. Però per gelosies entre Ahmad i Qara Yússuf, es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; la batalla decisiva entre els dos es va lliurar a Asad, prop de [[Tabriz]], el [[30 d'agost]] de [[1410]]; Ahmad fou derrotat i capturat i Qara Yússuf el va fer executar; Erzindjan fou conquerida aquell mateix any a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten. Línia 93: * [[Qara Yússuf]] 1390-1420 Shah Mehmed de Bagdad 1411-1433 Pir Budak dde l'Azerbaidjan 1411-1418 [[Iskandar ibn Kara Yusuf]] 1420-1438 * Shah Kubad (+1438) Línia 113: * Pir Budak de Bagdad 1463-1466 * Hasan Ali 1468-1469 Abu Said dde l'Azerbaidjan 1429-1432 * Yar Ali (+1403) **** Zaynal

Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions