Tebes (Grècia): diferència entre les revisions

'''Tebes''' (en [[grec antic]] ''Θῆβαι'' (romanitzat com ''Thēbai''), en [[català]] medieval, ''Estives'') és una ciutat de [[Grècia]], situada a 48 km al nord-oest d'[[Atenes]], al nord de la serralada de [[Citeró]], que separa la [[Beòcia]] de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], i al sud de la plana de Beòcia.

Actualment, al lloc de l'antiga ciutadella, la Cadmea, eshi trobaha la ciutat de '''Thiva''' (''Θήβα''), que va ser reconstruïda després del [[terratrèmol]] de [[1893]]. La ciutat actual té 24.400 habitants ([[2001]]), anomenats ''tebans''.

La tradició diu que Cadmos va tenir un fill, Polidor, i quatre filles (Ino, Semele, Autonoe, i Agave). La primera fou muller d'Athames i mare de Melircetes; la segona fou amant de Zeus i mare del deu DionisDionís; Autonoe fou mare d'Acteó; i Agave mare de Penteó. Fou Penteó qui va succeir al seu avi, ja vell, com a rei de Tebes, però el seu regne fou efímer i Polidor va accedir al tron. El va succeir el seu fill Labdacos que al morir va deixar un fill infant de nom Laios i el tron fou usurpat per Licos, germà de Nicteu. A la mort de Nicteu, Licos i la seva muller Dirce van perseguir a la seva neboda Antiope[[Antíope]], els fills de la qual, el bessons Amfíon i Zetos, es van revenjar i van assolir el tron de Cadmea, que van fortificar i van unir la ciutat baixa amb la ciutadella per formar la ciutat de Tebes. Els va succeir com a rei el ja esmentat Laios pare d'Èdip. [[Èdip]] va sortir de Tebes després que va descobrir que havia matat al seu pare Laios i s'havia casat amb la seva pròpia mare Jocasta. Els seus dos fills Eteocles i Polinices es van disputar el tron i durant la guerra civil [[Argos (Argòlida)|Argos]] va assetjar Tebes dues vegades (aquests fets son objecte dels poemes la Tebaida i els Epígons, que són considerats només inferiors a la [[Ilíada]] i l'[[Odissea]]. Polinices fou derrotat i va fugir a Argos i va obtenir l'ajut del rei d'aquesta ciutat Adrastos per ocupar el poder. Polinices, Adrastos i cinc herois més (Amfiraos, Capaneos, Hippomedó, Partenopeos i Tideos, si bé una llista escrita per Asquilos i omet el d'Adrastos i col·loca al seu lloc al rei rival tebà Eteocles. Aquest set caps van formar una aliança coneguda com "els Set contra Tebes" i van atacar Tebes, cadascun per una de les set portes de la ciutat. Eteocles i Polinices es van enfrontar a una de les portes, [[Amfídicos]] va vèncer a [[Partenopeos]] i els argives foren derrotats i els seus caps van morir menys Adrastos, que es va escapar a cavall. Catorze anys després els fills dels set caps van organitzar una altra expedició contra Tebes per revenjar als pares (Guerra dels Epígons); l'expedició fou altra vegada dirigida per Adratos i la formaren: el seu fill Agesilau, Tersandre (fill de Polinices), Alcmeó i son germà Amfiloc (fills d'Amfiraos), Diomedes (fill de Tideos), Stenelos (fill de Capaneos) i Promac (fill de Partenopeos). Aquesta vegada els epígons van guanyar a una batalla al riu Glisas i es van presentar a les muralles de Tebes. Els Tebans, aconsellats per Teiresies, es van retirar a territori il·liri dirigits per Laodames, fill d'Adrastos. Els epígons van col·locar al tron a Tersandre, fill de Polinices; la primera expedició dels Set hauria passat 20 anys abans de l'expedició a [[Troia]] i 30 anys abans de la conquesta d'aquesta ciutat. Evidentment la veritat d'aquesta tradició és més que dubtosa.

Tebes apareix a la història sota una forma de govern oligàrquic, quan era cap d'una confederació de entre deu i catorze ciutats de Beòcia. Els habitants de Platees, descontents amb l'hegemonia de Tebes, es van retirar de la Confederació beòcia i es van aliar a Atenes. Els tebans foren derrotats i van haver de cedir a Platees el territori al sud del riu Asop, que va servir de frontera (vers 519 aC o 510 aC). El [[479 aC]] els tebans i els seus aliats van combatre amb els perses a Platees i foren derrotats; l'octubre d'aquell any els atenencs i altres grecs van assetjar Tebes i la van ocupar al cap de 20 dies; el cap oligarca de Tebes, Ataginos, es va escapar amb els perses, i els líders oligàrquics favorables a Pèrsia que van restar, encapçalats per Timagenides, foren executats. L'hegemonia sobre les ciutats de Beòcia es perdé, i només fou restablerta amb l'ajut d'Esparta. El [[457 aC]] Esparta va enviar un exèrcit a Beòcia per assegurar-se el seu control, i els espartans van acampar prop de Tanagra; els atenencs van enviar-hi un exèrcit que fou derrotat a la Vall delde l'Asop (Batalla de Tanagra, novembre del [[457 aC]]), però el [[febrer]] de [[456 aC]], havent-se retirat els espartans, els atenencs van tornar sota la direcció de [[Mironides]] i van guanyar la batalla d'Enofita (febrer del 456 aC) forçant la dissolució de la Confederació beòcia, les ciutats de la qual van rebre governs democràtics ingressant a la Lliga Àtica i obligant els líders oligàrquics a exiliar-se. El govern democràtic de Tebes va durar deu anys. El [[447 aC]] els oligarques van prendre el poder a Orcomen, [[Queronea]] i altres ciutats. Els atenencs van enviar un exèrcit dirigit pel general [[Tolmides]] que van reconquerir Queronea on s'establí una guarnició, però atacat pels tebans, fou derrotat i mort i els atenencs expulsats, deixant milers de presoners. Per recuperar als presoners Atenes va haver de reconèixer la independència de Tebes i la seva hegemonia sobre les ciutats de Beòcia, i els governs democràtics foren deposats i substituïts per governs oligàrquics. Només Platees va restar sota influència d'Atenes.

La segona [[guerra del Peloponès]] es va iniciar quan els tebans, el [[431 aC]] van [[Batalla de Platees (431)|atacar Platees]]. Els magistrats o generals dirigents de la confederació eren els [[beotarca|beotarques]], que se sap que eren en nombre d'onze al temps de la [[batalla de Delion]] (es creu que dos representants de Tebes i un per cada altra membre de la confederació). A Delion els beocis van rebutjar l'atac atenenc ([[424 aC]]). Tebes i la Confederació beòcia (en realitat un instrument de Tebes) s'absentaren de la [[pau de Nícies]] ([[421 aC]]) i el [[420 aC]] es van aliar amb [[Esparta]]. El [[413 aC]] els atenencs van atacar Tanagra a Beòcia i van ocupar la ciutat de [[Micaleso]]. El [[405 aC]], després de [[la [[Batalla d'Egospòtams]], juntament amb els corintis, van urgir a Esparta a eliminar Atenes i vendre tots els seus habitants com esclaus, però Esparta va preferir instal·lar un govern aliat a Atenes i els exiliats atenencs, encapçalats per Trasibul, van trobar auxili a Tebes i altres ciutats de Beòcia, sobretot per part del tebà [[Ismènies de Tebes|Ismènies]].

Quan el [[397 aC]] el rei espartà Agesilau es va dirigir a Àsia per lluitar contra els perses, els tebans van refusar d'ajudar-lo i van interrompre al rei enmig d'un sacrifici religiós (a imitació d'AgammenonAgammemnon). El sàtrapa persa Titraustes va enviar un delegat a Grècia (el rodi Timòcrates) que va repartir molts diners als dirigents de les ciutats, perquè fessin la guerra a Esparta, però abans de formar-se una coalició, la guerra entre Tebes i Esparta va esclatar (inicialment Guerra Beòcia). En la disputa fronterera entre els Locris Opuntis i el focis, Tebes es va posar al costat dels primers (i va envair [[Fòcida]]) i Esparta dels segons (en revenja per l'ofensa a Agesilau). Lisandre, el cap espartà, va envair Beòcia però fou derrotat pels tebans a [[Haliartos]] (tardor del [[395 aC]]). Pausànies, el rei agíada d'Esparta, es va retirar i fou desterrat (el va substituir Agesípolis I) i el rei proclida Agesilau va tornar a Esparta ([[394 aC]]). [[Corint]], Atenes i Argos es van aliar amb Tebes (més tard a la guerra se li va dir Guerra de Corint perquè els combats van passar al seu territori). Els corintis foren derrotats pels espartans a rierol de Nemea, al sud de la ciutat (juliol del [[394 aC]]) però els espartans foren derrotats pels perses a la batalla naval de [[Cnidos]] ([[agost]] del [[394 aC]]) i dotzenes de ciutats es van separar de la seva aliança, però Agesilau va salvar la situació amb una victòria sobre els tebans a [[Queronea]] ([[agost]] del [[393 aC]]) en la que només Orcomen, que era aliada d'Esparta i formava l'ala esquerra, fou derrotada, mentre el centre i la dreta espartana van arramblar als tebans que es van reagrupar al puig Helicó i van poder impedir l'avanç espartà però a costa de moltes baixes. La guerra de Corint va continuar els tres anys següents amb nombrosos combats a l'istme de Corint on els espartans van ocupar el port de Lequeó i la ciutat de [[Sició]]. Al esmentat port foren derrotats pels atenencs el [[390 aC]]. El [[387 aC]] la [[pau d'Antàlcides]] va posar fi a la guerra i va reconèixer la independència de totes les ciutats gregues (menys [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Sciros]] que foren reconegudes a Atenes «com en temps antics»). Les ciutats beòcies (Platees, Queronea, Tèspies o Thèspia, Tanagra, Queronea, Orcomen, [[Livàdia]] i [[Aliarte]]) van rebre governs oligàrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnició de la qual es va establir a Orcomen i una altra a Tèspies, per controlar Beòcia i Platees fou reconstruïda i posada sota influència espartana ([[386 aC]]). El [[382 aC]], quan el general espartà Fèbides anava cap a [[Acantos (Calcídia)|Acantos]] i [[Apol·lònia d'Il·líria]] que havien sol·licitat l'ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligàrquic Leontiades li va demanar la conquesta i establiment d'una guarnició a Cadmea (la ciutadella de Tebes). Els espartans van ocupar la ciutadella amb ajut dels oligarques i van enderrocar al cap democràtic tebà Ismènies. Una guarnició tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Això fou vist a tota Grècia com una traïció espartana a Tebes i als termes de la pau del [[387 aC]]. El govern espartà destituir del comandament al general Fèbides, però aquestva restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes. Leontiades fou substituït per Arquies, que va governar fins al [[379 aC]] quan una revolució dirigida per Pelòpides el va assassinar i van expulsar als espartans. El [[378 aC]] Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. Els tebans van derrotar els espartans a Tegira (Beòcia, [[375 aC]]) després del qual van restaurar la seva hegemonia regional, de la que només van quedar excloses Queronea i Orcomen; la pau entre Atenes i Esparta es va signar a la ciutat d'Esparta el [[374 aC]], però la guerra es va reiniciar l'any següent, quan els tebans van destruir Platees i van annexionar Tèspies (i a més reclamaven [[Oropos]]). El [[371 aC]] Epaminondes fou nomenat [[beotarca]] i poc després Atenes i Esparta van signar la pau ([[Pau de Càl·lies]]) l'estiu del mateix any, tractat que ratificava el del [[374 aC]] i al que Tebes va refusar adherir-s'hi fins que no es reconegués la seva hegemonia a Beòcia. Per forçar als tebans a signar, els espartans dirigits pel rei Cleombrot I, van marxar al nord i van ocupar el port de Creusis (al [[golf de Corint]]) i van acampar a la plana de [[Leuctres]], prop de Tèspies, on es van presentar els tebans i es va lliurar batalla en la que els tebans (uns sis mil homes) van obtenir la victòria (els espartans eren vint-i-cinc mil) i Cleombrot va morir (juny o [[juliol]] del [[371 aC]]). Fòcida, [[Èlide]], [[Acaia]] i Tessàlia es van aliar a Tebes, però tot i així els altres estats grecs van ratificar el tractat de pau. [[Arcàdia]] va demanar l'aliança tebana contra Esparta a finals d'any. El [[370 aC]] Tebes es va aliar a Argos i els tebans van envair el Peloponès. Sició fou ocupada i s'hi va establir un govern democràtic; els tebans van entrar a Arcàdia i el govern oligàrquic de [[Tegea]] fou enderrocat i la democràcia establerta. Els cantons del nord i est de [[Lacònia]], pertanyents a Esparta, van passar a mans d'aliats de Tebes; els tebans van entrar a [[Messènia]] que es va fer independent (i es va fundar la ciutat de [[Mesene]] com a capital), però van fracassar a la ciutat d'Esparta. El [[369 aC]] es va fundar a Arcàdia la ciutat de [[Megalòpolis]] que fou poblada amb els ciutadans d'algunes ciutats arcàdies; en aquest any els tebans van ocupar Pelena i van devastar les regions de [[Trozen|Trecene]] i [[Epidaure (Grècia)|Epidaure]]; van lluitar contra el tirà de Tessàlia [[Alexandre de Feres]], combats en els que foren capturats els caps tebans Ismènies i Pelòpides. El [[368 aC]] els tebans van tornar a atacar Esparta i el [[366 aC]] Tessàlia; en aquest darrer territori van ser derrotats però l'any següent Epaminondes va vèncer i va obligar als tessalis a alliberar als tebans presoners (especialment Pelòpides i Ismènies); mentre un intent de pau mitjançant un congrés a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] organitzat per Dionis de [[Siracusa]] i Ariobarzanes sàtrapa de [[Regió de Frígia|Frígia]], no va reeixir. El [[367 aC]] els espartans van derrotar els arcàdis i argius a [[Medea]] (l'anomenada Victòria sense llàgrimes) i Epaminondes va tornar al [[Peloponès]] per tercera vegada; el [[366 aC]] Epaminondes va ser a Acaia per unir aquesta regió amb Argos i Arcàdia contra Esparta; el [[365 aC]] els tebans van construir una flota amb la que van ocupar Larimna a la [[Lòcrida]]. El [[364 aC]] Epaminondes, va imposar a Perdicas III com a rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] (enfront de Ptolomeu Alorita que fou executat) i va tornar a Tessàlia i va derrotar a Alexandre de Feres a [[Cinoscèfals]]; també Epaminondes van fer una expedició naval que va suposar que [[Bizanci]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]], [[Quios]] i [[Kea|Ceos]] deixaren l'aliança amb Atenes i passaren a la de Tebes, però això només va durar mentre les naus tebanes foren a aquestos llocs, car només sortir els partits proatenencs van recuperar el poder. Durant l'absència d'Epaminondes els oligarques que tenien el seu principal a Orcomen, van intentar un cop d'estat a Tebes que fou avortat i 300 conspiradors i ciutadans d'Orcomen foren executats; Orcomen fou atacada i destruïda i molts habitants assassinats o venuts com esclaus. El [[363 aC]] Epaminondes va fer la seva quarta i darrera expedició al [[Peloponès]]; a Arcàdia la disputa era permanent entre Tegea (aliada de Tebes) i [[Mantinea]] (aliada darrerament a Esparta); Epaminondes va atacar Mantinea on hi havia forces espartanes i va derrotar la ciutat i els seus aliats ([[12 de juliol]] del [[362 aC]]) victòria en la que va perdre la vida. La mort d'Epaminondes va suposar el final de l'hegemonia tebana a Grècia. Una pau a Arcàdia va establir poc després la partició entre els dos bàndols: Tegea i Megalòpolis i altres ciutats menors d'un costat, i Mantinea d'un altra. Tebes encara va conservar un cert prestigi per un temps però el [[358 aC]] les ciutats de l'illa d'[[Eubea]], que havia passat a domini tebà després de la batalla de Leuctres el 371 aC, es van revoltar; Tebes va enviar un exèrcit, però els rebels van demanar ajut a Atenes amb el qual van rebutjar als tebans.