Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
Els '''Kara Koyunlu''' o '''Qara Qoyunlu''' (en [[àzeri]]: ''Qaraqoyunlu''; en [[turc]]: ''Karakoyunlu''; en [[persa]]: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals [[Iran]], [[Turquia]], [[Iraq]], [[Armènia]] i l'[[Azerbaidjan]] del [[1375]] al [[1468]]. La pròpia tribu Qara Qoyunlu (Baranlu) era d'origen [[oghuz]] i després se li van unir altres tribus com els sadlu del [[Nakhitxevan]], els dhukarlu d'[[Erzurum]], els alpaghut de [[Marash]], els baharlu de [[Hamadan]], els karamanlu de [[Gandja]] i [[Bardaa]], els djakirlu d'[[Ardabil]], els ayinlu i algunes menors així com la comunitat turcmana coneguda com a Kara Ulus. La història s'estén sobre un període que comença a la meitat del [[segle XIV]], quan era una tribu dependent d'uns vassalls dels [[djalayàrides]], i el [[1469]] quan el darrer emir fou eliminat pels [[Aq Qoyunlu]] dirigits per [[Uzun Hasan]]. Entremig van dominar un gran imperi ocupant des del [[Caucas]] al [[golf Pèrsic]] i des de Anatòlia Oriental al [[Gran Khorasan]].
== Orígens ==
Línia 27:
Aprofitant les absències de Tamerlà, es va apoderar de Tabriz algunes vegades i va fer presoner a Atlamish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq) i un dels caps de l'exèrcit timúrida, que va enviar a Egipte ([[1395]]), però quan Tamerlà va envair [[Anatòlia]] oriental ([[1400]]) Qara Yússuf va haver de refugiar-se amb el sultà otomà [[Baiazet I]]; aquest asil fou l'excusa de Tamerlà per envair els dominis otomans. Quan Tamerlà va entrar a territori otomà, Qara Yússuf va fugir ([[1402]]) i va marxar a l'Iraq on va ajudar al seu gendre Ahmad ibn Uways a reprimir una revolta del seu fill; Qara Yússuf, que havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra el gran sultà i a l'Iraq, es va apoderar d'[[Erzincan]] i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder aprofitant la retirada de Tamerlà; però quan va demanar suport a Ahmad aquest no li va enviar.<ref>els djalayàrides li havien de donar per tornar a recuperar els seus antics dominis (en reciprocitat per l'ajuda que ell els havia donat a la guerra civil)</ref> Qara Yússuf va decidir utilitzar les seves forces per envair els dominis djalayàrides i va atacar [[Bagdad]] ([[1403]]). Tamerlà va marxar cap a la regió, va derrotar a Qara Yússuf, i va entrar a Bagdad per tercer cop. Tan Ahmed com Qara Yússuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador [[mameluc]] Shaykh, que va comunicar la seva arribada al Sultà, que es va sentir molt incòmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i més tard va ordenar executar-los, orde que el governador Shaykh va desobeir.
El [[1405]] Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis, aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus néts Muhammad Umar de Mazanderan i Djibal, i [[Abu Bakr Mirza]] de l'Azerbaidjan i Arran, Irak Arabí i Anatòlia oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr Mirza en una decisiva batalla a [[Nakhitxevan]] ([[15 d'octubre]] de 1406) i va dominar tota l'Anatòlia oriental ([[1406]]). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de [[Tabriz]] el [[13 d'abril]] de [[1408]] ocupant llavors l'Azerbaidjan, Sultaniyya i Hamadan. El [[1409]] va ocupar Mardin als [[ortúquides]]. Mentre Ahmad ibn Uways el djalayàrida va poder recuperar Bagdad, Iraq i el Khuzistan. Però per gelosies Ahmad i Qara Yússuf es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; la batalla decisiva es va lliurar a Asad, prop de Tabriz, el [[30 d'agost]] de [[1410]]; Ahmad fou derrotat i executat; Erzindjan fou conquerida a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten; després va entrar a Iraq on els antic dominis d'Ahmad ibn Uways foren progressivament units als de Qara Yússuf. Estant a Damasc Ahmad i Qara Yússuf van convenir en repartir-se l'imperi de Tamerlà a la mort d'aquest, i Iraq Arabí seria per Ahmad i l'Azerbaidjan per Qara Yússuf; Pir Budak, fill de Qara Yússuf nascut a Damasc, fou considerat fill adoptiu d'Ahamd.
Shaykh va alliberar als seus dos presoners, els va donar provisions i va deixar sortir del país a Ahmad aprofitant que Tamerlà havia retornat a Transoxiana ([[1404]]). Es va quedar amb Qara Yússuf i amb les forces combinades del governador i l'emir turcman, van marxar a Egipte; seguint els consells de Qara Yússuf, Shaykh va guanyar la primera batalla però a la segona fou derrotat quan van desertar els seus emirs, i va haver de retornar a Damasc només amb una petita tropa formada principalment pels turcmans de Qara Yússuf ([[1404]]).
El [[1405]] Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis i aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus néts Muhammad Umar de [[Mazanderan]], i [[Abu Bakr Mirza]] de l'[[Azerbaidjan]], [[Arran]], [[Irak Arabí]] i [[Anatòlia]] oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Va rebre el suport de l'emir de [[Bidlis]] Shams al-Din que li va donar els aprovisionaments que li mancaven. L'emir [[Izz al-Din Shir]] de [[Van]] i [[Emirat de Hakkâri|Hakkari]], lleial als timúrides fou derrotat igual que Doladay, governador de la fortalesa d'[[Awnik]], i finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr Mirza en una decisiva batalla a [[Nakhitxevan]] ([[15 d'octubre]] de [[1406]]) i va dominar tota l'Anatòlia oriental ([[1406]]). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de Tabriz el [[13 d'abril]] de [[1408]] ocupant llavors l'Azerbaidjan, [[Sultaniyya]] i [[Hamadan]]. El [[1409]] va ocupar [[Mardin]] a l'[[ortúquida]] al-Malik al-Salih. Una expedició enviada contra Qara Yússuf pel sultà timúrida Shah Rukh d'[[Herat]] va fracassar.
Mercès aquestos esdeveniments, Ahmad ibn Uways, el djalayàrida, va poder recuperar [[Bagdad]] i es va apoderar de tot l'[[Iraq]] i el [[Khuzistan]]. Però per gelosies entre Ahmad i Qara Yússuf, es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; la batalla decisiva entre els dos es va lliurar a Asad, prop de [[Tabriz]], el [[30 d'agost]] de [[1410]]; Ahmad fou derrotat i capturat i Qara Yússuf el va fer executar; Erzindjan fou conquerida aquell mateix any a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten.
Línia 45:
A la desorganització inicial que va seguir a la mort de [[Qara Yússuf]], va substituir molt aviat una recuperació sota [[Iskandar ibn Kara Yusuf|Iskandar]], el fill de Qara Yússuf que la primavera del [[1421]] va derrotar decisivament als aq qoyunlu que atacaven [[Mardin]]; l'exèrcit timúrida que en aquell moment estava acampat a l'[[Araxes]], va començar a tenir por; els qara qoyunlu llavors van aixecar forces importants (entre 30.000 i 40.000 homes) per enfrontar a l'exèrcit timúrida a la plana d'[[Alashgird]] entre Erzurum i Agri (Aghri); per fer front a la utilització dels elefants pels timúrides, Iskandar va entrenar als seus cavalls a la lluita contra elefants amb imitacions d'aquestos fetes d'argila. Shah Rukh preferia no passar la zona del [[llac Van]] i retornar a l'[[Azerbaidjan]], però sota pressió de Kara Yülük Uthman (aq qoyunlu) i altres emirs locals, va haver de marxar contra Iskandar; la batalla d'Alashgird va durar tres dies (del [[30 de juliol]] a l'[[1 d'agost]] de [[1421]]) i encara que Shah Rukh va triomfar per la superioritat en homes i material, els qara qoyunlu van lluitar amb dignitat.
[[Iskandar ibn Kara Yusuf|Iskandar]], el fill de [[Qara Yússuf]], va reorganitzar als seus i va combatre als timúrides a la batalla d'[[Alashgird]] ([[30 de juliol]] a [[1 d'agost]] de [[1421]]) en que Shah Rukh va triomfar per la superioritat en homes i material, però els qara qoyunlu van aguantar i finalment el timúrida va retornar al [[Gran Khorasan]] deixant l'Azerbaidjan al seu rival. El [[1429]] Iskandar va ocupar [[Sultaniyya]], [[Zandjan]], [[Qazwin]] i [[Abhar]] que formaven part dels dominis de Shah Rukh, i aquest va haver de fer una nova expedició a l'Azerbaidjan, i es va lliurar la batalla de Salmas (17 i [[18 de setembre]] de [[1429]]) i altra vegada la superioritat de Shah Rukh es va acabar imposant, però en una hàbil maniobra, i convençut que no podria acabar amb els qara qoyunlu, va entregar l'Azerbaidjan com a vassall seu, a un germà del seu rival Iskandar, de nom Abu Said (el germà més jove), retornant a Herat el [[1430]]. Immediatament Iskandar va eliminar al seu germà al que va executar ([[1432]]). Un altre germà, Shah Mehmed, que governava Bagdad, fou eliminat ([[1433]]) per un altre germà, Isfahan, que es va declarar vassall de Shah Rukh. I encara un altre germà, [[Djahan Shah]], que governava els territoris de la vora del llac Van, es va revoltar ([[1433]])i es va declarar igualment vassall de Shah Rukh.
Shah Rukh volia donar el govern de l'Azerbaidjan reconquerit a un dels seus fills (tenia l'hereu [[Ulug Beg]] i cinc fills més) però cap d'ells el va acceptar per por d'Iskandar, i finalment va retornar a Khorasan deixant l'Azerbaidjan al derrotat emir qara qoyunlu. Isfahan (Ispan), germà d'Iskandar, i general de l'ala esquerra de l'exèrcit d'Alashgird, es va apoderar de Tabriz però el seu germà el va obligar a sortir-ne ràpidament i retirar-se a la plana de Pasin al [[Gilan]].
Del [[1422]] al [[1424]] Iskandar es va dedicar a castigar als emirs que no li havien estats lleials: el d'[[Emirat de Hakkâri|Hakkari]] i el de [[Bidlis]], i va annexionar [[Van]], [[Akhlat]] i [[Mush]]. El [[1428]] va fer campanya a [[Xirvan]] contra el xirvanxah Shah Khalil Allah, que era vassall de Shah Rukh, i va saquejar i devastar el seu territori. El [[1429]] va ocupar [[Sultaniyya]], [[Zandjan]], [[Qazwin]] i [[Abhar]] que formaven part dels dominis de [[Shah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]], i aquest va haver de fer una nova expedició a l'Azerbaidjan al front d'un exèrcit nombrós; els dos bàndols es van trobar a Salmas i la batalla va durar dos dies (17 i [[18 de setembre]] de [[1429]]) i altra vegada la superioritat de Shah Rukh es va acabar imposant, però en una hàbil maniobra, i convençut que no podria acabar amb els qara qoyunlu, va entregar l'Azerbaidjan con a vassall seu, a un germà del seu rival Iskandar, de nom Abu Said (el germà més jove), retornant a Herat el [[1430]]. Immediatament Iskandar va eliminar al seu germà (1432) al que va executar.
Línia 53:
El seu germà Shah Mehmed, que d'ençà que havia adquirit Bagdad havia trencat de fet relacions amb la família, va ser atacat per un altre germà, Isfahan (Ispan), que governava els territoris al sud de l'Azerbaidjan i est de l'Iraq, i no acceptava l'alta sobirania d'Iskandar; Isfahan va envair l'[[Iraq Arabí]] i va derrotar a Shah Mehmed; el [[djalayàrida]] de Bàssora, vassall d'aquest darrer, va morir en el setge d'[[Hilla]] el [[1432]] i els seus dominis del Baix Iraq van passar també a Isfahan, que finalment va entrar a Bagdad el [[1433]] declarant-se vassall de Shah Rukh.
Un altre germà, [[Djahan Shah]], que governava els territoris de la vora del llac Van, davant l'hostilitat que li manifestava Iskandar, li va declarar la guerra ([[1433]]) i el 1433 o 1434 es va declarar vassall de Shah Rukh. Amb el vassallatge d'aquestos prínceps Shah Rukh es va sentir fort i, a petició del [[xirvanxah]], va marxar en expedició cap a l'Azerbaidjan ([[1434]]). Shah Rukh va cridar a Djahan Shah a [[Rayy]], el va proclamar sultà suprem dels qara qoyunlu, i va envair territori d'Iskandar. Aquest davant l'enemic superior es va retirar cap a [[Erzerum]], i pel camí es va trobar amb l'exèrcit de Kara Yülük Uthman [[Aq Qoyunlu]] al que va causar una greu derrota (agost/setembre de [[1435]]) en la que Kara Uthman va morir (el seu cap fou enviat per Iskandar al sultà mameluc [[Barsbay]], 1422-1438); Iskandar es va retirar a territori otomà a l'espera de la retirada timúrida, i fou perseguit per l'exèrcit timúrida sense resultat; només abandonar el camp els timúrides va retornar i va recuperar els seus dominis. Els aq qoyunlu van entrar en un conflicte successori el que va facilitar la seva tasca. Però el [[1438]] va voler ocupar l'Azerbaidjan que havia passat a mans de Djahan Shah, i fou derrotat a la rodalia de [[Tabriz]]. Iskandar va fugir a la fortalesa inexpugnable d'[[Alindjak]], on tenia a la família i tresors, i Djahan Shah el va assetjar; esperava ajut d'Egipte i Barsbay va enviar un exèrcit, però llavors va morir aquest sultà el [[7 de juny]] de [[1438]], i l'exèrcit va saber la notícia quan era a [[Erzindjan]] i va retornar a Egipte; les esperances d'Iskandar es van esvair. Poc després Iskandar era assassinat pel seu propi fill Shah Kubad. Finalment Djahan Shah va conquerir la fortalesa i fou reconegut com a sultà arreu.
Shah Rukh va marxar en expedició cap a l'Azerbaidjan ([[1434]]) i a Rayy va proclamar a Djahan Shah com a sultà suprem dels qara qoyunlu i va envair els dominis d'Iskandar que es va retirar a [[Erzerum]]; pel camí va derrotar i matar a Kara Yülük Uthman Aq Qoyunlu (agost/setembre de [[1435]]); Iskandar es va retirar a territori otomà a l'espera de la retirada timúrida, i fou perseguit per l'exèrcit timúrida sense resultat; només abandonar el camp els timúrides va retornar i va recuperar els seus dominis, però el [[1438]] va voler ocupar l'Azerbaidjan que estava en mans de Djahan Shah i fou derrotat a la rodalia de [[Tabriz]]. Iskandar va fugir a la fortalesa inexpugnable de [[Alindjak]], on fou assassinat pel seu propi fill Shah Kubad. Finalment Djahan Shah va conquerir la fortalesa i fou reconegut com a sultà arreu.
Sota Djahan Shah el sultanat qara qoyunlu va arribar a la seva màxima extensió i poder. El [[1446]] va arrabassar [[Iraq]] a Fulad, fill d'Isfahan. A la mort del seu senyor nominal Shah Rukh ([[1447]]) es va fer independent dels timúrides i en els següents cinc anys es va apoderar de [[Sultaniyya]] i [[Qazwin]], [[Rayy]], [[Isfahan]], [[Fars]] i [[Kirman]], tot ciutats i territoris que pertanyien a l'imperi timúrida. El [[1450]], en una campanya contra els aq qoyunlu (ara dirigits per Djahangir), va conquerir bona part d'[[Armènia]], i va assetjar a Djahangir a Amida. El cap aq qoyunlu es va rendir la primavera del [[1452]] i va reconèixer la sobirania de Djahanshah, però el germà de Djahangir, [[Uzun Hasan]] (Hasan el Llarg) ho va considerar una rendició, i va iniciar la guerra pel seu compte i a la tardor del mateix anys [[1452]] va entrar a Diyarbakir (Amida) en un atac sagnant aprofitant que Djahangir estava absent en una expedició militar al [[Kurdistan]]. Una vegada al poder a Diyarbakir va desconèixer la sobirania de Djahanshah dels kara koyunlu i va enviar les claus de la fortalesa al [[Caire]] com a símbol de vassallatge envers els [[mamelucs]]; el sultà li va enviar la investidura com a governador de Diyarbakir. Djahangir va provar de reconquerir la capital amb ajut de contingents enviats per Djahanshah, però no ho va aconseguir i fou finalment derrotat el [[1457]]; llavors tots els grups aq qoyunlu van reconèixer a Uzun Hasan.
Línia 72:
* [[Kara Yusuf Abu Nasr]] 1390-1400
* [[Tamerlà]] 1400-1405
* [[Abu Bakr Mirza]] 1405-1406 (a l'Azerbaidjan fins al 1408)
* [[Qara Yússuf]] Abu Nasr 1406-1420
* Shah Mehmed (de Bagdad) 1410-1433 (associat, vassall timúrida 1433)
Línia 78:
* Isfahan o Ispan (d'Hamadan 1410-1433, de Bagdad 1433-1445 vassall timúrida 1433)
* [[Iskandar ibn Kara Yusuf]] 1420-1437
** Abu Said (a l'Azerbaidjan com a vassall timúrida) 1429-1432
** Jahan Shah (Anatòlia oriental 1410-1434, Azerbaidjan 1434-1467, vassall timúrida 1433-1447) 1433-1438 (rebel)
* [[Jahan-Xah]] (1438-1467)
| |||