Comtat d'Anjou: diferència entre les revisions

El [[845]] [[Carles el Calb]] va nomenar pel càrrec de "''Forestier royal''" de la regió a l'est d'[[Angers]] a un senyor de segona fila anomenat '''Tortulf''', que va governar fins després del [[851]] en què elli va succeir el seu fill '''Tertul''', cap militar, que va destacar en les lluites contra el rei bretó [[Erispoé]] i el [[852]] contra els [[normands]], per la qual cosa va rebre més possessions a [[Chateau Landon]] ([[Gatinais]]) i l'[[Orleanesat]]. Tertul va morir el [[877]] i elli va succeir el seu fill '''Ingelger''' que per la seva mare Peronel·la estava emparentat a Hug, l'abat duc de [[Nèustria]], i principal personatge del regne. Va rebre el [[vescomtat d'Orleans]] i després la prefectura militar de [[Tours]]. Ingelger també es va emparentar amb els senyors de [[Buzancais]] i la seva dona li va portar en dot algunes terres: ([[Chatillon sur Indre]] i una part del territori d'[[Senyoria d'Amboise|Amboise]]). El [[879]] el rei li va concedir la part oriental d'Anjou a l'est de [[Mayenna]] (l'oest pertanyia al comte Lambert de [[Nantes]] però va ser conquerida pels [[bretons]]). Va morir el [[888]] i elli va succeir el seu fill '''[[Folc I el roig]]'''.

Confiscat pel [[rei]] [[Felip August de França]], va pertànyer a la corona fins al [[1237]] en què el rei [[Lluís IX de França]] el va donar a son germà '''[[Carles I d'Anjou]]''', comte de [[comtat de Provença|Provença]] per matrimoni, que va conquerir el [[regne de Sicília]]. El [[1282]] la rebel·lió de Sicília en favor de [[Pere el Gran]], rei de [[Catalunya-Aragó]], coneguda amb el nom de [[Vespres sicilianes]], li va prendre l'illa i de seguida [[Calàbria]]. Les lluites entre els Anjou i els catalans van durar 21 anys. [[Carles II d'Anjou]], fill de Carles I, va ajustar la pau tres vegades amb els catalans, però només la darrera el [[1303]] va ser definitiva. El [[1290]] Carles II va cedir els comtats d'Anjou i Maine a la seva filla '''[[Margarida d'Anjou]]''' com a dot al seu matrimoni amb '''[[Carles I de Valois]]''' (Carles III d'Anjou); a aquest elli va succeir ([[1325]]) el seu fill '''Felip''' que el [[1328]] va arribar al tron de França ([[Felip VI de França|Felip VI]]) incorporant ambdós comtats.

El [[1331]] el comtat d'Anjou fou cedit a '''Joan''', segon fill de [[Felip VI de França]] que el [[1350]] va pujar al tron de França ([[Joan II de França]]), que el [[1351]] el va cedir al seu segon fill '''[[Lluís I d'Anjou]]'''. El [[1360]] el comtat va ser convertit en ducat-pairia. Lluís fou adoptat per la reina [[Joana I de Nàpols]] que el va designar hereu, però abans d'arribar al país el tron va ser ocupat per l'anterior adoptat i hereu Carles de Durazzo ([[Carles III de Nàpols]]) i va morir el [[30 de setembre]] de [[1384]]. ElLi va succeir el seu fill '''Lluís II''' que el [[1387]] va ocupar el comtat de Provença als partidaris de Carles de Durazzo, i el [[1389]], mort Carles, va poder coronar-se rei de Nàpols encara que al cap de deu anys va ser expulsat pels senyors del regne. El [[1400]] Lluís II es va casar amb [[Violant d'Aragó]]; el [[1410]] va tornar a Nàpols i va derrotar el rei Ladislau de Durazzo sense poder recuperar el tron. Va morir el [[29 d'abril]] de [[1417]] i elli va succeir el seu fill '''[[Lluís III d'Anjou]]''' que va morir el [[1434]] i elli va succeir el germà '''[[Renat d'Anjou]]''' que va lluitar amb [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] per la possessió de Nàpols, fins al [[1442]] quan Alfons es va imposar. Alfons, rei de Trinacria (Sicília) i de Sicília (Nàpols) va prendre el títol de Rei de les Dues Sicílies. Renat va fixar la seva residència a [[Saumur]], a l'Anjou, i després a [[Ais de Provença]]. A la seva mort el [[1480]], i morts el seu fill Joan el [[1471]] i el seu nét Nicolau el [[1473]], un nebot de Renat, Carles (fill de Carles del Maine, germà de Renat) es va proclamar rei nominal de Nàpols, duc d'Anjou i Maine, i comte de Provença però va morir el [[1481]] i l'herència va correspondre al rei [[Lluís XI de França]], i les possessions franceses, així com els presumptes drets sobre Nàpols després de la mort de '''Violant''', filla de Renat, el [[1483]], restaren incorporades definitivament a la corona (fou donat, això no obstant, en [[apanatge]])