Revisió del 18:52, 29 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: anar al seus > anar als seus ← Edició anterior		Revisió del 10:49, 12 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m 'Succeir' és un verb intransitiu Edició següent →
Línia 1: El '''comtat de Viena''' fou una extensa jurisdicció feudal del [[Delfinat de Viena\|Delfinat]]. Prenia el su nom de la ciutat de [[Viena del Delfinat]]. El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itàlia i de [[Metz]]. El seu fills [[Bosó l'antic]] elli va succeir i va morir vers el [[855]]. El seu fill [[Bosó de Valais\|Bosó]] comte de [[Valais]] fou també comte i va morir el [[874]]. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el [[7 de juliol]] del [[859]] quan va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el [[879]] però probablement no fou comte titular. Mort Bosó de Valois el [[874]] la successió va anar als seus germans [[Bibí de Gorce\|Biví]] (abat de Gorce) i [[Hubert de Sant Maurici de Valais\|Hubert]] (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Vienne, o almenys ho fou el primer. La branca de Biví va continuar amb el seu fill [[Bosó de Provença]] (879-887) i la d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins al [[895]]). A Teobald comte d'Arle i Vienne elli va succeir el [[895]] el seu fill [[Hug d'Arle]] ([[rei d'Itàlia]] el [[925]]), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germà [[Bosó d'Arle]] vers el [[921]] (o [[923]]) i el va governar fins vers el [[934]] en que el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb [[Bosó I de Provença]] ([[925]]-[[935]]) de l'altra branca, però aquest va morir el [[935]] i el [[comtat d'Arle]] van tornar a la branca principal, representada per son germà [[Rotbold el vell]], origen dels [[Comtat de Provença\|comtes de Provença]], si bé Berta va conservar el títol fins a la seva mort el [[965]], mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de [[Lluís III el Cec\|Lluís el Cec]]. La branca de Bosó de Provença (879-887) va continuar amb el seu fill Lluís el cec, emperador del [[901]] al [[928]], que en fou titular del [[887]] fins al [[926]]. En aquesta data bona part dels seus dominis a Provença van quedar en mans de Bosó I de Provença, fill de [[Ricard el Justicier]] (germà de Bosó de Provença fill de Biví) que va arrodonir els seus dominis pel seu matrimoni amb Berta, de la branca de Teobald, però Bosó va morir el [[935]] i la comtessa Berta tot i que va viure fins al [[965]], va traspassar de facto el comtat d'Arle a son germà Ratbold el vell i el de Vienne al seu cosí Carles Constantí, fill de Lluís el cec. Línia 13: Fou vers la primera meitat del [[segle X]] que s'esmenta un '''vescomtat de Vienne''', del que es coneixen al vescomte Beril·ló (suposat gendre de Bosó d'Arle) I i el seu fill Ratburnus I o Ratburn, la filla del qual, Gerberga, era casada amb [[Folc II el Bo d'Anjou]]. El fill de Ratburnus I, Ratburnus II també fou vescomte a la segona meitat del segle. Carles Constantí morí el [[963]] i com que el seu fill Ricard havia mort uns mesos abans (Ricard va rebre la senyoria d'Albon, al sud del comtat, i la seva filla Fredeburga d'Albon es va casar amb Guigó III senyor de [[Vion]] i [[Annonay]], pares del primer comte d'Albon Guigó IV) elli va succeir el seu fill Patton mentre un altre fill, Humbert I (al que alguns suposen gendre i que té un origen molt incert) va rebre la senyoria de la [[Mauriene]], i es va casar amb una filla d'Amadeu de [[Spoleto]]. Humbert I va morir el [[976]] i elli va succeir el seu fill [[Humbert II el de les mans blanques]] que va ser comte d'[[Aosta]], [[Belley]] i Savoia i es titulà comte de la Mauriene, [[Bugey]] i Vienne poc després de l'any 1000 i va morir el [[1048]]. El comte de Vienne Patton va morir a una data desconeguda després de l'any 1000 i elli va succeir el seu fill Gerard que va haver de reconèixer com a comtats els dominis de les branques d'Albon i de Mauriene. Va viure fins al [[1084]] i al morir només va deixar quatre filles i les possessions de la branca es va escindir repartint-se entre aquestes filles, Ida (origen per matrimoni de la casa de senyors de [[Coligny]]), Beatriu (casada amb [[Humbert III de Savoia]]), Etieniette (Estevanete) casada amb [[Guillem I de Borgonya\|Guillem I el gran]] comte de Borgonya; i Adela, casada amb Rodolf de [[Mons]]. La part principal que va conservar el nom de Vienne va anar a parar al fill d'Estevaneta, Esteve l'Intrèpid ([[1085]]) quedant de facto unit a [[Mâcon]]. Vegeu [[Comtat de Mâcon]]. == Lista de comtes ==

Comtat de Viena: diferència entre les revisions