Ziyàrides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 3:
El seu ancestre fou el cap local [[Wardan Shah]], un capitost de [[Gilan]]. El seu fill es deia Ziyar i va donar nom a la dinastia; el seu fill [[Mardawidj ibn Ziyar]] es proclamava descendent de la casa reial de Gilan i va agafar el control aprofitant el buit de poder causat per la pèrdua del control [[abbàssida]] de la regió. El 934 dominava el Jibal i fins [[Ahwaz]].
 
A La seva mort el seu germà [[Wushmgir ibn Ziyar]] es va assegurar la successió (935) i va poder mantenir les conquestes del seu germà a la Pèrsia del nord fins vers el 940 quan la regió li fou disputada pels [[buwàyhides]] i va haver d'aliar-se als [[samànides]] que ambicionaven [[Rayy]] i Pèrsia septentrional. Almenys dues vegades va perdre el Tabaristan i Gurgan en beneficis dels buwàyhida [[Rukn al-Dawla]]. Va morir el 867 i el seu fill gran [[Abu Mansur Bisutun]] elli va succeir amb l'oposició del seu germà petit [[Kabus I Shams al-Malik]]. El primer va tenir el suport buwàyhida al casar-se amb una filla d'[[Adud al-Dawla]] (el fill de Rukn al-Dawla) i va poder dominar Tabaristan i Gurgan.
 
A la seva mort el seu germà Kabus I va aconseguir el suport samànida i es va imposar a la capital ziyàrida de [[Gurgan]] (976 o 978), però des de 980 es va enfrontar amb els seus protectors samànides i això va permetre que finalment fos expulsat del poder per un exèrcit buwàyhida; els buwàyhides van dominar durant 17 anys mentre Kabus era a l'exili al [[Khurasan]] però va poder retornar el 998 i recuperar el poder. Llavors va establir bones relacions amb els gaznèvides que havien pres el control del Khurasan, però actuant com a sobirà independent.
 
A la seva caiguda (a causa de la seva tirania) vers el 1011/1012 el seu fill [[Manushihr ibn Kabus]] elli va succeir; Kabus va morir el 1012 i Manushihr va aconseguir recuperar Rayy i va reconèixer la sobirania del [[buwàyhides]], però ràpidament va haver de reconèixer la sobirania dels [[gaznèvides]] durant uns 20 o 25 anys (es va casar amb una filla de [[Mahmud de Gazni]]).
 
El 1029 va morir Manushihr i elli va succeir el seu fill [[Anuixirwan ibn Manuixihr]], establert per [[Mahmud de Gazni]], amb l'obligació de tribut. De 1032 a 1040 l'autoritat fou usurpada de fet per [[Abu Kalidjar ibn Wayhan]], un parent matern d'Anuixirwan; el 1035 els ziyàrides van deixar de pagar tribut i els gaznèvides van envair el seu territori i Abu Kalidjar va haver d'acceptar reprendre el pagament al sultà [[Masud I ibn Mahmud]] (1030-1040). El 1040 Anuixirwan apareix amb el control del govern però un any o dos després va haver d'enfrontar la invasió [[seljúcida]] que vers [[1041]] van ocupar Gurgan. Anuixirwan i els seus successors van esdevenir llavors vassalls dels seljúcides.
 
Anuixirwan va morir vers 1049 i després la successió ja és confusa. [[Yaqut al-Hamawi]] esmenta {{Citació necessària|data=novembre de 2012}} com a successor a Hassan, però és dubtós. Vers 1077 els seljúcides van ocupar el Tabaristan i la dinastia va quedar reduïda a les muntanyes. La major part de les fonts donen com a successors d'Anuixirwan a [[Kabus II]] i a Gilan que segurament són els mateixos governants que apareixen esmentats el 1087, quan es parla de [[Kay Kawus ibn Iskandar ibn Kabus]] i del seu fill [[Gilanshah ibn Kay Kawus]]; el primer va morir aquest any 1087 en circumstàncies desconegudes potser enderrocat pels ismaïlites, i elli va succeir el seu fill Gilanshah ibn Kay Kawus (vers 1087-1090) que va perdre els seus dominis en els següents dos o tres anys a mans dels ismaïlites.
 
==Emirs==