Abbadites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 1:
Els '''abbadites''', '''abbàdides''', '''abbadís''' o '''Banu Abbad''' (en {{lang-ar|'''بنو عباد'''}}, ''Banū ʿAbbād'', o '''{{lang|ar|العباديون}}''', ''al-ʿabbādiyyūn'') foren una important [[dinastia]] local que va governar l'[[emirat d'Isbiliya]], que incloïa el sud-oest de la [[península Ibèrica]], que governaren del [[1023]] al [[1091]].
 
La dinastia la va fundar [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad]] de la tribu dels [[Banu Lakhm]] que havien estat reis de [[Hira]]. Va organitzar la població per fer front als [[berbers]] que dominaven moltes regions del califat. Evità prendre el títol reial i va governar en nom d'un personatge que es va fer passar per [[Hixem II]]. Fou conegut com a [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad|Ibn Abbad]] i a la seva mort el [[1042]] elli va succeir el seu fill [[Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid]], (1042-1068/1069), poeta que va governar des de l'[[Alcàsser de Sevilla]] i va dirigir les campanyes a través dels seus generals en les que foren incorporades a Sevilla les petites taifes veïnes, [[Mertola]] (1044), [[Huelva]] i [[Santa Maria d'Algarve]] (1051), [[Niebla]] (1053), [[Algesires]] (1055), [[Silves]] (1063), [[Ronda]] (1065), [[Taifa de Morón|Morón]] (1066), [[Carmona]] (1067) i [[Emirat d'Àrkuix|Arcos]] (1069); va matar de pròpia mà a un fill revoltat. A la seva mort elli va succeir el seu fill [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]] o Abbad III al-Mútamid (1069-1091), també poeta, que va tenir com a primer ministre al seu amic i poeta [[Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar|Ibn Ammar]] que el va trair i al que finalment va fer matar; va conquerir les taifes de [[Còrdova]] (1070), part de [[Emirat de Granada|Granada]] i [[Múrcia]] (1078); va estar sota influència de la seva dona preferida Romaica (Rumayqiyya) les extravagàncies de la qual el van posar en ridícul i van exhaurir el tresor. El [[1080]] va pagar el tribut a [[Alfons VI de Castella]] amb moneda falsa i el frau fou detectat per l'enviat del castellà, un jueu, al qui el rei va fer crucificar empresonant a la delegació castellana. Alfons va respondre amb una devastadora expedició i el [[1085]] va conquerir [[Toledo]]. El rei demanà ajuda a l'almoràvit [[Yússuf ibn Taixfín]]; després es va enemistar amb aquest i va buscar l'aliança amb el castellà al qui va donar la seva bella jove Zàïda que fou concubina del rei castellà i mare del príncep Sanç Alfónsez.
 
Finalment una [[fàtua]] dels ulemes i el permís del [[califa abbàssida de Bagdad]] van autoritzar la deposició de la dinastia per deslleialtat a l'islam en ajudar els cristians contra altres musulmans. Els [[almoràvits]] van assaltar Sevilla el [[1091]]. Va ser fet presoner i va morir en captivitat a Àfrica el [[1095]].