Sultanat de Bidar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 9:
Els baridxàhides foren una [[dinastia]] fundada pel turc [[Kasim Barid]], antic esclau de [[Muhammad Shah III]] (13è sobirà [[bahmànida]]). Kasim Barid va arribar a ''[[kotwal]]'' sota el rei [[Mahmud Xa]] i a la mort del [[visir]] [[Malik Hasan Nizam al-Mulk]] prengué el càrrec de primer ministre; va intentar lluitar contra els vassalls [[bahmànides]] que s'havien fet virtualment independents a [[Sultanat de Bijapur|Bijapur]], [[Ahmanadgar]] i [[Golkonda]]. Va morir a la seva capital '''Bidar''' el [[1504]] i va tenir com a successor al seu fill [[Amir Barid]] sota el qual el darrer sultà bahmànida [[Kalim Allah]] va fugir ([[1527]]) i Amir Barid va esdevenir sobirà.
 
Es va haver d'enfrontar a [[Adil Xa]] de Bijapur que va arribar a ocupar Bidar després d'expulsar a Amir, que més tard la va recuperar; després que Bidapur ocupés també les fortaleses de [[Kandahar]] i [[Lalyani]], Amir Barid va intentar establir la sobirania sobre petits vassalls, però va fracassar; va morir el [[1543]] i elli va succeir [[Ali Barid]].
 
A partir del [[1492]], mort el visir Malik Hasan Nizam al-Mulk, Kasim Barid va agafar el càrrec de primer ministre i des de llavors cal considerar establert el sultanat barishàdida de Bidar, si bé nominalment el poder es va exercir a través de reis bahmànides titelles fins vers el [[1545]]. Va intentar lluitar contra els vassalls bahmànides que s'havien fet virtualment independents a [[Sultanat de Bijapur|Bidjapur]], [[Ahmanadgar]] i [[Golconda]]. Va morir a la seva capital Bidar el [[1504]] i va tenir com a successor al seu fill Amir Barid sota el qual el darrer sultà bahmànida Kalim Allah va fugir ([[1527]]) i Amir Barid va esdevenir sobirà ''de facto'' sense títol.
 
Es va haver d'enfrontar a Adil Shah de Bidjapur que va arribar a ocupar Bidar després d'expulsar a Amir, que més tard la va recuperar; després que Bidjapur ocupés també les fortaleses de Kandahar i Lalyani, Amir Barid va intentar establir la sobirania sobre petits vassalls, però va fracassar; va morir el [[1543]] i elli va succeir Ali Barid que fou el primer que va agafar el títol de ''shah'' (xa = rei), potser a la mort de Kalim Allah, però utilitzava generalment el de ''malik''.
 
Ali Barid fou el primer que va agafar el títol de [[xa]] (rei) però utilitzava generalment el de ''[[malik]]''. Va formar una coalició amb altres estats, coalició que va derrotar a Rama Raya, regent de [[Vijayanagar]] el [[1565]] a la [[batalla de Talikot]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Manucci |nom=Niccolao |títol=Storia Do Mogor |url=http://books.google.es/books?id=MdsUAQAAIAAJ&q=talikot+26+January+1565&dq=talikot+26+January+1565&hl=ca&sa=X&ei=m966U_aKIYjV0QXX3YCwCA&ved=0CB8Q6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Editions Indian |data=1965 |pàgines=486 |isbn=}}</ref> Va morir el [[1579]] i els seus successor ja van entrar en decadència. A la mort de [[Kasim II]] ([[1591]]) elli va succeir el seu fill menor [[Mirza Alí Barid]] que tot seguit fou derrocat per un parent de nom Amir Barid que va governar fins al [[1600]] quan va pujar al tron el seu parent [[Mirza Alí Barid III]] amb el que va acabar la dinastia el [[1619]] quan Bidar fou annexionat a Bijapur.
 
El [[1656]] va passar a l'[[Imperi Mogul]] i el 1724 als dominis del ''Nizam al-Mulk'' (governador del [[Dècan]], després ''nizam'' de [[Principat d'Hyderabad|Hayderabad]]).