Almeria: diferència entre les revisions

La ciutat com a tal va néixer el [[955]] per orde d'[[Abd al-Rahman III]] al-Nasir, i servia de port de comunicació amb els ports d'[[Algèria]] i [[Alexandria]], sent centre de les drassanes de l'estat i arsenal de la flota, que aviat va absorbir a la població de l'antiga Petxina, uns kms a l'interior. L'emir local [[Khayran as-Siqlabí]] va fer engrandir una fortalesa anomenada després Kalat Khayran, i també va fer construir la muralla entre el mont Laban, al nord, i la mar; llavors (primera meitat del segle XI) tenia una població de 27.000 habitants. Després de la mort de Khayran as-Siqlabí (1016-1028) elli va succeir un oficial eslau de nom [[Abu-l-Qàssim Zuhayr]], governador de [[Múrcia]], vencent l'oposició d'un altre oficial eslau de nom Musallam a [[Oriola]]. El nou emir va cedir [[Xativa]] al rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur|Abd al-Aziz ibn Abi Amir]] (ibn Sanxuelo ibn Almansor) de [[Taifa de València|València]] i va governar a la resta que incloïa a més d'Almería, [[Oriola]] i [[Múrcia]], les comarques de [[Alzira]], [[Lorca]], [[Alacant]], [[Albacete]], [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]] i [[Jaén]]. Va arribar a exercir influència a Còrdova el [[1034]]. Però a Múrcia es van rebel·lar els [[Tahírides de Múrcia |Banu Tahir]], i a Lorca el [[Banu Labbun]] eren quasi independents. Va reconèixer com a sobirans als [[hammúdides]] i es va negar a sotmetre's al fals califa [[Hixem II]] proclamat pels [[abbàdides]] sevillans. Va morir el [[1037]]/[[1038]] en lluita contra els granadins del rei [[Badis ibn Habús]], que donava suport al partit berber, a la batalla d'al-Bunt.

Abu-l-Àhwas va morir el [[1051]]/[[1052]] i elli va succeir el seu fill [[Muhàmmad ibn Man ibn Sumadih al-Mútassim]]. Va tenir conflictes menors amb els emirats veïns de [[Emirat de Granada|Granada]], [[Taifa de Dénia|Dénia]] i [[Taifa de València|València]], i va perdre alguns territoris; el [[1088]] van desembarcar els [[almoràvits]] a l'[[Àndalus]] i al-Mútassim va morir a Almeria el dijous [[15 de maig]] de [[1091]]. El seu fill [[Abd Al·lah ibn Muhàmmad ibn Man|Abu Muhàmmad Abd Al·lah (o Ubayd Al·lah) ibn Muhammad ibn Man ibn Muhàmmad ibn Sumàdih Izz al-Dawla o Izzat al-Dawla]] elli va succeir però va deixar Almeria als almoràvits i se'n va anar a [[Bugia]]. Almeria va continuar amb la seva prosperitat marcada per la fabricació de teixits i brocats (''dibadj'') d'alta qualitat; entre les teles i brocats més importants estaven els teixits d'or (''washy''), el siglató, el baldequí i tota mena de sedes de qualitat superior i altres teixits de preu alt. Prop de 1000 persones es dedicaven a la fabricació d'aquestos teixits i un nombre semblant a altres de menys qualitat; hi havia també des drassanes, les fàbriques de munició i eines de coure i ferro, i tota la vall de le l'Andarax i l'Almanzora era fèrtil amb oliveres, fruiters, plataners i canya de sucre, i a la vora hi havia marbre (a [[Macael]] a la serra de Filabres) i mines d'or i plata i es diu que fins i tot de pedres precioses.