'''Verdun''' fou un comtat de [[França]] que va existir entre prop del [[900]] i el [[1044]].
El primer comte de Verdun que s'esmenta fou Ricuí, comte cap al [[900]] i fins al [[923]]. Cunegunda de Gant, vídua de Vigeric comte de Les [[Comtat de Les Ardennes|Ardennes]] (+[[918]]) s'hi va cassar en segones noces i hauria d'haver passat al seu fill Otó duc de [[Lorena]] o al germà d'aquest Sígfrid de [[Luxemburg]], però aviat les fonts esmenten com a comte a Enric, fill del duc Arnulf I de [[Baviera]], probablement per nomenament reial. Va morir després del [[954]] (segurament vers el 960) sense descendència i el comtat va passar a Godofreu I el Vell (més conegut com el Captiu) comte de Les Ardennes i a la seva mort el seu fill Godofreu II el Jove (des del 1012 fou el duc Godofreu I de Baixa Lotaríngia) va rebre Verdun i les Ardenes (i fou marquès d'[[Anvers]]); el seu germà de nom Gozeló o Goteló elli va succeir a la Baixa Lorena i com a marquès d'[[Anvers]] el 1023 i fou duc de l'Alta Lotaríngia el [[1033]].
Quan Godofreu II va ser nomenat duc el comtat va passar al seu fill Frederic que segurament va governar conjuntament amb el seu germà Herman que elli va succeir quan Frederic va morir el [[1022]]. Herman va aliar-se amb [[Balderic II]] de Loss, bisbe de [[Lieja]] (1008-1018) contra Balduí de [[Lovaina]] i contra un comte anomenat Ratbod o Robert (II) de [[Namur]], del que no es fa esment a totes les cròniques, però derrotat a la batalla de [[Tirlemnont]] el [[10 d'octubre]] de [[1013]] (?) va ser fet presoner; va ser alliberat més tard i que després va esdevenir un bon amic del [[comtat de Namur|comte de Namur]]. Mort Herman el [[1024]] el comtat va passar a LLuís [[comtat de Chiny|comte de Chiny]] per nomenament del bisbe de Verdun. Pero [[Goteló I de Baixa Lotaríngia]], germà de Frederic i Herman, que havia succeït al seu pare [[Godofreu II de Baixa Lotaríngia]] (el Jove), va expulsar a Lluís i va donar el comtat en feu al seu fill [[Godofre II de Baixa Lotaríngia|Godofreu el Barbut]] (1025). Goteló I va morir el [[19 d'abril]] de [[1044]]. El seu fill Godofreu el Barbut (IV de Verdun i II de Baixa Lorena) fou el darrer a portar efectivament el títol de comte de Verdun. Després va restar en els títols dels ducs de la Baixa Lotaríngia. Amb [[Godofreu de Bouillon]] la seva absència mort a les Croades va fer passar el comtat al comte de Montbéliar al qual el bisbe li va donar de manera vitalícia. A la seva mort el bisbe va permetre la successió del seu fill, però va seguir un conflicte permanent perquè era un vassall més poderós que el senyor; el bisbe el va deposar diverses vegades amb poca eficàcia però finalment per una acord el va deposar el [[1134]] i Renald va renunciar.
