Dinastia marwànida (Diyarbakir): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 1:
La '''dinastia Marwànida''' o '''marwànides''' foren una [[dinastia]] d'origen [[kurds|kurd]] que governà la regió de [[Diyarbakir]] ([[Mesopotàmia]]) entre [[983]] i [[1085]].
 
El [[buwàyhida]] [[Adud-ad-Dawla]], [[amir-al-umara]] dels [[califat de Bagdad|califes de Bagdad]], derrocà a l'emir [[hamdànida]] de [[Mossul]] el [[978]] i va governar el [[Diyarbakir]] a través de governadors fins a la seva mort el [[983]]. Només morir el cap kurd [[Badh]] es va apoderar de [[Mayyafarikin]], la segona capital dels hamdànides de Mossul i en els mesos següents també va ocupar [[Amida (Armènia)|Amida]], [[Nisibin]] i [[Akhlat]] (a Armènia) entre altres. Els buwàyhides van enviar un exèrcit que fou rebutjat per [[Badh]], que va ocupar la regió de Mossul. L'[[emir]] buwàyhida [[Samsan al-Dawla]], per evitar que estengués el seu poder a la resta del Djazira, va donar el [[Diyar Mudar]] i el [[Diyar Rabia]] als hamdànides [[Abu Abd Allah Husayn ben Hasan]] i [[Abu Tahir Ibrahim ben Hasan]] ([[989]]), germans de [[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan]]. Amb l'ajut dels [[Ukayl|Banu Uqayl]], aliats de son germà, van intentar ocupar Mossul, i Badh va morir en un combat a la regió de Balad ([[990]]), però el seu nebot, Abu Ali al-Hasan, fill de Marwan (un moliner que s'havia casat amb la germana de Badh), es va retirar a [[Hisn Kayfa]] a la mort del seu oncle, es va casar amb la viuda del emir mort i es va proclamar emir; va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si bé el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de [[Tir]] el [[997]]). [[Abu Tahir Ibrahim]] es va barallar amb l'emir dels [[Ukayl|Banu Uqayl]], Muhammad que el va detenir i el va fer matar ([[992]]). Els Banu Ukayl van ocupar Mossul vers [[993]] i van establir la dinastia [[ukaylida]], mentre [[Abu Ali ben Marwan]] dominava [[Mayyafarikin]] i Amida. El [[997]] fou assassinat a Amida i elli va succeir el seu germà Mumahhid al-Dawla Said que va governar fins al [[1011]], quan va morir i la successió va recaure en un tercer germà, de nom Ahmad (Nasr al-Dawla Ahmad), encara jove.
 
[[Nasr al-Dawla]] va tenir l'habilitat de jugar amb les rivalitats dels grans poders de la zona: fou reconegut com a emir del Diyarbakir pel buwàyhida [[Sultan al-Dawla]], pel [[califa]] [[fatimita]] [[Al-Hakim]], i per l'emperador bizantí, i també va transigir amb els [[ukaylides]] de Mossul (als que va cedir [[Nisibin]]) i amb els [[mirdàsides]] de la Síria del nord, als que va cedir [Al-Ruha]. Des del [[1038]] va pronunciar la [[khutba]] en nom del califa fatimita [[Al-Mustansir]], però no fou per molt de temps. El [[1057]] va reconèixer la sobirania del [[seljúcida]] [[Toghril Beg I]] i aquest el va confirmar com emir de les marques de combat contra els infidels. El seu [[visir]] fou [[Abul Kasim al-Husayn ben Ali al Maghribi]] (que ho havia estat abans dels ukaylides) fins a la seva mort el 428 de l'[[hègira]] ([[1037]]), i després d'un temps, fou nomenat [[Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir]], també antic servidor dels Ukaylides i Mirdàsides, que va assolir les funcions vers el [[1054]] o [[1055]], fins a la mort del emir ([[1061]]) i després (el [[1062]]) va esdevenir visir a Bagdad. [[Nasr al-Dawla]] va tenir unes cinc-centes esposes, però tot i així cada dia feia l'oració matinal. Una altra característica fou el seu interès en la cuina, i fins i tot va enviar cuiners a Egipte a aprendre receptes noves. Va acumular riqueses i va fer moltes construccions.
 
A la seva mort el [[1061]] elli va succeir el seu fill [[Nizam al-Din Nasr]] a [[Mayyafarikin]]; a Amida es va proclamar el seu germà Said que fou derrotat el [[1063]] i així Nizam al-Din va reunir altre cop tot el domini.
 
Nizam al-Din va morir el [[1079]] i elli va succeir el seu fill [[Nasir al-Dawla Mansur]]. L'antic visir del seu avi, Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir, llavors molt poderós a Bagdad, va utilitzar la seva influència per convèncer al sultà seljúcida de liquidar la dinastia marwànida. Ell mateix, amb l'ajuda del seu clan i de soldats seljúcides, va ocupar Mayyafarikin i tot el Diyarbakir el [[1085]]. El tresor dels marwànides fou usurpat pel mateix [[Fakhr al-Dawla]]. [[Nasir al-Dawla Mansur]] va rebre el feu de [[Djazirat Ibn Umar]] on va residir fins a la seva mort el [[1096]].
 
== Llista d'emirs ==