Alamut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan, - d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan)
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 21:
Quan un ismaïlita rebia l'encàrrec d'assassinat a un cap enemic, el seguia i finalment el matava de manera espectacular; això creava un estat de por, però al mateix facilitava que qualsevol mort pública fos atribuïda als ismaïlites. Se'ls donava el nom d'al-[[Hashishiyya]] perquè prenien la droga anomenada hashish (encara que això no sembla relacionat amb els assassinats sinó més aviat en la visió d'un suposat paradís que els feia desitjar la mort). El nom es va traduir a Europa com "[[Assassins]]". Fins i tot el servei d'assassins ismaïlites fou contractat per sobirans per desfer-se d'enemics.
 
A la mort de Sabbah el [[1124]] elli va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest elli va succeir el seu fill Muhammad el [[1138]]. En aquestos anys es va lluitar contra els sultans [[Sandjar]] i Mahmud i contra els muntanyencs rivals especialment de la zona de Qazwin. Els califes [[al-Mustarshid]] i [[Ar-Ràixid (abbàssida)|ar-Ràixid]] foren obra d'ismaïlites. A Síria van aconseguir en aquest temps les fortaleses de part del [[Djabal Bahra]] (al nord del Líban) únic guany territorial rellevant de la seva història.
 
A Muhammad elli va succeir ([[1162]]) el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de [[Daï]] i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat) o Hudjdja ([[8 d'agost]] de [[1164]]). Va abolir la [[xaria]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però elli va succeir el seu fill Nur al-Din Muhammad II que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat fins que al final fou atacat pel [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]]. En aquest temps els ismaïlites de Síria dirigits per [[Rashid al-Din Sinan]] van gaudir pràcticament d'independència i va tractar amb [[Saladí]], els croats, els [[nusayrites]] de la muntanya i els estats [[aiúbides]], però a la seva mort el [[1193]] l'autoritat d'Alamut, mai discutida, va tornar a ser exercida amb fermesa.
 
Djalal al-Din Hasan III va succeir al seu pare Muhammad II el [[1210]] i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus súbdits d'acceptar la xara i al califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]. Els ismaïlites el van obeir. Aliat a [[Muzaffar al-Din Uzbeg]] de l'[[Azerbaidjan]] va fer algunes petites conquestes temporals com [[Abhar]] i Zandjan però va morir el [[1221]] probablement enverinat i elli va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara sunnita i encara que oficialment no es va tocar decret, la pràctica fou abandonada i es va tornar a l'aïllament. Hasan III fou el primer sobirà que es va sotmetre als mongols quan just havien passat el Oxus.
 
Abans de [[1231]] Muhammad III es va enfrontar a [[Djalal al-Din Manguberti]]. Els mongols van provar de destruir l'estat i van enviar [[Hulagu]] amb aquesta missió quan fou enviat a Pèrsia. Encara que van fracassar a Gerdkuh va ocupar totes les fortaleses del Kuhistan i Kumis. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortesà el [[1255]]; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar [[Setge d'Alamut|acostant-se a Alamut]]. El seu fill Khurshah, esperant misericòrdia, es va rendir al desembre del [[1256]] i els mongols van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); totes les fortaleses es van rendir excepte Gerdkuh i Lamasar. Les fortaleses de Síria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per [[Bàybars I]] d'[[Egipte]].