El primer comte fou [[Bertran de Tolosa|Bertran de Sant Gèli]], comte de [[Tolosa]], que es va imposar a [[Guillem II de Cerdanya|Guillem II]] de [[Cerdanya]]. Bertran va reconèixer la sobirania feudal del [[Regne de Jerusalem]].
Bertran va morir el [[1112]] i elli va succeir a Trípoli el seu fill Ponç que va reconèixer com a senyor sobirà al príncep d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], i va morir el [[1137]], recollint la successió el seu fill Ramon (anomenat Ramon II perquè Ramon IV de Sant Gèli, mort el [[1106]], és considerat l'ancestre de la dinastia com a Ramon I), que va començar a enfrontar-se amb els musulmans que li van prendre alguns territoris ([[Rafanea]] el [[1137]]). El [[1142]] va fer fortificar el [[krak dels cavallers]] que es va encomanar als cavallers [[hospitalers]]. Va morir el [[1151]] i elli va succeir el seu fill Ramon III que va morir el [[1187]] sense descendència, i el comtat va anar a parar a Boemond (després Boemond III d'Antioquia) que des del [[1201]] portà el títol de [[Principat d'Antioquia|príncep d'Antioquia]] i comte de Trípoli. Va seguir la sort d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] fins al [[1268]] en que, ocupada la ciutat d'Antioquia, el príncep Boemond VI es va establir a Trípoli. A la mort de Boemond VII l'herència va passar, després d'algunes lluites, a la seva neboda Llúcia, filla de Boemond VI. El [[1289]] fou ocupada pels musulmans i el títol va passar a la casa reial de [[Xipre]].
