Herman I de Caríntia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 3:
'''Herman I de Caríntia i II de Sponheim''' (mort 4 d'octubre de 1181) fou [[ducat de Caríntia|duc de Caríntia]] des de 1161 fins a la seva mort vint anys després. Era membre de la [[casa de Sponheim]] i segon fill del duc [[Ulric I de Caríntia]] (+ 1144) i la seva esposa Judit, filla de Herman II, [[marcgraviat de Baden|marcgravi de Baden]]. Va succeir al seu germà [[Enric VII de Caríntia]].
 
Quan l'abril de 1144, el seu pare el duc Ulric I va morir sense fills el germà gran de Herman, Enric VII, elli va succeir. Encara que era un partidari lleial de la dinastia imperial Hohenstaufen, Enric va perdre el títol de [[marca de Verona|marcgravi de Verona]] a favor del seu oncle Herman III de Baden el 1151. Ulric va morir sense fills el [[12 d'octubre]] de [[1161]] i llavors Herman elli va succeir com a duc de Caríntia.
 
Va consolidar la seva posició mitjançant l'assoliment del càrrec de protector (''vogt'') sobre les possessions a Caríntia del [[Bisbat de Bamberg]] i el [[Patriarcat d'Aquileia]]. Igual que el seu germà, va estar atrapat en disputes territorials amb el marcgravi [[Ottokar III d'Estíria]] i nobles locals com els [[comtat de Ortenburg|comtes de Ortenburg]] i [[comtat de Heunburg|Heunburg]]. Vers el 1173, es va casar amb Ines o Agnès de Babenberg, filla del duc [[Enric II de Babenberg|Enric II d'Àustria]] i vídua del rei [[Esteve III d'Hongria]]. Van tenir dos fills coneguts: