Manipur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 68:
Cachar, Assam i Manipur foren objecte de la invasió birmana en els primers anys del segle XIX. El [[1819]] Manipur fou finalment ocupat pels birmans que van sotmetre el país a una gran devastació. Però l'avanç birmà vers [[Assam]], [[Arakan]] i [[Bangla Desh|Bengala]] va provocar la intervenció britànica amb aliança amb el rei Kanglei, Jai Singh, que estava exiliat a Cachhar. Una força de sipais i artilleria fou enviada a Cachar i reclutes manipuris foren formats sota la direcció d'oficials britànics; els birmans foren expulsats de Manipur i la vall de Kubo, sota el riu Ninghti, a l'est, annexionada a aquest estat. La pau fou signada el 1826 (Tractat de Yandaboo) i Manipur fou declarat estat independent. Gambhir Singh (Chinglen Nongdrenkhomba), el rei enderrocat pels birmans, fou reconegut rei (1825 - 1834).
 
Gambhir Singh va morir el [[1834]], però l'estat va romandre tranquil i pròsper. El seu fill Chandrakirti (Ningthempishak), de només un any, elli va succeir (1834 - 1844) i el seu oncle Nar Singh o Nara Singh fou posat a la regència (1844-1850). Els britànics van decidir restaurar la vall de Kubo a Birmània i es va ajustar la nova frontera el 9 de gener de [[1834]]; a canvi el raja va rebre un subsidi de 637 lliures. El [[1835]] es va nomenar un agent polític. El [[1844]] un intent contra la vida de Nar Singh va fallar; hi estava implicada la mare del raja, que va fugir amb el seu fill a [[Districte de Cachar|Cachar]]; Nar Singh es va proclamar raja títol que va conservar fins a la seva mort el [[1850]] i llavors elli va succeir el seu germà Debendra Singh que fou reconegut pel govern britànic. Però tres mesos després el jove Chandakirti (17 anys) va envair el país i el impopular Debendra va fugir a Cachar; el febrer de [[1851]] Chandrakirti havia establert la seva autoritat i fou reconegut pels britànics. Posteriors intents de revolta d'alguns membres de la família reial van ser sempre aplanats i els seus caps o foren executats o empresonats a Manipur o en residència en territori britànic. Els darrers intents foren el [[1886]]-[[1887]].
 
El raja va donar lleial suport als britànics a la [[guerra naga]] de [[1879]]; l'exèrcit proporcionat pel raja i dirigit per l'agent polític coronel Johnstone, va fer aixecar el setge de Kohima pels nagues. En agraïment fou nomenat cavaller de l'estrella de l'Índia. El 1881-1882 la frontera nord de la vall de Kubo fou redefinida i delimitada; els kukis foren establerts a territori de Manipur. Durant la guerra birmana de 1885-1886 una força manipuri dirigida per Johnstone, va triomfar en rescatar a alguns britànics i europeus al nord del país, però Johnstone fou ferit i substituït pel major Trotter; aquest fou atacat traïdorament a Tammu i també ferit, va morir a causa de les ferides al cap de dos mesos.
 
El [[1886]] va morir Chandrakirti Singh i elli va succeir el seu fill Surachandra o Sur Chandra Singh (1886 - 1890) mentre alguns pretendents es van aixecar reclamant el tron. Un d'aquestos pretendents era Bora Chaoba Singh, full de Nara Singh (1844-1850), que fou derrotat; altres dos intents menors es van produir mesos després però foren derrotats fàcilment. Però el 1890 hi va haver un intent seriós de cop d'estat; dos germans del raja van atacar el palau i Surachandra va fugir buscant la protecció dels britànics; llavors va anunicar que volia abdicar i va marxar a Cachar. El seu germà Kulachandra es va proclamar raja encara que el poder efectiu sembla que estava en mans del altra germà Tikendrajit Singh, que era el ''senapati'' o comandant en cap de l'exèrcit.
 
Quan va arribar a territori britànic Surachandra va rebutjar la seva abdicació i va demanar ajut per recuperar el tron. Els britànics no obstant van decidir reconèixer a Kulachandra però expulsar al senapati al que consideraven com el verdader instigador del cop d'estat; el comissionat en cap Quinton fou enviat a Manipur el març de [[1891]] per fer efectives aquestes ordes; Quinton anava amb una escorta de 400 homes de dos batallons gurkhes a més de la pròpia guàrdia de l'agent polític (100 homes); el comissionat va ordenar celebrar un darbar o consell de govern i es va ordenar arrestar al senapati; però aquest no es va presentar; es va llançar orde de detenció ([[24 de març]] de [[1891]]) i les tropes foren enviades a la seva residència però foren atacades pels manipuris i el tinent Brackenbury, un dels comandant de l'operació, va morir. Després d'un dia de lluita a la nit es va arribar a una treva i el senapati va invitar a Quinton a una entrevista. El comissionat i quatre oficials britànics van anar a la reunió però no es va arribar a cap acord; quan Quinton i els oficials retornaven se'ls va barrar el pas; Grinwood fou mort i el tinent Simpson malferit. Quinton i els altres dos oficials van quedar detinguts durant dues hores i finalment executats pel botxí. Llavors els britànics es van haver de retirar cap a Cachar. El superintendent de telègrafs, Melvill, que havia sortit de [[Imphal]] cap a [[Kohima]] abans del incident, fou perseguit pels manipuris i mort junt amb els europeus que l'acompanyaven. Quan les notícies es van saber a Kohima el subcomisionat va marxar a la frontera amb Manipur i va rebutjar als rebels. El tinent Grant va anar de Tammu amb 80 homes cap a 25 km de la capital de l'estat, però ja no podia seguir i fou cridat. Tres columnes britàniques van entrar a l'estat des de Birmània, Cachar i les [[muntanyes Naga]] i després de la victòria de Khongjom el dia [[25 d'abril]], van arribar davant el palau el [[27 d'abril]]; el raja (''jubraj'') i el ''senapati'' havien fugit però foren després capturats i el senapati i alguns dels seus oficials foren executats. Kulachandra i altres foren deportats a les illes [[Andaman]]. La dinastia regnant fou deposada i un menor d'edat, Churachandra, de la branca col·lateral dels Ningthouja, fou posat al tron, i l'administració va quedar en mans de l'agent polític. Aprofitant els disturbis algunes tribus es van revoltar i almenys es van produir vuit atacs en el curs de [[1891]] amb 104 morts. El [[1893]] els [[kukis]] van cremar el poble naga de Swemi morint 99 homes i 187 dones i criatures. Fins al [[1899]] el territori fou governat sota total supervisió britànica; en aquest període es va abolir l'esclavatge i es construïren carreteres. El [[1901]] Manipur fou visitat per Lord Curzon com a virrei en el seu camí entre Cachar i Birmània. El [[1907]] el maharajà va arribar a la majoria d'edat i el govern del territori fou assolit personalment junt amb el ''durbar'' (consell de govern), el vicepresident del qual era un funcionari indi.
 
El [[1917]] es revoltaren els [[kuki]]s, i des d'aleshores el territori fou dividit en tres subdivisions, totes elles dependents d'[[Assam]]. El primer moviment nacionalista va començar els anys trenta dirigit per Shri H. Irabot Singh, i el 1934 es va fundar el partit anomenat [[Nikhil Manipuri Mahasabha]] dirigit pel maharajah [[Churachandra Singh]] al qual va morir el setembre de [[1941]] i elli va succeir el seu fill Bhodhachandra.
 
A la segona guerra mundial els japonesos van bombardejar la capital [[Imphal]] ([[10 de maig]] de [[1942]]) i algunes zones orientals del país van veure la presència de soldats japonesos.