Revisió del 11:34, 5 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció: fins > fins a ← Edició anterior		Revisió del 13:07, 12 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m 'Succeir' és un verb intransitiu Edició següent →
Línia 5: Regida per comtes sota control visigot ([[475]]-[[507]]) i dels francs merovingis ([[507]]-[[751]]). El [[751]] es va instal·lar a França la dinastia carolíngia i Alvèrnia va passar a formar part del regne d'Aquitània. El segle IX el comtat va esdevenir hereditari i al mateix van assolir poder temporal els bisbes de Clarmont. També hi va haver vescomtes a Clarmont. El primer comte del que se'n sap alguna cosa fou [[Guerí I d'Alvèrnia\|Guerí]], que fou també comte de [[Comtat de Chalon\|Chalon]] i que s'hauria casat amb la filla del duc Icterí (un fill del duc d'Aquitània [[Hattó d'Aquitània\|Hattó]]). Unes fonts diuen que va tenir fills i altres que no. Acceptant les fonts que afirmen que va tenir fills, seria el pare almenys dels dos següents comtes (Gerard I i Guillem I) i potser també del tercer (Bernat I) del que en tot cas seria l'avi. Els que segueixen les fonts que afirmen que no va tenir fills com Armand de Fluvià, fan a Guerau o Gerard I el fill de Teodoric (possible germà de [[Guillem I de Tolosa]]) i nebot de [[Teuduí d'Autun]]. Guillem fou el seu germà i successor i del següent comte, Bernat, ja no es pot determinar la genealogia; elli va succeir Esteve, un usurpador, el [[862]] que el [[863]] degué ser destituït per participar en una revolta, i a la reorganització de comtats del [[864]] va ser retornat a Bernat que va morir vers 868. És possible que el seu fill Guerí II hagués mort poc després i es van disputar la herència Gerard II, suposat fill de Gerard I, i [[Bernat Plantapilosa]], marit de la filla de Bernat I, de nom Ermengarda. Vers el 872 el rei va deposar a Gerard II i va concedir el comtat a Bosó de Provença que el va administrar fins al 876 quan fou nomenat virrei d'Itàlia, passant llavors a Plantapilosa mort el 886. El seu fill Guillem II (I d'Aquitània) el Pietós elli va succeir iniciant la línia hereditària regular. Al morir Guillem II elli va succeir el seu nebot Guillem III el jove, el fill d'[[Acfred I de Carcassona]] però pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem II, que fou així comte. Guillem III el Jove era fill del [[comte Acfred I de Carcassona]] i [[Rasès]] i probablement un legitimista. Va morir vers el [[926]]. El seu germà Acfred I d'Aquitània elli va succeir i va morir sense successió menys de dos anys més tard ([[927]]). El comtat va passar a [[Ebles Manser]], ex [[Comtat de Poitou\|comte de Poitou]] i [[Ducat d'Aquitània\|duc d'Aquitània]], fill (bastard) de Ranulf o [[Rainulf II de Poitiers]] (fill de Rainulf I de Poitiers i successor de [[Bernat de Gòtia]]; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvèrnia mort el [[841]]). Ebles va ser deposat el [[934]] pel rei [[Raül de França]], que va donar el comtat d'Alvèrnia a [[Ramon III Ponç de Tolosa]]. No obstant Guillem va conservar el títol de duc d'Aquitània (Guillem II el Jove) que va transmetre al seu fill [[Guillem III d'Aquitània]] Cap d'Estopa, i que va recuperar Alvèrnia a la mort del comte tolosà. Guillem III va morir el [[963]] i altra vegada el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro. Després de la mort de Bernat Plantapilosa comença a esmentar-se el nom d'alguns vescomtes que regien el contat per absència del comte. El primer fou Armand i la seva nissaga va arribar a ostentar el títol comtal a mesura que els comtes van anar perdent poder més ocupats en els afers de Poitou i Tolosa. Armand va tenir dos fills, Robert, que va portar el títol de [[Vescomtat d'Alvèrnia\|vescomte d'Alvèrnia]], i Matfred, que va rebre la senyoria de Thiern i fou el seu primer vescomte (vegeu [[Vescomtat de Thiern]]). Segurament ja abans del [[1000]] el vescomte Guillem d'Alvèrnia, de la línia de Robert, va assumir el títol de comte. La seva nissaga es va trencar el [[1155]] quan el comte Guillem VIII el jove va ser enderrocat pel seu oncle Guillem IX el vell, però va poder mantenir una part del comtat ([[Beaumont]], [[Chamaliers]] i [[Montferrand]] principalment). Si bé se'ls anomena sovint [[Comtat de Clarmont\|comtes de Clarmont]], es tendeix a evitar aquesta denominació per no confondre aquesta branca comtal amb la dels [[Comtat de Clermont\|comtes de Clermont-en-Beuvaisis]] o amb els [[Bisbat de Clarmont\|comtes-bisbes de Clarmont]]. Els comtes de Clarmont van ser reconeguts el [[1302]] com a [[Delfinat d'Alvèrnia\|Delfins d'Alvèrnia]]. El 1209 el rei de França va apropiar-se de força territoris a l'Alvèrnia, les anomenades [[Terres d'Alvèrnia]], que van ser concedides en feu a un fill del rei al segle XIII però de fet van pertànyer a la corona fins al [[1360]] en què foren erigides en el [[Ducat d'Alvèrnia]] per a Joan I duc de Berry i que va passar també als Borbó per matrimoni fins que el [[1527]] va retornar a la corona per sentencia de confiscació contra el conestable.

Comtat d'Alvèrnia: diferència entre les revisions