Dinastia jànida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià) |
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
||
Línia 1:
La '''dinastia jànida''' ('''djànida''') o dels '''jànides''' ('''djànides''') fou una nissaga que va governar el [[khanat de Bukharà]] del [[1599]] al [[1785]]. El seu nom derivava de ser descendents de Djan ibn Yar Muhammad de la casa de khans d'Àstrakhan, per lo que també fou coneguda com a '''dinastia astrakhànida''' o dels '''astrakhànides'''. Djand davant el avanç dels russos va fugir cap a Bukharà ([[1556]]) i es va casar amb la germana del khan [[shaybànida]] Abd Allah II ibn Iskander; el [[1599]], mort un any abans Abd Allah II, i en mig de les lluites successòries (Abdul Mamun 1598 i Pir Muhammad 1598-1599) Djan va assolir el poder a Bukharà i el seu fill Baki Muhammad
La dinastia va continuar i es va fer més forta sota Imam Kuli Khan (1611-1650), que amb gran [[crueltat]] va imposar la pau interna i va obtenir el suport dels líders religiosos i dels caps tribals, va rebutjar als mogols de [[Xa Jahan]] que volien recuperar el país, però no va aconseguir recuperar [[Gran Khorasan]], i [[Khwarizm]] ([[Khivà]]) va trencar lligams; va abdicar el [[1650]] per fer la peregrinació a [[la Meca]]. El khanat estava llavors dividit entre el territori propi del khan, i un sub khanat pel seu hereu, que regia les províncies al sud de l'[[Amudarià]] amb seu a [[Balkh]]; el governant de Balkh fou de vegades independent de Bukharà i hi van haver conflictes i guerres entre ambdós. El principal khan fou Abd al-Aziz (1645-1681) que va tenir a ratlla als kazakhs i dzunghars al nord i als mogols al sud. Els uzbeks van esdevenir sedentaris i això va debilitar la seva força militar i al final del segle XVII van començar expedicions procedents dels uzbeks de [[Khivà]] (especialment el [[1688]]), mentre les senyories locals dels uzbeks (''biy'') s'enfortien i es van perdre [[Ferghana]] ([[Kokand]]) i [[Badakhxan]].
| |||