Abu-Tàhir al-Jannabí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com '''Abu > com a '''Abu |
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
||
Línia 1:
'''Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan''', més conegut com a '''Abu-Tàhir al-Jannabí''' ([[907]] - [[944]]), fou fill del [[daï]] [[càrmata]] [[Abu-Saïd al-Jannabí|Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram]], fundador de l'estat càrmata de [[Bahrain]], i dirigent càrmata.
A la mort del seu pare el seu fill gran Saïd
El [[920]] es van trencar les relacions amb els abbàssides a causa d'un atac càrmata a Bàssora en suport d'una revolta fatimita. El [[923]] Abu-Tàhir Sulayman apareix per primer cop quan va dirigir un nou atac a [[Bàssora]] que va controlar 17 dies i després va començar a atacar caravanes de peregrina a [[la Meca]] i Abu-Tàhir va exigir la cessió de Bàssora i [[Ahwaz]] entre d'altres. Rebutjades aquests demandes va seguir atacant als peregrins. El [[927]] va saquejar [[Kufa]], i el [[928]] va derrotar un exèrcit del califa dirigit per [[Yusuf al-Sadj]], que va morir en la lluita (febrer del [[928]]). Llavors va pujar a [[al-Anbar]], va creuar l'[[Eufrates]] i va intentar marxar contra la capital del califa, [[Bagdad]] però fou rebutjat per un exèrcit manat per Munis; va seguir cap al nord i va arribar fins a [[Rahba]], [[Karkisiyya]] i [[Rakka]] on va recaptar impostos. Alguns dels seus lloctinents van arribar fins a [[Nisibin]], [[Sindjar]] i [[Ras al-Ayn]]. El febrer del [[929]] va retornar a [[Bahrain]], a la seva capital [[al-Ahsa]].
Línia 11:
El [[937]] va tornar a Kufa i l'amir al-umara [[Ibn Raik]] va iniciar nous contactes però no es va aconseguir cap acord. El [[939]] amb una mediació, va autoritzar reprendre el pelegrinatge a canvi d'un tribut del califa per despeses de protecció, que Abu-Tàhir recaptaria entre els mateixos peregrins. Això no va impedir altres expedicions sobretot al baix Iraq. Va tenir el suport del daylamita [[Mardawidj]].
Va morir de [[verola]] quan tenia 38 anys, el 943/[[944]], i
== Bibliografia ==
|